Lope de Vega

Lope de Vega Carpio (Madrit, 25 de novembre de 1562 - Madrit, 27 d'agost de 1635) fon un dels poetes i dramaturcs més importants del Sigle d'Or espanyol i, per l'extensió de la seua obra, un dels autors més prolífics de la lliteratura universal.

El nomenat "Fénix dels ingenis"​ i "Mònstruo de Naturalea" (per Miguel de Cervantes) va renovar les fòrmules del teatre espanyol en un moment en el que el teatre començava a ser un fenomen cultural de masses. Màxim exponent, junt a Tirso de Molina i Calderón de la Barca, del teatre barroc espanyol, les seues obres seguixen representant-se en l'actualitat i constituïxen una de les cotes més altes alcançades en la lliteratura i les arts espanyoles. Fon també un dels grans lírics de la llengua castellana i autor de vàries noveles i obres narratives llargues en prosa i en vers.

Se li atribuïxen uns 3.000 sonets, tres noveles, quatre noveles curtes, nou epopeyes, tres poemes didàctics i varis centenars de comèdies (1.800 segons Juan Pérez de Montalbán). Amic de Francisco de Quevedo i de Juan Ruiz de Alarcón, enemistat en Luis de Góngora i en llarga rivalitat en Cervantes, la seua vida va ser tan extrema com la seua obra. Fon pare de la també dramaturga sor Marcela de San Félix.