Mammillaria

La Mammillaria es un gener de la familia dels cactus un poc especial, pero prou variable.

Per a explicar l'existencia de la Mammillaria seria necessari realisar un repas del desenrroll del reine vegetal, una chicoteta fitohistoria, per a comprendre com ha arrivat, prou recentment parlant, en temps geologics, a apareixer sobre la terra la familia de les cactacees.

La vida, tant animal com vegetal escomençá en l'aigua i pot ser per aixó, eixa es la composició de qualsevol ser viu en un 80-90%. En aquell moment, una senzilla membrana separava el complex viu de l'aigua de l'entorn. Conforme s'anaven diversificant i complicant eixos sistemes de vida o sistemes vius, la seua relació en el mig es fea mes dirigida, mes controlada, mes entropica i mes egoista, traguent un major rendiment de tot lo que es trobava al voltant.

En el cas que nos ocupa, els vegetals escomençaren a eixir de l'aigua i a plenar els nichos aigualossos costaners, les vores de les corrents i les estancaes e intermitents, a través i gracies ad algunes qualitats adquirides en l'evolucio, entre les que destaquem la formacio de un tegument aislant, separador i una fijació al terreny mijant uns anclages.. ademes d'unes conduccions esclerotissaes per a mantindre's drets i mes o manco verticals, escomençant en eixe moment la dualitat del cos paca la llum del sol, i les arrails en sentit contrari, per a la fosquetat, afonant-se en la terra.

Hui en dia es reconeix prou generalisadament que a l'igual que l'adopcio de sistemes energetics es va fer per la absorció o fagocitació de sers unicelulars , especialisats, per unes atres mes grans, pluricelulars (el cas de les mitocondries en animals i els cloroplasts en vegetals), es tambe molt posible que les arraïls vinguen d'una fagotisacio o pot ser de una simbiosis en els foncs, aprofitant aixina les seua ret de hifes extesses, que ocupen un volum de terra molt gran, comparativament, i qu'els servíren al mateix temps pera el seu anclage, i també, degut a la seua gran superficie, per a l'absorcio d'aigua i nutrients.

En eixe punt es desenrrollen els complicats sistemes de captacio de l'energia solar, la fotosintesis, en la que intervé la llum, el aigua i el aire com actors principals , i al mateix temps es va formant la vascularitat,el creiximent secundari, la fanerogamia, la sexualitat en la difereciacio del gener en els organs de les flors. ...etc....i......, quan tot aixó está instalat en la terra, no SE SI continuant el camí mampres d'ocupar-la tota cada vegada mes llunt de l'aigua originadora, o be per regresio de les plantes que ocupaven uns llocs que varen sufrir unes elevacións i unes desertissacions, la consequiencia va ser que adquiriren per evolució unes qualitats de resistencia a la sequía, a la radiacio en altura i a les altes temperatures, majorment degut, sino totalment, al metabolisme especial del seu sistema fotosintetic.

En la fotosintesis de les plantes C3 normals, s'absorbix CO2 pels estomes oberts i, en presencia de la llum solar, formen els composts que necessiten per al seu desenrroll, lliurant oxigen. Existix, en certes condicions, un fenomen contrari i a vegades simultaneu nomenat fotorrespiracio, en el que es despren CO2 i s'absorvix oxigen, pero que en presencia de la llum sempre es mes fort el primer i el balanç favorix la absorcio de CO2 i l'emissio de l'oxigen necessari per a la nostra vida en la terra.

Lo que la familia dels cactus i de moltes plantes suculentes han inventat es, podriem dir, una divisio del proces de la fotosintesis en el temps i un almacenament d'un producte intermig per a ser utilissat durant la segona part.

Per a evitar la perduda de liquit que representaria la transpiracio, el mantindre els estomes oberts durant el dia a temperatures de 55-70graus, en radiacions corresponents als 3000 metres d'altura , en la poqueta filtracio que dona la primeta capa d'atmosfera que hia en eixos parages, i, en un contingut casi nul d'humitat en el ambient, els cactus mantenen els estomes tambe oberts, pero... per la nit per a absorvir el CO2, (per la nit en que, justament en l'alta montanya i en els deserts, les temperatures son prou baixes i tambe n'hi ha mes humitat i saturacio d'aigua). Llavors, fabriquen i almagasenen un acit, el malic que, al dia següent, ya en presencia de la llum i en els estomes tancats, transformen en els seus sucres, en el seu aliment.

Este sistema, artilugi o trampeta, es diu CAM, perque els anglessos ho trovaren en les crassulacees. Vol dir Metabolisme acit de les crassulacees, i lo d'acit es perque l'acumulacio del malic, acidifica el conjunt de la celula.

Entre els 1000 i 3000 metres d'altitut (alguns cactus viuen vora mar, pero son excepcions), a temperatures del migdia entre 45 i 70 graus i clima, en quant a precipitació, podriem dir que mediterráneu, es a dir, periodos de sequera de mes de sis mesos o periodos de pluja de dos a tres mesos.

