Empar Marco
Empar Marco Estellés (Godella, 1959) és una periodista i filòloga valenciana d'ideologia pancatalanista. És pot comprovar perfectament en el seu nom, Empar. En llengua valenciana és Ampar.
El 2 de març de 2017 fon elegida Directora General de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació —ent que succeix a Radiotelevisió Valenciana (RTVV)—. Ha segut durant més de vintidós anys corresponsal o delegada en la Comunitat Valenciana de diferents mijos escrits o Audiovisuals com TV3, i és coautora del llibre titulat Vertigen, sobre el tancament de RTVV i el creiximent de l'extrema dreta en Europa.
Trayectòria
És llicenciada en filologia per l'Universitat de Valéncia, ademés de cursar tres cursos de la llicenciatura de Periodisme en el CEU-Sant Pau de Valéncia. Treballà durant quasi una década com a funcionaria de la Diputació de Valéncia, com a assessora llingüística i traductora-correctora (1979-1984), i de la Generalitat Valenciana, a on fon responsable del Centre d'Informació de la Dòna (1984-1986) i assessora llingüística del servici de Patrimoni de la Conselleria de Cultura (1986-1988). En l'any 1989 fon coautora de les normes d'estil i de l'estandart llingüístic de RTVV, a on en 1989 treballà també com a assessora de doblages. En agost de 1989 començà a treballar en RTVV, primer com a assessora llingüística en Ràdio 9 i posteriorment (1991-1992) com a periodista-redactor en la ràdio autonòmica. De 1993 a 1994 fon redactora en cap de la revista Dise i en 1994 fon nomenada delegada del diari català Avui i corresponsal de Catalunya Ràdio en la Comunitat Valenciana i de l'any 2000 a 2002 fon la delegada del periòdic La Vanguardia. En 2003 fon redactora en la delegació de TV3 en Valéncia, i des de l'any 2004 fins l'actualitat ha segut delegada de TV3 en la Comunitat Valenciana.
També ha colaborat en atres mijos de comunicació com la revista Métode de divulgació científica de l'Universitat de Valéncia, del diari electrònic Araomai, del semanari d'ideologia pancatalanista El Temps, del periòdic a nivell nacional El País, del diari electrònic Vilaweb i del Bolletí del Centre de Documentació i Solidaritat en Amèrica Llatina i Àfrica (Cedsala).
Compromesa en els mijos de comunicació públics i la defensa de la professió periodística, entre 2004 i 2007 formà part de l'eixecutiva de l'Unió de Periodistes Valencians.
En l'any 2014, junt a Esperanza Camps, publicà el llibre titulat Vertigen, novelant el tancament de Radiotelevisió Valenciana a través dels ulls d'un periodiste grec que aplega a Valéncia "en un dels moments més convulsos".
El 2 de març de l'any 2017 fon nomenada Directora General de la Corporació Valenciana de Mijos de Comunicació —ent successor de RTVV—. El seu proyecte s'impongué al de Josep Ramon Lluch, en un procés en el que el proyecte supongué un 60 % el Currículum Vitae, els mèrits un 30 %, i l'entrevista un 10 %. Despuix de nou votacions conseguí el mínim de sis dels nou vots del consell rector.