Harges
Les Harges/Jarches o Zejel, són unes breus composicions poètiques i amoroses que van com a remat final dels poemes coneguts com “Moaxahes/Moaxajas”, (escrits en àrap), pero en la particularitat d'estar escrites en romanç valencià.
Aixina les harges constituïxen sense cap dubte els primers texts escrits en romanç valencià i encara que s'han trobat poquetes, entre les principals tenim les d'Ibn Al-Labbana de Dénia de l’any 1100, Abu Isa Ibn Lubbun senyor de Morvedre, Abu Bakr Muhammad Ibn Ahmad o les d'Ibn Ruhaym de Bocairent, datades en l'any 1121. [1]
És de destacar l'importància de estes harges com a primers texts escrits en llengua valenciana i sobretot si tenim en conte que, fins al moment no s'ha trobat cap jarcha catalana, en lo que es pot desmontar en facilitat la teoria catalanista de la repoblació en quant a l’orige de l’idioma valencià es referix.
¡Ay mamá, meu al habib
vay-se e no més tornarad,
Gar ¿qué faré yo, mamá:
¿No un bezyêllo lleixarad?
(Valencià del sigle XI) Abú Isa Ibn Lubbun, senyor de Morvedre - 2ª mitat del sigle XI
¡Ay mamà el meu amat
se'n va i mai més tornarà
Digues ¿qué faré yo, mamà?:
¿Ni un beset me deixarà?
(Valencià actual)
No me tangues, ay habibi
No, cara danyosa
¡Basta!
A tot home refuse
¿Qué faré yo
o que serà de mib?
Habibí
no te tolgues de mib
(Valencià del sigle XII) Ibn Ryhaym de Bocairent - 1ª mitat del sigle XII
No me toques amat meu
No, cor danyós
¡Basta!
A tot home refuse
¿Qué faré yo
o que serà de mi?
Amat meu
no te'n vages de mi.
(Valencià actual)
Vore també
Referències
Enllaços externs
http://jgsentandreu.blogspot.com.es/2012/04/prueba-n-25-las-jarchas-en-valenciano.html