Coordenades geogràfiques
El sistema de coordenades geogràfiques és un sistema de referència que utilisa les dos coordenades angulars (latitut i llongitut) per a determinar les posicions de la superfície terrestre (o en general d'una esfera o un esferoide). Estes dos coordenades angulars mesures des del centre de la Terra són d'un sistema de coordenades esfèriques que està alineat en el seu eix de rotació. La definició d'un sistema de coordenades geogràfiques inclou un datum, meridià principal i unitat angular. Estes coordenades se solen expressar en graus sexagesimals:
- La latitut mesura l'àngul entre qualsevol punt i el equador. Les llínees de latitut es nomenen paralels i són círculs paralels a l'equador en la superfície de la Terra. La latitut és la distància que existix entre un punt qualsevol i l'Equador, medit sobre el meridià que passa pel dit punt. Per als paralels, sabent que la circumferència que correspon a l'Equador medix 40.076 km, 1r equival a 113,3 km.
- La latitut se sol expressar en graus sexagesimals.
- Tots els punts ubicats sobre el mateix paralel tenen la mateixa latitut.
- Aquells que es troben al nort de l'Equador reben la denominació Nort (N).
- Aquells que es troben al sur de l'Equador reben la denominació Sur (S).
- Es medix de 0é a 90é.
- A l'Equador li correspon la latitut de 0é.
- Els pols Nort i Sur tenen latitut 90é N i 90é S respectivament.
- La llongitut mesura l'àngul a lo llarc de l'equador des de qualsevol punt de la Terra. S'accepta que Greenwich en Londres és la llongitut 0 en la majoria de les societats modernes. Les llínees de llongitut són círculs màxims que passen pels pols i es nomenen meridiàns. Per als meridians, sabent que junt en els seus corresponents anti-meridians es formen circumferències de 40.007 km de llongitut, 1r equival a 111,11 km.
Combinant estos dos ànguls, es pot expressar la posició de qualsevol punt de la superfície de la Terra. Per eixemple, Baltimore, Maryland (en els Estats Units), té latitut 39,3 graus nort, i llongitut 76,6 graus oest. Aixina un vector dibuixat des del centre de la terra al punt 39,3 graus nort de l'equador i 76,6 graus a l'oest de Greenwich passarà per Baltimore.
La insolació terrestre depén de la latitut. Donada la distància que nos separa del Sol, els rajos lluminosos que arriben fins a nosatros són pràcticament paralels. La inclinació en que estos rajos incidixen sobre la superfície de la Terra és, puix, variable segons la latitut. En la zona intertropical, al migdia, cauen quasi verticals, mentres que incidixen tant més inclinats com més s'ascendix en latitut, és dir, quan més nos acostem als Pols. Aixina s'explica el contrast entre les regions polars, molt fredes i les tropicals, molt càlides.[1]
L'equador és un element important d'este sistema de coordenades; representa el zero dels ànguls de latitut i el punt mig entre els pols. És el pla fonamental del sistema de coordenades geogràfiques.
Sistema de Coordenades ProyectadesEditar
- Artícul principal → Proyecció Cartogràfica.
Al contrari que les coordenades geogràfiques que es caracterisen per no estar proyectades, es definixen diferents proyeccions cartogràfiques.
El sistema més utilisat, el Sistema de Coordenades Universal Transversal de Mercator (Universal Vore's Mercator, UTM) està basat en la proyecció cartogràfica transversal de Mercator, tangent a un meridià. Les magnituts en el sistema UTM s'expressen en metros al nivell del mar, que és la base de la proyecció de l'elipsoide de referència.
ReferènciesEditar
- ↑ Compendi de Geografia General - pàgina 9 . José Manuel Casas Torres i Antonio Figueres Arnal. Edicions RIALP Madrid ( 1977 ) ISBN 84-321-0249-0