Wayne Gretzky

Gretzky jugant per als New York Rangers

Wayne Douglas Gretzky naixqué el 26 de giner de 1961 en Brantford, Ontario, Canadà. És un jugador retirat d'hockey sobre gel.

Fon un prodigi des de chiquet, se convertí en un professional en 1978 a l'edat de 17 anys en la World Hockey Association (WHA), liderant després d'això una llarga carrera en la NHL. Tingué 40 récorts en temporades regulars, 15 récorts en els playoff, guanyà 4 copes Stanley en els Edmonton oilers, guanyà 9 Trofeus Hart i 10 Trofeus Art Ross. Ell és l'únic jugador en tindre més de 200 punts en una temporada.

En 1999 se retirà de jugar i se convertí en el Director Eixecutiu de la Canadian national men's hockey team durant els Jocs Olímpics de Salt Lake City 2002. També se feu el copropietari dels Phoenix Coyots en el 2000 i després del tancament de la NHL durant la temporada 2004-05 passà a ser el seu entrenador.

Primers anys i la WHA

Els yayos paterns de Gretzky eren immigrants polacs que aplegaren a Canadà a principis del segle XX des del poble de Maguilov de la Rússia Imperial (ara Bielorrússia). Fon el clàssic chiquet prodigi. A l'edat de 10 anys havia anotat 378 gols i 139 assistències en apenes 85 jocs en el Nadrofsky Steelers. Als 14 anys en part per a avançar en la seua carrera i en part per a alluntar-lo de la pressió que tenia en la seua ciutat natal, els Gretzky desafiaren les regles canadienses del hockey aficionat per a que Wayne guanyara el dret a jugar en atra part, açò fon rebujat en eixe moment. Més tart els Gretzky guanyaren i Wayne se traslladà a Toronto jugant per als Toronto Nationals. Guanyà com novell de l'any en la lliga menor de hockey del metro b en 1975-1976, en 60 punts en 28 jocs. A l'any següent en només 15 anys tenia 72 punts en 32 jocs ab els Seneca Nats. Ademés d'açò, firmà en el seu primer agent.

A pesar de la seua fama, Gretzky fon pontejat per dos equips en l'OHA Midget Draft en 1977. Oshawa escollí a Tom McCarthy, i els Niagara Falls escolliren a Steve Peters de segon. En la tercera selecció els Greyhounds escolliren a Gretzky, encara que Walter (son pare) havia escrit a l'equip per avisar-los que Wayne no se mouria a Sault Ste. Marie, una localisació nortenya d'Ontario que infligix un horari de viage molt pesat al seu equip. Jugà una temporada en la Lliga de Hockey d'Ontario als 16 anys en els Greyhounds. Mentres jugava per als Greyhounds, començà a gastar el número 99 en el seu jersei encara que realment volia gastar el número 9 -pel seu héroe Gordie Howe- pero este ya estava en us pel seu companyer Brian Gualazzi. El seu entrenador Muzz MacPherson li sugerí que gastarà el número 99 i així ho feu.

Se convertí en el jugador més jove en competir en el World Junior Championships de 1977 en Montreal a l'edat de 16. A pesar de ser el jugador més jove del torneig, acabà en l'anotació més alta del torneig, fon escollit per a l'equip de la All-Start i pel Best Forward of the tournament.

Per a 1978-79 firmà en els Indianapolis Racers de la World Hockey Association (WHA) com un jugador menor d'edat. La National Hochey Ligue (NHL) no accepta jugadors menors de 18 anys pero la WHA no tenia regles respecte a l'edat dels jugadors. L'amo dels Indianapolis Racers, Nelson Skalbania firmà en el jove de 17 anys un contracte d'un valor personal de huit anys, un contracte de servicis entre $1.12- i $1.75 millons de dólars sobre un a dos anys. Skalbania sabia que la WHA se decolorava i que els Racers no podrien esperar a ser inclosos entre ningun dels equips agarrats dins per la NHL. Ell esperava mantindre als Racers vius prou temps per a recuperar la remuneració dels equips que sobrevivien quant la WHA se dissolguera.

