Salvador Guinot Vilar
| Salvador Guinot Vilar | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor i polític. | ||
| Naiximent: | 31 de decembre de 1866 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1944 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Salvador Guinot Vilar (Castelló de la Plana, 31 de decembre de 1866 - 1944) fon un escritor i polític valencià. A sovint va utilisar el pseudònim de Joan de Vicenta.
Biografia
Salvador Guinot naix en una casa del carrer Major de Castelló de la Plana, prop del portal de l'Om (Olm), fill de Joan i Vicenta, descendents de dos famílies de tradició llauradora. Estudià bachillerat en l'antic Institut del carrer Major, del que posteriorment sería professor de llengua i lliteratura castellanes entre 1893 i 1939.
Es trasllada a Madrit per a estudiar Filosofia i Lletres, on és discípul de Marcelino Menéndez Pelayo, qui li va introduir en l'estudi dels clàssics de la lliteratura medieval i de l'antiguetat grega i llatina. Esta formació li porta a l'estudi dels clàssics medievals valencians.
Es casà en Joaquima Vicent Fabregat i del seu matrimoni no naix cap fill.
Lliteratura
En Madrit escriu els seus primers relats breus: Els Reis se'n van i Guardant el melonar, d'ambient costumiste.
L'any 1900 es publica en Valéncia la seua obra més important, Capolls mustigats, una colecció de sis relats breus. Esta obra, a través de Josep Ribelles Comín, fon reeditada en 1905 en Barcelona per l'Editorial l'Avenç baix el títul Escenes castellonenques. La seua obra lliterària es tanca en la narració Anyor (1913). A partir d'este moment va publicar només obres d'erudició sobre els clàssics valencians dels sigles XV i XVI, reeditant el Parlament en casa de Berenguer Mercader i la Tragèdia de Caldesa, de Joan Roís de Corella aixina com el Vocabulari de Joan de Resa.
Política
Políticament, Salvador Guinot fon d'ideologia conservadora i d'adscripció maurista, sent membre del Partit Conservador, del que va ser responsable provincial. Fon un defensor de les doctrines socials del seu tio, el jesuïta Antoni Vicent, en el qual va fundar el Sindicat Catòlic de Castelló de la Plana.
En les eleccions de l'any 1907 fon diputat al Congrés pel districte de Llucena i president de la Diputació Provincial de Castelló entre 1930 i 1931. També fon Alcalde de Castelló de la Plana en dos ocasions la primera, des de febrer a juny 1907, i la segona de giner de 1925 a giner de 1927, substituint en esta segona a Francisco Ruiz Cazador, i sent predecessor en el càrrec de Norberto Ferrer Calduch. Sent alcalde, inicià diverses iniciatives culturals, com la consolidació de la Banda Municipal o la creació d'una Biblioteca Municipal. Va fundar el Círcul Artístic de Castelló i, l'any 1919, la Societat Castellonenca de Cultura. Guinot fon un d'els que varen firmar les Normes de Castelló en 1932, junt en 51 firmants més. Va llegar en vida la seua biblioteca personal a la ciutat de Castelló.