Roc Chabás
Archiver de la catedral de Valéncia, historiador, membre corresponent de la Real Acadèmia d'Història, director de distintes seccions de Lo Rat Penat i de la Escola d'Estudis Valencians (Dénia 1844 - Valéncia 1912)
És considerat un "referent de la intelectualitat catòlica" de la seua época. Va destacar pels seus estudis històrics sobre temes relacionats en el Regne de Valéncia.
Sacerdot
En 1868 fon ordenat sacerdot en 23 anys, en un temps difícil. Al setembre d'eixe any van entrar en el govern persones en profundes idees anti religioses vinculats en les revoltes d'eixes dates. Les juntes revolucionàries i el decret de Romero Ortiz d'octubre d'eixe any van ser decisius en l'ambient anti clerical de finals del sigle XIX espanyol. Les denuncies contra la violència eixercida cap a eclesiàstics i benes de l'iglésia eren ignorades per les autoritats.
En este ambient, Roque Chabas va perseverar en la seua vocació religiosa i va proseguir en els seus estudis de teologia arribant a conseguir el doctorat.
El seu primer destí eclesiàstic fon a Dénia com a coadjutor. Allí va recopilar documentació pera publicar el seu primer llibre sobre la Història de Dénia i va crear la reviste històrica L'Archiu en 1886.
Va tornar a Valéncia com a canonge de la catedral de Valéncia i archiver.
En l'etapa en Dénia va publicar la citada "Història de Dénia", El sepulcre de Severina i Dates biogràfiques del Venerable Pedro Esteve.
Canonge i Archiver de la catedral de Santa Maria de Valéncia
El treball de Roque Chabas en la catedral de Valéncia fon molt important, va catalogar els fons tant de la catedral com de la diòcesis.
Va estudiar les obres d'art de la catedral, arquitectura, escultura, pintura i l'Altar major.
En l'àmbit religiós desenrollà Història de l'Iglésia tocant distints aspectes, com l' Història de l'evangelisació, la Doctrina cristiana en llengua aràbiga i castellana per a instrucció dels moriscs, o l'organisació eclesiàstica interna. Destacat és també la seua inacabada biografia dels bisbes de Valéncia.
El seu treball d'archiver li va permetre profundisar en la història de la ciutat i regne de Valéncia, destacant com un gran investigador, va estudiar i va publicar sobre La fundació de Valéncia, els inicis del cristianisme, els mossàraps valencians (tema conflictiu pera molts), els orígens dels regadius i la distribució de les aigües en el sigle XIII, la donació de Gandia, els Furs de Valéncia.
Lo Rat Penat i la RACV
Roque Chabas fon un activiste cultural, la seua capacitat era enorme, organisant des de congressos sobre la Corona d'Aragó a tertúlies en el seu domicili, esta tertúlia és considerada l'embrió de la RACV, puix en ella és on es va desenrollar la idea, sent José Martínez Aloy qui a la mort de Chabas la portaria a bon fi.
Lo Rat Penat fon la seua plataforma de difusió, i des de l'associació va impulsar el desenroll cultural, sent membre de l'entitat tota la seua vida.
Des de que Martinez Aloy es va fer càrrec de la secció d'història sent Croniste oficial de la província de Valéncia i Roque Cabàs de la d'Alacant, la colaboració entre abdós fon molt intensa.
El 22 de juliol de 1889, Roque Chabás va actuar com a mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i del Regne de Valéncia celebrats en el Teatre Principal.
En 1901 va assumir la secció de Lliteratura de Lo Rat Penat. En el seu treball en esta secció destaca la conferència impartida pel llingüiste alemà Hadwiger sobre filologia valenciana.
Fon director de les seccions, publicacions, folclor, arqueologia, i, sota la presidència de Leopoldo Trénor (1908-1910) va assumir la direcció de la Escola d'Estudis Valencians.
Era un participant assidu de les conegudes com a excursions culturals dels que mos parla Teodoro Llorente Falcó en Memòries d'un setantó:
Llibres
- Història de Dénia (1886)
- Els mossàraps valencians (1891)
- Génesis del Dret Foral Valencià. Chabas. Valéncia. 1902. ISBN 978-84-8339-380-2