Maça

Maça antiga

Prové del llatí (mattĕa, mat. sign.) Una maça [1] és un arma antiga de ferro o fusta consistent en un bastó llarc i més gros per un extrem que per l'atre.

Insígnia que duen els macers consistent en un bastó metàlic acabat en un extrem per una cabota voluminosa.

Instrument compost d'una peça de fusta o d'una atra matèria dura, massiça i relativament voluminosa, que per un cap té una prolongació més prima que servix de mànec o agafador; servix per a diferents usos.

Bola grossa forrada de cuiro unida a un mànec de fusta que servix per a tocar el bombo o uns atres instruments de percussió.

Sort com una maça, loc. Se diu d'una persona molt sorda.

Definició treta del Diccionari General de la Llengua Valenciana.