Idioma serbocroata

El serbocroata o croatoserbi (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels Balcans, en especial en els països de Sèrbia, Montenegre, Croàcia i Bosnia-Heregovina. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.

Serbocroata Srpskohrvatski / Српскохрватски
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Sèrbia, Croàcia, Montenegre i Bòsnia-Herzegovina
Regió:	Balcans
Parlants:	21 millons
Rànquing:	44
Família:	Indoeuropea   Eslau     Meridional      Serbocorata
estatus oficial
Llengua oficial de:	En ningun país com tal, alli a on es oficial heu és per mig del nom del seu dialecte.
Regulat per:	No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1	sh
ISO 639-2	scr, scc
ISO/FDIS 639-3	hbs
SIL
vore també: llengua

Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de Yugoslàvia. Dita denominació s'usà des de l'any 1921 fins a la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.

La forma estàndart es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu sto ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el jakkavski (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).

En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore l'històra i la política.