En eixos llocs, les plantes tenen tendencia a no creixer molt en altura, a quedarse baixetes per tindre un metabolisme ralentissat (mai poden comparar-se els rendiments d'absorcio, transpiració, continguts de cloroplasts, fotosintesis, etc, del cos mig tapat per les espines d'un cactus, al de les fulles de qualsevol planta, que son organs desenrrollats especificament per l'evolucio per ad aixo mateix) i, sobretot, tenden a presentar un cos que es preste a canvis molts grans de volum sense trencar-se ni explotar...(canvis de a voltes el 50%) De ahí la presencia de costelles o tuberculs, en nostre cas , en les mammillaries, tuberculs en forma de mamella . FOTO

Aci en Valencia, normalment, els cultivem i els tenim sense gota d'aigua des d'este mes de novembre hasda ben entrat mars i n'hi han alguns qu'es claven en terra i casi desapareixen, reduint a mes de la mitat el seu tamany normal....pero, que en un parell de messos de recs i bones temperatures, es tornen grossets i lustrossos con avans

La rao de que tinguen les flors pot ser mes cridaneres, de colors mes vius i de mes grandaria (relativament) del mon vegetal, es deu a que son fecundaes per els insects (n'hi ha alguna excepcion, per eixemple per pardalets chicotets com son els colibris).

Sent els seus HABITATS no molt favorits per la presencia d'insects, ni sent un puesto molt  acollidor pera dells, precisen atraure als poquets que hiasquen desde un bon  troç i puguen vore les seues flors desde ben llunt.

En els cassos de floracio nocturna (no es el cas de les Mammillaries, en que no n'hi han), com es facil d'endivinar, es presenten blanques i perfumaes, que es lo mes cridaner pera eixir de festa per la nit......i, en ocasions, es junten a la faena de polinissar a vegaes, les rates penaes....

Encara que sobreviuen despres de messos de sequera, per als que cultivém estes plantes es necessari llevarse de damunt alguns perjuïcis molt extessos , com es el que “no n'hi ha que regarles mai... i que.... en tres vegaes al any tenen prou.....”

Els cactus viuen en sa majoria en llocs de alta montaña i desertics (xerofitics)... Si observem les caracteristiques climatiques d'estos llocs, comprobarem que sí, que les temperatures del dia son extremadament altes, que la radiació també, que la humitat ambiental nula.....pero, EN LA NIT TOT CANVIA......les temperatures baixen 30 o 40 graus, l'insolacio no existix i es produix el fenomen de la condensacio de la humitat en una rossá cada nit, de la que les plantes s'en aprofiten. O siga, secs, secs, pero dins d'un orde.....(Pot ser per aixó que aci en Valencia ,tots hem notat que creixen millor en la primavera d'hivern en que se diferencien mes les temperatures dia-nit)

Pera tot el que vullga introduirse en el cultiu de estes plantes tan especialisaes, vullc donarli uns consells que, si be ya anticipe que no es tracta de la purga de Benito, si que mos ajuden al seu cultiu i a comprendre la rao de lo que fem....

En principi, la falta de materia organica i la terra pedregossa que tenen en els seus llocs d'origen, mos donen una idea de lo que tenim que fer....Substrat casi en absolut mineral i granulositat (tamany de les pedretes...) mija-gran (4-7 mm.) La falta de humitat i precipitacions en els seus llocs d'origen els ha fet no haverse topetat i per tant no estar preparats en la seua evolucio pera lluitar contra els FONCS DE LA PUTRICIO que tenim en les terres o en les macetes sorregaes, i fa que eixe drenage maxim que dona la granulometria dita, evite el encharcament. Al mateix temps, si mantenim un cicle o alternancia sec-humit, evitem la proliferació de foncs i favorim la seua supervivencia.

Degut a que en nostra terra, la conbinacio de les pluges en les baixes temperatures concidixen en nostre hivern, deguem favorir i ajudar a la activacio de la dormicio en ausencia total de recs i preservarlos de les precipitacions a partir de Novembre, en el fi de que la llacor (savia) es sature, es faça mes condensá i, d'eixa forma, baixe el seu punt de congelacio als 3 o 4 graus baix cero i no li afecten les gelaes chicotetes.. ---- FOTO ---

També el fet de lo dit abans sobre les diferencies de temperatures dia-nit que produixen les rosaes, mos aconsellen canviar en molts moments un rec, per varies pulverisacions nocturnes o matinals.....

En quant a la fertilisació, es molt convenient una molt frequent (cada 15 dies) en primavera i primavera d'hivern, en concentracions molt baixes (un terç de lo recomanat) i en un abono complex en oligoelements, en poquet de nitrogen.Com sabeu i si no vos ho dic, la resposta dels vegetals en carencia a l'aplicacio del fertilisant que la corregixca, es exponencial en l'escomençament, tornantse llineal o hasda negativa en aplicacions sucesives o en molta concentracio..... En la majoria de les especies d'espinacions blanques , espesses i opaques, que procedixen de llocs i terres basiques o alcalines, es convenient afegir unes pedretes o graveta de carbonat calcic.