Encara que després de huit jocs en la temporada, Skalbania necessitava els diners. Ell vengué Gretzky al seu soci anterior, i al llavors amo dels Edmonton Oilers de la WHA, Peter Pocklington. Encara que el preu anunciat fon de $850.000, Pocklington pagà realment $700.000 per a comprar Gretzky així com atres dos jugadors d'Indianapolis, el guardameta Peter mio i davanter Peter Driscoll.

En el natalici número 18 de Gretzky, el 26 de giner de 1979, Pocklington firmà en ell un contracte de servicis personals de 20 anys (el més llarc de l'història del hockey) digne de $4-5 millons de dólars, Gretzky volia capturar el trofeu de Lou Kaplan com el novell de l'any, pero queda tercer en puntuació de la lliga (110 punts), i ajudà als Oilers a acabar primers en la lliga. Els Oilers alcançaren els finals de l'Avco World Trophy abans de perdre davant els jets de Winnipeg.

Carrera en la NHL

Després que la World Hockey Association fon absorbida per la NHL en 1979, Els Edmonton Oilers i atres 3 equips s'uniren a esta. Degut l'èxit de Gretzky en la WHA el dugué a estar dins de la NHL.

Edmonton Oilers (1979-1988)

En la seua primera temporada en la NHL (1979-1980) demostrà que els seus crítics s'equivocaven. Guanyà el Hart Memorial Trophy, com el jugador més valiós de la lliga. Se convertí en el jugador més jove en marcar més de 50 gols, encara que no fon pres en conte per al Calder Memorial Trophy, donat al millor novell de la NHL, per l'any anterior d'experiència professional. La regla fon canviada, en lloc de Gretzky, el defensa dels Boston Bruins, Ray Bourque guanyà el premi.

En la seua segona temporada Gretzky guanyà el trofeu Art Ross (el primer de set consecutius) en 164 punts, trencant els récorts de Bobby Orr i Phil Esposito ab 102 (assistències en una temporada) i 152 (punts en una temporada). Guanyà el seu segon trofeu Hart.

Durant la temporada de 1981-1982 sobrepassà el recort que se mantingué per més 35 anys: 50 gols en 50 jocs. Posat per Maurice Rocket Richard durant la temporada de 1944-45 de la NHL. Gretzky conseguí la proea en només 39 jocs. El seu 50 gol de la temporada fon el 30 de decembre de 1981 en els segons finals d'un triumfo de 7 a 5 contra els Philadelphia Flyers. Fon el seu quint gol en el joc. El 24 de febrer del 82 Gretzky trencà el recort de Phil Esposito per tindre la major cantitat de gols en una temporada (76). Finalisà la temporada en 92 gols, 120 assistències, i 212 punts en 80 jocs, següent l'únic jugador en l'història de la NHL en trencar la marca de 200 punts. Eixe any, Gretzky se convertí en el primer jugador de hockey i el primer canadense en ser nomenat l'Associated Press Male Athlete of the Year. També fon nomenat el Deportista de l'Any de la revista Sport Ilustrated.

En les següents temporades se voria a Gretzky trencar el seu propi recort d'assistències tres vegades més (125 [1982-1983], 135 [1984-1985], i 163 [1985-1986]; també millorà la marca (120 asist.) en 1986-1987 en 121 i 1990-1991 en 122) i els seus punts una vegada més (215). Quant acabà de jugar en Edmonton, mantingué o compartí 49 récorts de la NHL, que en sí mateix era un recort. Els Edmonton Oilers durant la seua última temporada en la WHA acabaren primers en la temporada regular. Encara que al entrar a la NHL no tingueren el mateix èxit després de 4 temporades els Oilers ya estaven competint per la copa Stanley.

