Falange
La falange (del grec i llatí phalange)[1] fon una formació de combat grega del sigle V a. C., estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga fins l'aparició de les Legions Romanes.
Forma de combat
Se situaven un número indeterminat d'hòmens d'amplària i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacada per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fi al regnat de les falanges al mediterràneu en la Batalla dels Cinoscéfals.
Armament
Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o sarissa, una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu). Utilisaven un casc de pell o de bronze i unes sandàlies.
Inventor
Se li atribuïx l'invenció de la falange a Filip de Macedònia, un rei de Macedònia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ocórrer l'idea d'un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà Grècia i dugué al seu fill (Aleixandre Magne) a la conquista de l'Imperi Persa.
Victòries
Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victòria se deu a la caballeria Macedonia els Hetairois.
