Grutes de Sant Josep
Es coneix com "les Coves de Sant Josep" a un conjunt de coves que es formaren en el triàsic, prop de 250 millons d'anys, ubicades en el parage del mateix nom situat a uns dos quilòmetros de la localitat de La Vall d'Uxó. A pesar de les múltiples visites d'espeleòlecs, encara no es coneix l'orige del riu ni el final de la gruta. En la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. En els seus 2.750 metros de recorregut actuals, representa la cavitat de major recorregut de la Província de Castelló i la 2a de la Comunitat Valenciana. És el riu subterrani navegable més llarc d'Europa.
Història
La Cavitat de les Coves o Grutes de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els yaciments arqueològics trobats en la boca d'accés i la proximitat d'un poblat ibèric també nos indica que en esta època la cova ya era coneguda també durant la llarga dominació romana, ya que s'ha trobat una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.
Exploració
- N'hi ha referències del sigle XIX sobre la costum de concentrar als veïns al voltant de la font del parage ("La Font de Sant Josep"), a causa de la festivitat de la "Festa de les Flors", a on era habitual que els més atrevits s'adinsaren en la cova. No obstant això, no va ser fins a l'any 1902, quan es realisà la primera exploració coneguda, arribant a la "Boca del Forn" (un estret pas que a través del chicotet espai que deixaven les aigües en aquella època, marcava el llímit de la part accessible de la cova).
- En 1915 el prestigiós historiador Carles Sarthou Carreres realisà una exploració parcial.
- En 1926, un grup de veïns superà la "Boca del Forn" i conseguí arribar al Llac de Diana, trobant com a obstacul insalvable la Galeria dels Sifons
- En 1929, mor Herminio Arroyas Martinez, un veí de la localitat a l'intentar superar la "Galeria dels Sifons". En estos anys escomençen les primeres temtatives de condicionar la cova per a facilitar les visites instalant passareles.
- Des de 1936 fins a 1950, s'inicien les obres d'urbanisació, en el dragage i construcció d'una presa, pel que ya en 1950, la Boca de Forn deixa de ser el llímit del recorregut, i per mig de barrinades s'engrandix fins a permetre el pas de les barques.
- La primera exploració realisada per un grup d'espeleòlecs es realisà en 1954, per part del Centre Excursioniste de Valéncia, i en 1958 este grup confecciona el primer pla topogràfic de la cova.
- En 1960 es comprova la continuïtat de la cova en superar Joaquín Saludes, del Centre d'Investigacions i Activitats Subaquàtiques de Valéncia, la "Galeria dels Sifons".
- Les voladures en dinamita permeten obrir este pas en 1961, quedant descobert l'"Estany Blau" i la resta de les galeries que constituïxen el recorregut actual, descobrint també la "Galeria Seca".
- En els anys successius (de 1971 a 1975), diverses expedicions d'espeleòlecs de Castelló i escafandristes de Barcelona, acabaran per descobrir noves galeries i sifons, després d'arribar fins al final conegut de la cavitat, conseguint els 2.348 metros de llongitut.