Els Oilers eren un equip jove i fort que anava cap avant en jugadors com Mark Messier, Gretzky, Glenn Anderson i Jari Kurri, el defensa Paul Coffey, i el porter Grant Fuhr. Gretzky era el capità. En 1983 aplegaren a la final de la copa Stanley, només per a ser eliminats pels New York Islanders. Durant la següent temporada, Els Oilers quedaren en la final novament en els New York Islanders esta vegada guanyant la seua primera copa Stanly de 5 en 7 anys. A Greztky se li nomena oficial de l'Orde de Canadà el 25 de juny de 1984 pel seu sobreixent contribució al Hockey. Com la cerimònia de l'entrega de l'Orde és sempre feta durant les temporades de Hockey, li costà 13 anys, set mesos i dos Governadors Generales abans de que poguera acceptar l'honor. Els Oilers en Gretzky, també guanyaren la Copa Stanley en 1985,1987 i 1988; i sense ell en 1990.

Los Angeles Kings (1988-1996)

El 9 d'agost de 1988, Greztky fon canviat en atres jugadors dels Oilers per a Los Angeles Kings. Este canvi molestà a alguns i Greztky fon considerat un traïdor per alguns canadienses per anar-se'n de la seua ciutat, del seu poble i del seu país d'orige. Se digué que la motivació era per a que la seua dona avançara en la seua carrera com actriu. Atres creuen que fon Pocklington que instigà en el canvi, procurant beneficiar-se personalment de la transacció. En la primera temporada de Gretzky en Los Angeles se va vore un aument marcat en la concurrència i l'interés dels admiradors en una ciutat no coneguda per seguir el hockey sobre gel. Els Kings, que llavors jugaren en el Great Western Forum, alardejaren dels seus numerosos èxits de taquilla en el seu camí als playoff de 1989. Se li dona molt crèdit a Greztky per posar en el mapa de la NHL als estats no lucratius en el hockey . I que se generaren 2 llicencies més per a equips en eixa àrea (els Anaheim Mighty Ducks i els San Jose Sharks) mentres jugava per a Los Ángeles creixqué la popularitat d'este deport en els estats surenys d'Estats Units. En 1990 es nomenat per l'Associated Press com Male Athlete of the Decade.

St. Louis Blues(1996)

El 27 de febrer de 1996 s'uní al San Louis Blues. Anotà 37 punts en 31 jocs per a l'equip tant en l'estació regular com en els partits de playoff, i el Blues quedà dins d'un joc en hores extraordinàries de les finals de Conferencia. També servi com el capità de l'equip en la seu curta estància en el Blues. Lamentablement, mai pulsà en l'equip o en el seu nou dretista, Brett Hull, sobre el gel així com molts l'havien esperat. El 12 de juliol, firmà en els Nueva York Rangers, com un agent lliure, tornant a juntar-se en el seu companyer d'equip de molt temps en els Oilers, Mark Messier.

New York Rangers (1996-1999)

La seua carrera professional acabà en els Rangers. Jugà les seues 3 últimes temporades ajudant l'equip a alcançar les Finals de Conferencia de l'Est en 1997. Els Rangers foren derrotats en les finals de conferencia pels Filadelphia Flyers. Per primera vegada en la seua carrera de la NHL, Gretzky no fon el capità de l'equip durant la seua estància en els Rangers (Gretzky només dugué la 'C' del capità quant el capità d'equip regular fon lesionat).

En 1997, abans del seu retir, The Hockey News crida a un comité de 50 experts del hockey (antics jugadors de la NHL, escritors passats i presents, locutors, entrenadors, eixecutius i directius del hockey) per a seleccionar i classificar als 50 majors jugadors en l'història de la NHL. Els experts escolliren a Gretzky com el número u.