L'insolació, al meu entendre, deu de ser la máxima que pugam oferirlos, (una orientació sur, per eixemple) i en un lloc molt ventilat, tant en estiu com en hivern. Una bona insolacio durant l'hivern els fa mes durs i resistents a les enfermetats, a la congelacio i prepara satisfactoriament la floracio i fructificacio siguients......

I ara anem ya a referirmos solament al gener que ocupa la charrá... Les Mammillaries ocupen el estat de Mexic, sudoest dels EE.UU i llocs d'America central, escapanse algunes (poques) al nort de l'America del Sur. (FOTO) Comprén mes o manco unes 175 especies digam....”tipo” i unes poques mes de 300 si contem les subespecies..... Donat el seu comportament i variabilitat en l'especiacio a través de una llinea horissontal de desenrroll en l'evolucio, lo mes paregut a una deriva genética per desplaçament , s'ha incorporat al seu estudi el concepte de serie, qu'inclouix totes les especies i subespecies relacionaes entre si i desenrrolaes com he dit per la deriva genética...... El gener MAMMILLARIA descrit per ADRIAN HAWORTH en 1812, i referinse a la especie que hui es crida com Mammillaria mammillaris, (que es la que tenim en la pantalla). 1-El nom deriva del llati mamilla, i ve de la presencia de tuberculs conics o llaugerament piramidals a manera de mammelles. Unes jovenils i atres maüres, albarginaes....... 2-De cos globos a poquet columnar en l'edat, encara que en existixen francament columnars desde el seu naiximent. Es prou comu que presenten arrails tuberoses i alguna napiforme , pero sempre ocupant superficialment el terreign. El creiximent es sempre a base de refillols des de la base o com braços, en lo que acaven casi sempre formant colonies. En molt poquetes excepcions es mantenen solitaries. 3-Molt a sovint, presenten una llacor (savia) lletossa qu'es solidifica, i encara que no he pogut averiguar si es tracta d'evitar la perdua de liquit, estanyant la ferida per un mos o traumatisme o, per aportar substancies tóxiques i evitar que se la mengen per hervivorisme (O per les dos coses a la vegá....) que pot ser lo mes facil.....

4-En el titul de la charrá s'ha incloit “eixos cactus coronats”, degut a la seua particular caracteristica de florir en circuls que tenen el centre en el apiç, lo qu els dona un aspecte de reissos en corona de flors (o hawaianes...)

Aco es degut a que el seu creiximent part de un punt i s'exten de forma circular y concentrica, per lo que alcança la madurea de fructificacio en el anell situat a certa distancia del pol, florint molt frequentment a la vegá i en circul. Este tipo de creiximent podriem imaginarmoslo visualment observant el moviment de una manega que tornem del revés. 5-Es també prou frequent i, constant en algunes especies la divissio dicotoma del pol de creiximent, formant en (FOTO) poquets anys dos cossos i, trobantmos en tota una colonia que ha escomençat de un cos a soles, per divisions succesives..... 6-Un fenomen diferent, menos frequent, i qu'es manifesta a vegaes en tot el reigne vegetal es la crestacio.....(FOTO) En este cas, el creiximent, en puesto de partir d'un punt i ser concentric, part dels costats de una llinea, en un aspecte molt paregut a les crestes oceaniques i en la creació de montanyes . (FOTO)

7-Els fruts, globossos o en forma abastoná,(FOTO) en sa majoria rojos, que apareixen en el puesto de les flors i, per tant formant també una corona pot ser mes cridanera que les flors encara.Totes es poden menjar i que en Mexic anomenen chilitos,(FOTO) en un gust acit i algo dolç. Normalment están plens de llabors chicotetes i fosques que n'hi ha que separar i llavar, ya que moltes vegaes, la carn dels fruts tenen inhibidors de la germinacio....... Una vegá aislaes i seques, poden plantarse, cobrintles en una capeta fina de arena de granulometria pareguda al tamany de la llabor i, en una grossaria del doble del mateix...(FOTO) Si be aconsellen mantindreles a l'ombra, la veritat es que es suficient en que estiguen protegides en les primeres semanes del sol direct y del vent de ponent, en una certa humitat, puesto que la seua epidermis es molt fina i falta de cuticula. En la naturalea creixen al ampar i al peu dels seus progenitors i, en les macetes solen germinar al costat de sa mare en facilitat soles en que es tinga un poquet de cuidao en que la terra no es mantinga molts dies seca.

A continuacio, aprofitanme de la web que vaig acabar a principis d'any, vorem algunes de les especies mes vistosses i conegudes dels aficionats, de les mes de 1200 fotografies oferides............wrightii-theresae-saboae-napina-herrerae i luethyi