Porta de la Mar, La Ciutadella antiga Casa d'Armes de Valéncia, aduana i plaça d'armes

Una ciutadella és una fortalea construïda per tal de protegir una ciutat, de vegades en un castell al mig. El terme deriva de l'italià cittadella, "ciutat chicoteta".

Les ciutadelles molt en molta freqüència s'han fet servir per a protegir una guarnició o be el poder polític dels mateixos habitants de la ciutat que pretenia defendre. Foren proyectades per assegurar la llealtat de les ciutats que defendrien . Per eixemple, Valéncia va tindre una gran ciutadella derruïda a finals del sigle XIX per a guardar les armes del eixercit del Regne i armar a les milícies gremials.

En la Grècia antiga, la ciutadella, situada en un lloc estratègic, era molt important per a la vida de la comunitat, ya que servia de refugi i fortalea en époques de perill i estajava les reserves militars i alimentàries per a cas de necessitat, el temple de la deïtat local i el palau del govern. En l'edat mija, la ciutadella era l'última defensa d'un eixèrcit sitiat: freqüentment sovint era presa despuix de que la ciutat ya havia segut conquistada, oferia protecció a la població de la ciutat i la rodalia. En l'Al-Àndalus la ciutadella se nomenava alcassaba.


En una fortificació en bastions, la ciutadella és la part més forta del sistema, de vegades la més interna, voltada de les muralles interiors i dels bastions, encara que freqüentment formava part de la muralla exterior per qüestions econòmiques. Es considerava l'última llínea de defensa que tenia que franquejar l'enemic, un cop superats els atres components del sistema de la fortalea.

Vore també