Participà en els Jocs Olímpics de Nagano 1998, Chapó. En l'equip canadiense era el favorit pero sense la presencia de Mario Lemieux i d'atres jugadors estreles degut a lesions l'equip perdé davant la República Checa en les semifinals.

El seu últim joc en la NHL en Canadà fon el 16 d'abril de 1999, en un empat 2-2 en els Ottawa Senators, i el seu joc final fon en 2-1 guanyant pels Pittsburgh Penguins el 18 d'abril en el que Jaromir Jagr anotà el gol guanyador. Els himnes nacionals foren ajustats per a l'eixida de Gretzky. En lloc de cantar O Canada, we stand on guard for thee Bryan Adams cantà We're going to miss you Wayne Gretzky. The Star-Spangled Banner cantat per John Amirante fon ajustat en lloc de the land of the free per a the land of Wayne Gretzky. En este joc anotà el seu punt final, assistint l'únic gol dels Rangers per Brian Leetch. Gretzky fon nomenat com la primera, segona, i tercera estrela de abdós jocs. Només Maurice Richard tingué un honor com eixe, quant durant les finals de la copa Stanley el 23 de març de 1944, anotà 5 gols per als Montreal Canadiens sobre els Toronto Maple Leafs.

Habilitats

El domini de Grezky durant tota la seua carrera fon atribuït al seu temps de entrenament (pel seu conte, al menys de 4 a 5 hores al dia) i també que era ya un prodigi natural. Als 16 anys, les habilitats de Gretzky ya eren descrites com un toc màgic. També se dia que pareix tindre ulls darrere del cap.

Per al moment del seu retir Gretzky era conegut per quedar-se darrere de la ret, la qual tingué el sobrenom de la seua oficina perque anava a treballar allí, passant-los el puck als companyers d'equip com Luc Robitaille o Kurri o botant ràpidament per a un gol recirculant. En honor açò, per al seu últim joc havia dos 99 grans pintats sobre el gel darrere de la ret. La carrera de Gretzky senyala el total de 3239 (2857+382) punts i els jocs de partit de desempat combinats son llaugerament més alts que dels 6 germans Sutter combinats (3209, 2934+275).

Post-Retir

El 22 de Novembre de 1999 Gretzky entrà al Hockey Hall of Fame, convertint-se en el dècim jugador en passar el periodo d'espera. Després la NHL indicà que seria l'últim jugador en fer-ho. En el 2000 entrà al IIHF Hall of Fame. Ademés d'açò el número 99 de Greztky fon retirat en l'All-Start Game del 2000. Més tart eixe any, se convertí, en l'Alternate Governor and Managing Partner dels Phoenix Coyotes. Començaren rumors en quant a l'acció de Gretzky en ser l'entrenador de l'equip, pero foren rebujats per Gretzky i el resto dels propietaris dels Coyotes. A pesar de les negacions el 8 d'agost del 2005 Gretzky estagué d'acort en ser l'entrenador dels Coyotes.

Mentres se fea l'anunci de Gretzky, prominents agents lliures firmaren en els Coyotes per a tindre la possibilitat de jugar per a Gretzky, incloent a Brett Hull. Hull, fon breument el dretista de Gretzky, només durant cinc jocs i només anotà una assistència abans de retirar-se. Irònicament Brett hauria tingut el registre per la major part de gols sobre qualsevol en tres temporades - anotà 228 gols entre 1989-90 i 1991-92 - si no fora per Gretzky. De 1981-82 a 1983-84, Gretzky anotà 254 gols.

Gretzky s'estrenà com entrenador el 5 d'octubre de 2005, la nit de l'obertura de la temporada 2005-06, perdent 3-2 contra els Vancouver Canucks. La seua primera victòria com entrenador fon el 8 d'octubre de 2005, contra els Minnesota Wild guanyant 2-1. Gretzky agarra un permís indefinit d'absència com entrenador, el 17 de decembre de 2005 per a cuidar a sa mare malalta en Brantford, Ontario. Sa mare perdé la batalla contra el càncer de pulmó dos dies més tart, faltant el 19 de decembre de 2005. L'ajudant del entrenador Rick Tocchet assumí la posició fins a la tornada de Gretzky el 28 de decembre. El president Jeff Shumway dels coyots anuncià el 5 de juny de 2006 que Gretzky havia acordat un nou contracte de cinc anys com entrenador .

