Idioma Esperanto

Revisió de 10:19 19 jun 2009 per Vixca Valencia (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Esperanto |nomnatiu= Esperanto |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= |regió= Mundial |parlants= 2 millons (aprox) |parlantsnatius= |pa...».)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

[[Image:L. L. Zamenhof.jpg|thumb|left|200px|L. L. Zamenhof. L'esperanto és un idioma planificat, creat pel oftalmòlec polac L. L. Zamenhof en 1887 com a resultat d'una dècada de treball. El primer llibre publicat fon La lingvo internacia (en valencià: La llengua internacional).

Esperanto
Esperanto
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:
Regió: Mundial
Parlants: 2 millons (aprox)
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Al ser artificial, no té família genètica.
estatus oficial
Llengua oficial de: No és oficial en ningun puesto
Regulat per: Akademio de Esperanto
còdics de la llengua
ISO 639-1 eo
ISO 639-2 epo
ISO/FDIS 639-3 epo
SIL epo
vore també: llengua

L'esperanto està destinat per a servir com a idioma auxiliar internacional, el segon idioma (després del idioma natal). La major part del seu vocabulari està format per arrels de llengües modernes d'orige indoeuropeu i també del llati i del grec clàssic. La gramàtica se basa en 16 regles sense escepcions. L'alfabet és fonètic (cada so es correspon a una sola lletra i viceversa). En estructura lògica (per eixemple -o per a sustantius, -a per adjectius, etc.). El seu caràcter aglutinant, permetix construir paraules combinant arrels, afixos i terminacions, en lo que en un número chicotet de arrels poden espresar-se tots els conceptes posibles, lo que permetix un ràpit dependrage. Açò fa del idioma més fàcil de dependre que qualsevol idioma matern, inclús per als no europeus.