Julián Mas
| Julian Mas | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor, gravador i ceramiste | ||
| Naiximent: | 7 de decembre de 1770 | ||
| Lloc de naiximent: | L'Alcora, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1837 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Julián Mas (L'Alcora, 7 de decembre de 1770 - Valéncia, 1837), fon un pintor, gravador i ceramiste valencià.
Biografia
Julián Mas formà part del grup de pintors de flors que varen treballar per a la Real Fàbrica d'Escurada o Fanc de l'Alcora, localitat en la que va nàixer en l'any 1770. Sembla que a edat prou primerenca va començar la seua formació com a pintor i dibuixant en l'Acadèmia d'aprenents de la Fàbrica d'Alcora, continuant despuix les seues ensenyances en l'Acadèmia de Sant Carles, pensionat pel Comte d'Aranda.
Les primeres notícies de la seua activitat com a discípul de l'Acadèmia de Sant Carles són de l'any 1790, any en el que en repetides ocasions fon premiat en els concursos mensuals que l'Acadèmia celebrava per a motivar als seus alumnes. Concretament Julián Mas fon condecorat eixe any en els mesos d'octubre, novembre i decembre en la Sala de Principis. En l'any 1791 es trobava ya en els Estudis de Flors de l'Acadèmia valenciana, quan va obtindre una gratificació en la Sala de Flors i idèntic guardó va conseguir en 1792, any en que, ademés, oposità a la tercera pensió de Flors. En 1792 es va presentar al Concurs General per l'especialitat de Pintura, obtenint un premi de 3ª Classe, i en 1795 es va tornar a presentar al Concurs General en un gravat d'una Dolorosa, per la que va conseguir un premi de 100 reals. Finalment, els seus esforços es varen vore recompensats en el concurs de l'any 1798 quan se li va concedir el 1er Premi de Gravat.
Entre els anys 1804 i 1806 devia ser discípul de la Sala del Natural de l'Acadèmia de Sant Carles, a jujar pel dibuix d'un grup acadèmic, que es conserva en el Museu de Belles Arts de Valéncia. Durant estos anys es va especialisar com a gravador, potser donada la seua perícia i calitat de dibuix, treballant de manera prou activa durant els primers anys del sigle XIX en esta disciplina.
En l'any 1832 fon nomenat individu de mèrit de Gravat i director de Gravat en l'Acadèmia de Sant Carles. La seua producció com a gravador, coneguda, és majoritàriament religiosa, i en la seua época va aplegar “a gojar de gran crèdit”.
Faltà en la ciutat de Valéncia en l'any 1837, a l'edat de xixantasèt anys, segons la majoria dels seus biógrafs, encara que existixen certes discrepàncies sobre la datació de la seua mort. Lo cert és que a partir de la Guerra de l'Independència es pert tot rastre de la seua biografia.