Olimpiades d'hivern

Gretzky era el Director eixecutiu de l'equip canadiense de hockey en els Jocs Olímpics de Salt Lake City 2002, Utah. El 18 de febrer, repartí colps a destra i sinistra en els mijos de comunicació en una roda de prensa, frustrat, per l'especulació en quant al poc inspirador 1-1-1. S'eixí de control després de que Canadá empatara 3-3 contra la República Checa.

Gretzky fon atra vegada el Director eixecutiu de l'equip de hockey de Canadà en els Jocs Olímpics de Torí 2006, Itàlia, encara que a diferencia del 2002; l'equip fon eliminat en els quarts de final i no pogueren obtindre la medalla. Li demanaren manejar l'equip de Canadà en els Campeonats del Mon de Hockey sobre gel de 2005, pero se negà degut a la falta de salut de sa mare.

El Heritage Clàssic

Encara que Gretzky havia dit que no anava a participar en ningun joc d'exposició, el 22 de novembre de 2003, Gretzky retornà al gel una vegada més per a ajudar a celebrar el 25 aniversari dels Edmonton Oilers com equip de la NHL.

El Heritage Clàssic és el primer joc de la NHL en ser jugat al aire lliure, se realisà en la Commonwealth Stadium en Edmonton. Després del joc de la NHL estava el joc de les Mega Estreles que reuní a Gretzky i a molts dels seus companyers d'equip dels Oilers ya retirats (Messier, Fuhr, Kurri, Lowe etc.) contra un grup de jugadors dels Montreal canadiens com Claudio Lemieux i Lafleur devant de 57,167 admiradors (un recort de la NHL) en el clima fret, així com millons més per televisió.

Els Edmonton guanyaren el joc, 2-0, mentres que més tart Montreal guanyà el joc en la temporada regular, 4-3. El joc posteriorment fon posat a la venda en un DVD titulat, Heritage Classic: A November to Remember.

Fora del gel

Greztky conegué a l'actriu estatunidenca Janet Jones mentres era juge del programa Dance Fever i ella era una ballarina d'este. Començaren a festejar després que entraren corrent l'un cap al atre, en un joc de Los Angeles Lakers en 1987. Quant se casaren el 17 de juliol de 1988 Janet tenia 4 mesos d'embarassaç de la seua filla. La Boda Real fon transmesa en directe en totes parts de Canadà de la Basílica de San Joseph d'Edmonton, encara que ni Gretzky ni Jones foren catòlics romans.

Els membres del Cos de bombers actuaren com guardes en l'iglésia. El gran event li costa a Gretzky més d'un milló de dólars. Tingueren 4 fills més: Ty Robert (naix El 9 de juliol de 1990), Trevor Douglas (naix El 14 de setembre de 1992), Tristan Wayne (naix El 2 d'agost de 2000), i Emma Marie (naix El 28 de març de 2003). Gretzky també obtingué la ciutadania estatunidenca, després del seu matrimoni, i actualment residix en els Estats Units. El seu fill Ty va viure en Wayne en Ariçona durant la temporada 2005-06 de la NHL, mentres que els atres chiquets vixqueren en Janet en la casa de la família en Thousand Oaks

En 1991 Gretzky comprà els Toronto Argonauts del CFL ab Bruce McNall i John Candy. Gretzky presentà el Saturday Night Live en 1989 (el primer i únic jugador de hockey que lo ho ha fet).

