Casa de la Caritat
L'Associació Valenciana de Caritat és una organisació centenària d'assistència social fundada en 1906 en la ciutat de Valéncia pel llavors alcalde José Sanchis Bergón, que a lo llarc de la seua existència ha contribuït a millorar les circumstancies de vida de les persones més necessitades de Valéncia, repartint més de 40 millons de racions d’aliment i albergant a centenars de mils de persones sense llar. La centenària “Casa de la Caritat” està considerada l’ONG dels valencians.
A la seua volta també desenrolla múltiples programes per a l’integració social i la millora de la calitat de vida dels seus usuaris.
La seua seu, popularment coneguda com a Casa de la Caritat, fon inaugurada en 1909 pel Rei Alfons XIII d'Espanya. És una organisació no governamental, si be es troba baix el patrocini de l'Ajuntament de Valéncia, i l'Alcalde de la ciutat ostenta el títul de President d'Honor. A pesar d'això, l'entitat és totalment independent, sense tindre cap dependència orgànica en la corporació municipal.
L'objectiu de la Casa de la Caritat ha evolucionat i s'ha adaptat als temps, si be podríem considerar que continua sent el mateix de la seua fundació; traure els pobres dels carrers. La Casa de la Caritat oferix a les persones necessitades no sols menjar, també oferix per a qui ho necessite, la possibilitat de dispondre d'un llit a on dormir o rebre roba.[1][2]
Ara mateixa, el seu treball va més allà. Des de fa uns anys, el Treball Social és el seu principal instrument i servici d'integració, i oferix als necessitats un equip de sicòlecs, treballadors socials i educadors que intenten buscar solucions a llarc terme, tractant d'integrar a les persones novament en la societat.
En més de 100 anys de vida i servici de forma interrompuda, les portes de l'Associació Valenciana de Caritat no han tancat ni un sol dia. Açò s'ha conseguit gràcies a les aportacions econòmiques i en espècie de mils de valencians, això ha permés repartir més de quaranta millons de racions d'aliment, i albergar a centenars de milers de persones sense llar.
L'Associació Valenciana de Caritat està orientada a l'ajuda dels necessitats, intentant detectar els nous problemes que van sorgint, a través del seu de treballadors socials, sicòlecs i educadors socials que, per mig d'entrevistes personalisades que realisen segons els cassos concrets de les persones. [3]
L'Associació es finança per mig d'aportacions de distintes entitats, pero especialment en la colaboració altruista dels seus milers de socis i el mecenage de centenars d'empresaris valencians.
Una vegada a l'any, els socis i donants compartixen taula en els menjadors de l'Associació provant el mateix menjar que durant l'any s'oferix a les persones necessitades.
Àrees d'actuació
Treball social
- Alberc: Oferix 50 habitacions individuals i 10 més per a cassos d'emergència, que són oferides als "sense sostre" per un periodo de temps determinat, en l'objectiu que siga una ajuda puntual, un pont per a la seua integració.
- Menjador: En una capacitat per a 200 persones, tots els dies oferix gratuïtament un servici durant el menjar i entrega aliments per a la nit. L'ocupació és del 100% tots els dies.
- Centre de dia: És un espai de convivència, participació i formació per a persones sense llar que oferix tallers de distintes matèries encaminats tant a traure del carrer als usuaris, a oferir-los una formació que els puga ser útil i servir de complement al treball dels equips professionals de la Casa de la Caritat. Manualitats, Enquadernació, Cuina, Cultura General, Fotomontage, Costura, Gravats, Prensa, Art teràpia, Habilitats,... són les principals especialitats.
- Programa de busca de vivenda: Informa i assessora a aquelles persones que necessiten llogar una vivenda digna dins de les seues possibilitats.
- Programa d'educació en el temps lliure: Treballa els aspectes d'oci, com les excursions, fútbol, cine, cor, etc.
Infantil
- Proyecte cangur: S'atén als chiquets menuts que a causa del treball de les seues mares, sense recursos, han d'estar alluntats dels seus progenitors fora de l'horari escolar. En l'escola se'ls atén be en voluntariat o coordinats en atres proyectes.
- Proyecte mare: va encaminat a oferir una formació bàsica a les dones que s'atenen a través de chicotets tallers i al llarc del curs escolar.
Ademés, en l'escola atenen als chiquets que permaneixen en l'alberc de l'Associació.
En la guarderia es presta servicis a 33 chiquets de 0 a 3 anys.
