Guerra àrap-israelita de 1948

Guerra àrap-israelita de 1948
Conflicte àrap-israelita
El capità Abraham “Bren” Adan issant la Degel HaDyo en Umm Rashrash, marcant el final de la guerra
Data	14 de maig de 1948 – 20 de juliol de 1949
Lloc	Israel (llavors Mandat Britànic de Palestina).
Resultat	Victoria decisiva de Israel. Armistici àrap-israelita de 1949
Beligerants
20px Grups paramilitars: Haganá, Palmaj, Irgún, Lehi, Mahal (hasta el 26 de mayo) 20px FDI (des de el 26 de maig) 20px Egipte 20px Siria 20px Transjordània 20px 20px 20px 20px

La guerra àrap-israelita de 1948, també coneguda pels israelites com a guerra de l'Independència (hebreu: מלחמת העצמאות) o guerra de Lliberació (hebreu: מלחמת השחרור), va anar el primer d'una série de conflictes armats que varen enfrontar al Estat d'Israel i als seus veïns àraps, en lo que es coneix globalment com el conflicte àrap-israelita. Per als àraps palestins esta guerra va marcar el començ de lo que ells denominen Nakba (en àrap النكبة, ‘Catàstrofe’).

Les Nacions Unides varen acordar la partició del Mandat Britànic de Palestina en dos estats: un judeu, en el 55 % del territori (incloent per complet el desert del Néguev), i un atre àrap, en el restant llevat Jerusalem, que seria considerada zona internacionalisada. Esta resolució va ser acceptada pels dirigents judeus, pero rebujada per les organisacions paramilitars sionistes i pels àraps en el seu conjunt.