Gretzky ha provat ser endossant popular i ha prestat la seua image per a una ampla varietat de productes. Mentres en Edmonton, els productes Gretzky jeans denim, inclosos, fundes de coixí, cereal, pastilles de chocolate, rellonges, i una nina Mattel. Atres inclouen Koho, Titán, i pals de hockey Easton, el Lloguer Econòmic un Anticongelant De coche, Màxim, Ford de Canadà, Coca-cola, Esso, McDonald, la Sopa de Campbell, Café Oficial De primeres figures, Primestar la TV, la Imperial, Nike, Rodes Extremes, Targetes de Sagell, Zürich el Segur, 7 up, Tylenol, Canadian Imperial Bank, i el Power Automotive Group. Ell i Ty feren publicitat per Viewcam Agudo. Gretzky també prestà la seua image (com Michael Jordania i Bo Jackson) a un espectàcul d'historietes en 1992, ProStars, i videojocs en 1991, 1996, 2004, i 2006. Forbes estima que Gretzky guanyà US$93.8 millons de 1990-98. En 1998, Gretzky llançà una llínea de roba per a hòmens, i firmà un acort de llicencia ab una empresa de targeta telefònica.

El model de casc que Gretzky dugué en totes parts de la seua carrera, el Jofa VM, conegut com el el casc de Gretzky, encara quant fora dut per atres jugadors de la NHL. Son hui un artícul dels coleccionistes. En 2004 Gretzky també se destacà per una llínea de joguets de McFarlane Toys creats pel co-amo dels Oilers Todd McFarlane.

Controvèrsia

El 7 de febrer de 2006, l'assistent del entrenador Rick Tocchet dels Coyots fon implicat en els jocs de ventura de Nueva Jersey. Les apostes segons se diu foren agarrades de jugadors de la NHL, Janet Jones i el Gerent General dels Coyots, Michael Barnett, que confirmà que ell colocà una aposta sobre el Super Bowl XL en Tocchet. Gretzky digué: No fiu res mal, o res que tinga que vore en algo a lo llarc de les línees d'apostes; açò mai passà... Ho diré atra vegada: No apostí, no passà, mai passarà, no ha passat, no és algo que he fet. Reports pel Newark Star-Ledger diu que la policia de nueva jersey posseïx una gravació de Greztky parlant en Tocchet. La font digué al periòdic que no hi havia evidencia que Greztky fera alguna aposta, pero la policia tractava de saber si havia fet alguna en nom de la seua dona. Atra font més tart confirmà que la gravació fon després de que la policia anara a la residencia dels Gretzky a qüestionar a Jones. El 16 de febrer de 2006 s'anuncià que Gretzky no seria acusat.

El 15 de març de 2006, el fiscal general de Nueva Jersey anuncià que citarà a Jones per a declarar en quant un jurat d'acusació se reunixca. El 8 de març Jones i Tocchet per separat anunciaren una demanda contra l'estat de New Jersey per $50 millons cada un per difamació, alegant que l'investigació danyà les seues reputacions i lis costà varies oportunitats de negocis. El 3 d'agost, Nueva Jersey declara que el soldat James Harney se declarà culpable a la conspiració, promovent el joc i la mala conducta oficial, i prometé ajudar a les autoritats en el seu cas contra Tocchet.

Transaccions

El 12 de juny de 1978, firma com un agent lliure en els Indianapolis Racers.

El 2 de novembre de 1978 fon negociat pels Indianapolis Racers, en Eddie Mio i Peter Driscoll, als Oilers Edmonton a canvi de 700,000 dólars i futures consideracions.

El 9 d'agost de 1988, es negociat pels Engrasadores Edmonton, ab Miguel Krushelnyski i Marty McSorley a Los Angeles Kings a canvi de Jimmy Carson, Martin Gelinas, 1989 de Los Angeles, 1991 i 1993 1es rondes preliminars i diners en efectiu.

