La física clàssica és suficientment adequada per a solucionar la major part de problemes tècnics humans, aixina com per a explicar l'estructura general del sistema solar i l'univers. No obstant, oferix respostes parcials i insatisfactòries a certs problemes cosmològics.

Es denomina física clàssica a la física basada en els principis previs a l'aparició de la mecànica quàntica. Inclou l'estudi de la mecànica, la termodinàmica, l'electromagnetisme, l'òptica, l'acústica, la dinàmica de fluits, entre unes atres. La física clàssica es considera deterministe (encara que no necessàriament computable o computacionalment predible), en el sentit de que l'estat d'un sistema tancat en el futur depén exclusivament de l'estat del sistema en el moment actual.

Algunes voltes, es reserva la frase nominal "física clàssica" per a la física prerrelativista. No obstant, des del punt de vista teòric la teoria de la relativitat introduïx suposts menys radicals que els que subyacer en la teoria quàntica. Per eixa raó resulta convenient des d'un punt de vista metodològic considerar en conjunt les teories físiques no-quàntiques.