Antoni Atienza

Revisió de 15:07 8 abr 2019 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' l´' a ' l'')
Archiu:Antoni Atienza.jpg
Antoni Atienza, historiador valencià

Antoni Atienza Peñarroja és un historiador, professor i escritor valencià, naixcut en Valéncia el 15 de març de 1960.

Llicenciat en Geografia i Historia per l'Universitat de Valéncia-Estudi General i professor d'Historia en l'Institut de IES Comarcal. Articuliste habitual de les revistes "La Aventura de la Historia", "Historia 16", Lletraferit i "Renou" de la Cardona Vives.

Antoni Atienza te publicades diverses obres de divulgació i investigacio i estudis sobre etnologia destacant l'edicio de "Teatre Valencià de la Germania" (Ed. L'Oronella), "Els Papes Borja. Valencians" dins del volum "Lluís de Santangel-Els Borja" (Serie Historica de la RACV nº 22) o el llibre de relats "L'última cavalcada de Cesar Borja" (Coleccio Rajolar de L'Oronella).

Va guanyar l'elecció com a "Escritor de l'Any 2001" de l'Associacio d'Escritors en Llengua Valenciana per la seua activitat com a noveliste i narrador de relats en fondo històric, a mes de gojar d'un prestigi inqüestionat com a investigador de l'història valenciana. Destaca en est últim camp el seu treball "La Real Senyera" (2001), Ed. L'Oronella.


Publicacions

 
Portada del llibre “Els Borja. Valencians". (2002) d'Antoni Atienza
  • "Teatre Valencià de la Germania" (2000) (Ed. L'Oronella),
  • "Els Papes Borja. Valencians" dins del volum "Lluís de Santangel-Els Borja" (Serie Historica de la RACV nº 22)
  • "L'última cavalcada de Cesar Borja" (relats curts). Coleccio Rajolar de L'Oronella.
  • "La Real Senyera. Bandera Nacional dels Valencians". (2001) Ed. L'Oronella.
  • "Clams de vida" (en el relat "La mare de Deu del Lledo"), Ed. Oronella.
  • "De regionalisme i valentinicultura. Fausti Barberà" (2002). Edicio d'Antoni Atienza. Ed. L'Oronella.
  • "Els Borja. Valencians" (2002) Coleccio "Els Fanals de la Terra" nº 6, Ed. L'Oronella.

Premis

Cites

Cap a 1360, va manar que les barres dels seus escuts serien Quatre. Celós de que cap atra persona ni ciutat lluïra el seu blasó personal, feu que Valéncia portara com a distintiu una corona damunt de blau, en recort del color real d'Aragó. D´esta manera naixqué cap a 1365 la Senyera de Valéncia, en la qual la Corona representa per un costat el Regne –“perque és cap de Regne”-, i l'aliança entre el monarca i el seu poble. Pero Valéncia volgué subrallar que la Senyera era també “bandera del Rei”, bandera real, i posà damunt de l'asta l'emblema personal de Pere II: el drac, que a partir del segle XVI es convertirà en una rata penada. Aixina es mantenia la dualitat: Senyera del Rei i de la Ciutat.

[...]

Les banderes se duen en el cor, i discutir sobre elles, sentimentalment, és impossible. Pero no es podem negar a les evidències, que mostren a la Senyera coronada com la bandera de tots els valencians. No es pot negar el quadro de Vicent Salvador, que representà a uns soldats valencians del XVII en una Senyera un tant estranya, ni es pot oblidar el quadro de Bernat Ferrándiz en les Senyeres presents en una processó del poble; no es poden amagar els poemes de Teodor Llorente, de Constantí Llombart, ni de Carles Salvador, les paraules enflamades de Francesc Almela i Vives, de Faustí Barberà, de Gaetà Huguet, o d'Eduart Martínez Ferrando; ni la hui desapareguda Senyera de la Joventut Valencianista que va presidir actes i aplecs organisats per Vicent Tomàs i Martí.
"¿Per qué la Senyera Coronada és la bandera de tots els valencians?", per Antoni Atienza. Autor de "La Real Senyera. Bandera nacional dels valencians"

Enllaços externs