Negociat per Los Angeles Kings a San Louis Blues a canvi de Roman Vopat, Craig Johnson i Patrice Tardif.

El 21 de juliol de 1996 firmà com un agent lliure per als New York Rangers.

Estadístiques

			Temporada regular									Playoffs
Temporada	Equip	Lliga	GP	Gols	Assistències	Punts	Penalty	+/-	PP	SH	GW	GP	G	A	Pts	PIM
1975-76	Vaughan Nationals	MetJHL	28	27	33	60	7	—	—	—	—	—	—	—	—	—
1976-77	Seneca Nationals	MetJHL	32	36	36	72	35	—	—	—	—	23	40	35	75	—
1976-77	Peterborough Petes	OHL	3	0	3	3	0	—	—	—	—	—	—	—	—	—
1977-78	Sault Ste. Marie Greyhounds	OHL	64	70	112	182	14	—	—	—	—	—	—	—	—	—
1978-79	Indianapolis Racers	WHA	8	3	3	6	0	—	—	—	—	—	—	—	—	—
1978-79	Edmonton Oilers	WHA	72	43	61	104	19	—	—	—	—	13	10	10	20	2
1979-80	Edmonton Oilers	NHL	79	51	86	137	21	+15	13	1	6	3	2	1	3	0
1980-81	Edmonton Oilers	NHL	80	55	109	164	28	+41	15	4	3	9	7	14	21	4
1981-82	Edmonton Oilers	NHL	80	92	120	212	26	+81	18	6	12	5	5	7	12	8
1982-83	Edmonton Oilers	NHL	80	71	125	196	59	+60	18	6	9	16	12	26	38	4
1983-84	Edmonton Oilers	NHL	74	87	118	205	39	+76	20	12	11	19	13	22	35	12
1984-85	Edmonton Oilers	NHL	80	73	135	208	52	+98	8	11	7	18	17	30	47	4
1985-86	Edmonton Oilers	NHL	80	52	163	215	46	+71	11	3	6	10	8	11	19	2
1986-87	Edmonton Oilers	NHL	79	62	121	183	28	+70	13	7	4	21	5	29	34	6
1987-88	Edmonton Oilers	NHL	64	40	109	149	24	+39	9	5	3	19	12	31	43	16
1988-89	Los Angeles Kings	NHL	78	54	114	168	26	+15	11	5	5	11	5	17	22	0
1989-90	Los Angeles Kings	NHL	73	40	102	142	42	+8	10	4	4	7	3	7	10	0
1990-91	Los Angeles Kings	NHL	78	41	122'	163	16	+30	8	0	5	12	4	11	15	2
1991-92	Los Angeles Kings	NHL	74	31	90	121	34	-12	12	2	2	6	2	5	7	2
1992-93	Los Angeles Kings	NHL	45	16	49	65	6	+6	0	2	1	24	15	25	40	4
1993-94	Los Angeles Kings	NHL	81	38	92	130	20	-25	14	4	0	—	—	—	—	—
1994-95	Los Angeles Kings	NHL	48	11	37	48	6	-20	3	0	1	—	—	—	—	—
1995-96	Los Angeles Kings	NHL	62	15	66	81	32	-7	5	0	2	—	—	—	—	—
1995-96	St. Louis Blues	NHL	18	8	13	21	2	-6	1	1	1	13	2	14	16	0
1996-97	New York Rangers	NHL	82	25	72	97	28	+12	6	0	2	15	10	10	20	2
1997-98	New York Rangers	NHL	82	23	67	90	28	-11	6	0	4	—	—	—	—	—
1998-99	New York Rangers	NHL	70	9	53	62	14	-23	3	0	3	—	—	—	—	—
20 años	Totales	NHL	1487	894	1963	2857	577	+518	204	73	91	208	122	260	382	66

Récorts en la NHL

Wayne Gretzky ha mantingut o compartit 61 récorts en la NHL abans del seu retir el 18 d'abril de 1999, incloent 40 en les temporades regulars, 15 en els playoff i 6 en els jocs All-Start.

