Consell Valencià de Cultura
El Consell Valencià de Cultura, conegut baix les sigles de CVC, és una institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, en la missió de velar per la defensa i la promoció dels valors llingüístics i culturals propis de la Comunitat.
Creació
Joan Lerma, sent president de la Generalitat Valenciana, en l'any 1985 creà el Consell Valencià de Cultura (CVC), ratificat per Eduardo Zaplana, que va nomenar en l'any 1996 a Santiago Grisolía, com a president i encara seguix en el càrrec en l'actualitat.
Funcions i objectius
El CVC és una institució que complix la funció de ser orgue consultiu i assessor del conjunt de les institucions de la Generalitat Valenciana en aquelles qüestions que tinguen que vore en la cultura valenciana.
Preceptivament és consultat per atres institucions de l'administració en l'incoació d'expedients referents al patrimoni cultural valencià. Pero igualment potser consultat de manera no preceptiva per les mateixes institucions, o també fer-los arribar les seues recomanacions, a iniciativa pròpia o assumint demandes d'entitats o individus civils.
Per tant, actua per mig d'informes i dictàmens (solicitats per les administracions) i d'informes no solicitats elevats en forma de recomanacions, tots ells elaborats per les seues comissions informatives o per ponències puntuals i aprovats i assumits colegiadament pel plenari de l'institució.
L'acció pública del Consell Valencià de Cultura es concreta, ademés, en l'organisació de jornades d'estudi de diversos aspectes de la cultura valenciana, i en les seues publicacions divulgatives o d'ajuda a l'investigació.
Estatuts
En els seus estatuts diu lo següent:
a) El respeto a los principios que informan la Constitución y el Estatuto de Autonomía.
b) La objetividad, veracidad e imparcialidad de sus informaciones y propuestas, de acuerdo con criterios científicos e históricos.
c) El respeto a la libertad de expresión y de pensamiento, y a la libre creatividad cultural.
d) El respeto al pluralismo cultural y lingüístico de la sociedad valenciana.Acadèmia Valenciana de la Llengua
Les Corts Valencianes acordaren el 17 de setembre de l'any 1997 solicitar al Consell Valencià de Cultura (CVC) que dictaminara sobre les qüestions llingüístiques valencianes.
El CVC, va solicitar informes sobre algunes qüestions relacionades en la llengua, com la normativa o l'entitat que podria encarregar-se d'eixa normativa, als centres educatius valencians (coleges i instituts), aixina com, ad algunes entitats culturals valencianes.
Durant els anys de govern del PSPV-PSOE en la Comunitat Valenciana la llengua valenciana va desaparéixer de l'educació. Als escolars valencians se'ls ensenyava una atra classe de llengua. Quan els valencians decidiren donar-li la confiança al PPCV per a governar la Comunitat Valenciana el tema llingüístic va seguir en la mateixa situació. Per lo tant, els informes, en sa majoria, dels centres educatius foren favorables a la llengua que s'estava ensenyant, molt pareguda al català (el valencià normalisat segons les Normes de Castelló o del 32).
El CVC, davant l'encàrrec del president Eduardo Zaplana, va emetre un dictàmen, el 13 de juliol de 1998, que entre atres coses, diu:
II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública. III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna. IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.
V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del EstadoEn quan al nom i naturalea de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:
Aixina, des de Madrit se li obliga a Eduardo Zaplana, llavors president de la Comunitat Valenciana, a crear un ent, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) per tal de tindre una entitat valenciana que sostinguera i regulara la normativa del català, cosa que ya s'havia pactat abans (Pacte de Reus) entre el president de la Generalitat catalana, Jordi Pujol, José María Aznar que fon president d'Espanya despuix d'eixe acort i Francisco Camps que sería més tart president de la Generalitat Valenciana.
Cites
Les universitats més punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen "emitir dogmàtics dictamens", ni posen anquilosats corsets obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la "parla del poble", que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.
La moderna llingüística transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direcció que marca tan prestigios sabi: "la llengua no depen ni dels llingüistes ni dels polítics, sino de la gent que l'usa"... "la diferència entre llengua i dialecte està en que, darrere d'una llengua hi ha un eixercit i darrere d'un dialecte no".
No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüística Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a "el conflicte llingüístic valencià" i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.
El dictamen del CVC era l'anticip de la creació del corset polític per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilació pel fabrià dialecte barceloní (català modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderós eixercit d'editors