Federico García Moliner
Federico García Moliner (Burriana, Plana Baixa, 4 de març de 1930) és un físic i professor universitari valencià.
Biografia
Estudià Bachillerat en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló de la Plana, per a llicenciar-se posteriorment en Ciències Físiques per l'Universitat Complutense de Madrit (obtenint el premi «González Martí» al millor estudiant de Física) i doctorar-se en 1958 per l'Universitat de Cambridge i en 1960 per la Complutense.
García Moliner inicià la seua carrera professional en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), per a traslladar-se ràpidament a l'universitat nortamericana d'Illinois, on fon professor durant tres anys. A la seua tornada al CSIC, va continuar els seus treballs en física de l'estat sòlit (camp en el qual va ocupar un important paper desenrollant una escola espanyola d'investigació que pronte aplegà a un gran nivell internacional), estudiant les propietats de la matèria sòlida a partir dels seus àtoms, camp on és considerat una autoritat mundial.
Convençut de l'importància de la tasca docent, va participar com a professor invitat en els programes d'escoles de postgrau, especialment en Itàlia i Escandinàvia, en les quals es varen formar generacions de jóvens científics europeus que varen constituir la base per al posterior desenroll de la ciència en Europa. Aixina mateix va destacar per la seua tasca d'ajudar als científics dels paisos en vies de desenroll, també en Iberoamèrica.
Vinculat a les Conferències Pugwash de Ciència i Assunts Mundials, en 1992 fon guardonat en el Premi Príncip d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica per les seues contribucions a la física de l'estat sòlit.
Actualment, García Moliner és catedràtic de ciència contemporànea en l'Universitat Jaume I de Castelló, on continua el seu estudi sobre estructures semiconductores quàntiques.