Servicis en general
- Llavanderia
- Neteja
Centenari
Coincidint en el seu centenari, [4] el 5 de juny va rebre el premi Valencians per al Sigle XXI del periòdic "Las Províncies" (Vocento) en reconeiximent a la seua llabor d'ajuda als més necessitats.
La Casa de la Caritat va celebrar una gala el 19 de juliol com a acte principal de les celebracions, presidit pel President de l'Eixecutiu valencià Francesc Camps.
La Reina Sofia va eixercir la Presidència d'Honor de les activitats en motiu de l'aniversari de l'entitat. [5]
L'edifici
L'Alberc de la Caritat és un edifici situat en el Passeig de la Pechina número 11, enclavat dins de la gran illa de cases del Jardí Botànic de Valéncia. Obra dels arquitectes Francisco Almenar Quinzá i José Bort Cortí, data de l'any 1937.
Els edificis que ocupen el perímetro d'esta gran illa en els seus costats nort i este, tenen el gran aventage de recaure al Jardí Botànic de Valéncia per les seues fronteres posteriors, que d'esta manera tenen un gran atractiu, lo que va poder influir en la formalisació de l'edifici que nos ocupa, un dels eixemples més innovadors de la arquitectura racionalista valenciana.
El proyecte va consistir en el buidat d'un edifici anterior, d'estil huitcentiste, del que es va conservar la frontera i la realisació d'un nou.
El programa de l'alberc era d'un gran dormitori comú per a indigents i els servicis corresponents a tal activitat assistencial. El proyecte desenrolla els servicis en la part més pròxima a la frontera principal que dona a la vora dreta del riu Túria. Esta part de l'edifici es comunica en escala de gran dimensió, de tres tramades per planta i pati de ventilació. La disposició de l'escala i el pati és lateral a l'entrada situada junt en una de les migeres. El dormitori comú en la part interior, situat sobre el menjador de planta baixa, és la part més singular del proyecte. Es tracta de dos espais de doble altura, superposts, comunicats per un ascensor en posició sobre-eixida de la frontera.
La solució és molt flexible, la fenestració horisontal, rotunda, que aporta claritat a l'interior, permetent aixina mateix un control total a uns espais interiors que respiren higiene i modernitat. Ací no hi ha concessions que no siguen a una estricta funcionalitat i racionalitat en l'us de l'espai.
L'estructura és de formigó i els interiors i exteriors, revestits d'estuc blanc, mos fan recordar les obres més emblemàtiques del Moviment Modern, en especial les que tenen com a us principal el sanitari o assistencial. D'ací la importància d'esta obra, una de les que millor reflexa en Valéncia el signe dels nous temps que exhibixen els canvis formals que es produïxen durant els anys 30 en tota la geografia de la Comunitat Valenciana.
Noves instalacions i reforma
Durant el 2006 i 2007, l'associació va reformar les seues antigues instalacions del passeig de la Pechina, carrer Sanchis Bergón, dotant-les de nous mijans i infraestructures més coincidents en el sigle XXI.
També i per primera vegada la Casa de la Caritat va eixir de la ciutat e Valéncia.
Noves iniciatives per a finançar-se
- En 2006 van iniciar una campanya que seguix vigent en l'objectiu de trobar 365 empreses que financen, en 1.500 euros, el menjar diària de 500 persones sense llar. Entre les empreses que participen trobem a Coca Cola, Bancaixa, CAM, AGEVAL, Banc Finantia, [[|Nuevo Centro|Nou Centre]], El Corte Inglés, distints coleges professionals, Fermax, Fundació IVO, CEU Sant Pau, Iberdrola, Mapfre, Toyota i multitut de chicotetes empreses valencianes.[6][7]
- Com formula per a conseguir recursos en que finançar les noves iniciatives que han posat en marcha, l'associació va subastar els quadros utilisats en la película Sorolla [8]
- L'organisació benèfica pretén que els chiquets de la posguerra -hui adults- que en el seu moment van ser atesos per l'entitat forçats per la difícil situació d'aquell moment. Pretén "arreplegar el sentir d'aquella época, mostrar-los l'evolució que ha experimentat la Casa en este temps" aixina com "solicitar les seues idees, com a usuaris que van ser, perque mos donen sugerències sobre com podríem ajudar les persones necessitades hui en dia". [9]
Notes
Bibliografia
- Registre d'Arquitectura del Sigle XX a la Comunitat Valenciana. ISBN 84-87233-38-4