Els registres regulars de temporada inclouen la major cantitat de gols en una temporada(92), la major cantitat de assistències en una temporada (215). També mante el récort dels 50 gols més ràpits fets en només 39 jocs.

Gretsky possà récorts impressionants tant en la temporada regular com en la post-temporada, mantenint el registre per la major cantitat de gols en tota la seua carrera (894), assistències (1,963), punts (2,857), i tripletes(50). El jugador més propenc en totals per temporada regular és Mark Messier en 1,887. El total de punts de Gretzky incloent la temporada regular i els partits de desempat està pels 3,239. Gretzky també té la carrera en més assistències que qualsevol atre jugador.

Encara mante el récort per gols de partits de desempat (122), assistències (260), punts (382), tripletes (10), i jocs guanyats per gols (24).

Premis

Estàtua de Wayne Gretzky en, Edmonton

Lou Kaplan Trophy (en la WHA com novell de l'any) 1979
Trofeo Hart (jugador més valiós) de1980 a 1987, 1989
Art Ross Trophy 1981;1987, 1990, 1991, 1994
Conn Smythe Trophy (jugador més valiós en els playoff) 1985, 1988
Lester B. Pearson Award (jugador sobreixent); 1982;85, 1987
Lady Byng Memorial Trophy ; 1980, 1991, 1992, 1994, 1999
NHL Plus/Minus Award; 1982, 1984, 1985, 1987
Chrysler-Dodge/NHL; 1985;87
Lester Patrick Trophy ( jugador sobreixent en el hockey dels Estats Units); 1994
Lou Marsh Trophy (atleta canadiense de l'any) — 1982, 1983, 1985, 1989
NHL All-Star Game; 1983, 1989, 1999
NHL Primer equip en l'All-Star ; 1981;87, 1991
NHL Segon equip en l'All-Star ; 1980, 1988;90, 1994, 1997, 1998
En 1998, fon seleccionat com el número 1 en The Hockey News en la llista dels 100 millors jugadors de hockey
Membre de l'Orde de Canadà.
Primer estranger en rebre el Horatio Alger Award.
Rebé una estrela en el passeig de la fama de Canadà.

Jocs Internacionals

Jugà per a Canadà en:

1978 World Junior Ice Hockey Championships (medalla de bronze)
1981 Canada Cup (medalla de plata)
1982 Ice Hockey World Championships|World Championships (medalla de bronze)
1984 Canada Cup (medalla d'or)
1987 Canada Cup (medalla d'or)
1991 Canada Cup (medalla d'or)
1996 World Cup of Hockey (medalla de plata)
Olimpiades d'hivern en Nagano (no aplegaren a la final)

Estadístiques Internacionals

Any	Equip	Event	GP	G	A	Pts	PIM
1978	Canadà	IWJC	6	8	9	17	2
1981	Canadà	CC	7	5	7	12	2
1982	Canadà	WCh	10	6	8	14	0
1984	Canadà	CC	8	5	7	12	2
1987	NHL All-Stars	RV-87	2	0	4	4	0
1987	Canadà	CC	9	3	18	21	2
1991	Canadà	CC	7	4	8	12	2
1996	Canadà	WCp	8	3	4	7	2
1998	Canadà	OG	6	0	4	4	2
Totals			63	34	69	103	14

Enllaços externs

Referències

Wayne Gretzky con Rick Reilly (1990). Gretzky: An Autobiography. An Edward Burlingame Book. ISBN 0-06-016339-9
Wayne Gretzky, John Davidson, y Dan Diamond. 99: My Life in Pictures. ISBN 0-920445-67-5
SLAM! Presents Wayne Gretzky
Wayne Gretzky Fansite
Wayne Gretzky NHL.com
Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Wayne_Gretzky de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.