Estelada de caneles organisada per l'ANC en la plaça Major de Vic

L'Assamblea Nacional Catalana (en català: Assemblea Nacional Catalana), també coneguda per l'acrònim ANC, és una organisació pancatalanista que té com a únic objectiu la secessió de Catalunya respecte d'Espanya.

La seua assamblea constituent tingué lloc el 10 de març de 2012 en el Palau Sant Jordi de Barcelona, aprovant-se els estatuts, el reglament intern i la fulla de ruta cap a la secessió. En abril de 2012, Carme Forcadell fon elegida presidenta, mentres que Carles Castellanos fon elegit vicepresident, Llorenç Sotorres tesorer i Jordi Martínez secretari. Des de maig de 2015 està presidida per Jordi Sánchez.[1]

Financiació

Diverses fonts apunten a que l'Assamblea Nacional Catalana està finançada en diners públic donat per la Generalitat de Catalunya, convertint-se aixina en un mer portaveu de la Generalitat i els interesses polítics d'Esquerra Republicana de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya.[2]. Ademés, esta associació presenta irregularitats des de la seua fundació,[3] destapant-se uns ingressos sense justificar de 1,5 millons d'euros, un forat fiscal que podria supondre un delit fiscal.[4] Representants de diversos partits polítics catalans contraris a la secessió com PSC, PPC i Ciutadans-Partit de la Ciutadania han solicitat que l'ANC aclarixca i justifique les seues fonts d'ingressos, aixina com que l'ANC pague els gasts que generen les seues activitats.[5]

També se qüestiona que els caps visibles de l'ANC siguen o hagen segut càrrecs polítics rellevants de partits nacionalistes catalans, especialment ERC i CDC abans citats, front al caràcter de moviment ciutadà que pretenen tindre. La propia presidenta de l'ANC té una llarga trayectoria política com membre de la direcció d'ERC i ocupant càrrecs públics rellevants. Del mateix modo, membres destacats de l'ANC han segut detinguts i alguns condenats per activitats terroristes, en alguns casos relacionats en Terra Lliure i ETA.[6]

Pancatalanisme

En abril de 2016, l'ANC es va unir a atres entitats presents en la Comunitat Valenciana i en les illes Balears per a formar la Confederació d'Entitats Sobiranistes dels Paisos Catalans.[7] Els integrants varen explicar que havien optat per la fòrmula confederal perque contempla «la realitat unitària del conjunt de la nació, i també les particularitats».[7] També varen reivindicar el Dia de Sant Joan com «diada de tota la nació».[7]

Vore també

Referències