Cirera
La cirera (Del llatí cerĕsĕa, var. de cerasĕa, mat. sign.), en castellà cereza, és el fruit del cirerer de varis arbres del gènero Prunus. També és el fruit de diverses plantes que és paregut a una cirera en la seua forma, color i grossària.
Característiques
La cirera és un frut de forma ovoide o circular, les seues dimensions poden variar en funció de la seua classe o varietat, el seu tamany promig són dos centímetros de diàmetro. Les característiques físiques de les cireres poden variar significativament entre les seues distintes varietats les quals són centenars d'elles. Es poden trobar cireres de color roig, roig obscur, roig intens, groc, obscura-púrpura, verts, entre uns atres, a l'igual la polpa pot variar el seu color en funció de la varietat.
Orige
Es creu que l'orige del cirerer està en Àsia Menor i que va poder aplegar a Europa a través de pardals migratoris.
Classes
El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) menciona les classes de cireres:
- Cirera albar, és blana, de tamany mijà, de color rosa i és de sabor dolç.
- Cirera blancal, és grosseta, blanquinosa i no és molt bona.
- Cirera cagadora, és molt blana, de color roig i és molt dolça, encara que produïx diarrea.
- Cirera cagona, és chicoteta, de color negre i és mijanament bona al gust.
- Cirera jorovina, és grossa, de color roig molt fosc i dolça. Antigament se la denominava cirera jorovina.
- Cirera grossal, és grossa, de color roig i és bona al gust.
- Cirera guinda, és chicoteta, té la pell i la carn fortes, encara que no té bon gust, puix és agra.
- Cirera negra, és de color molt fosc, sent les més bones les que són més grosses.
- Cirera poletana, és molt grossa i llarga, de color roig i té bon gust.
Expressions valencianes
- Enredrar-se com les cireres, loc. Embolicar-se una cosa cada volta més.
- Any de cireres, poc de blat a les eres.
- Per l'Ascensió, cireretes a montó.