Algarve
L'Algarve (del àrap الغرب al-Garb, l'oest o l'occident) és la regió més meridional de Portugal continental. Engloba una subregió en el mateix nom i en les mateixes dimensions, i que correspon també, en la seua totalitat, a la provincia tradicional del mateix nom, al distrit de Far i a la nova Gran Àrea Metropolitana de l'Algarve. Té una superficie de 4960 km² i una població resident de 458.734 habitants (INE.PT 2010). La seua capital és Far. L'Algarve és la regió més visitada de Portugal. Més de 9 millons de turistes estrangers visiten l'Algarve tots els anys.
Història
La regió fon intensament islamisada i encara que mai tingué la importància de la zona sur d'al-Àndalus, fon el centre més important de la cultura, ciència i tecnologia islàmiques en terres de l'actual Portugal. La ciutat de Silves fon el seu principal centre cultural, i en la caiguda del Emirat de Còrdoba, esta constituí en 1027 la taifa de Silves, que ocupava la part oest de l'actual Algarve, mentres que en el restant de la regió se creà la taifa de l'Algarve.
La regió fon absorbida per la Taifa de Sevilla, durant el regnat de al-Mutadid, rei que heretà la politica expansioniste de son pare Abú al-Qasim. En 1051 Sevilla s'anexionà la taifa de l'Algarve i en l'any 1063 la taifa de Silves. Després de l'invasió almoravit se produí una nova unió d'al-Àndalus que terminà en 1145, quan els regnes de taifes tornaren a resorgir. La taifa de Silves s'estengué llavors al centre de l'Algarve mentres que l'extrem oriental fon ocupat per la taifa d'Huelva.
En l'any 1150 se produí una nova unió d'al-Àndalus baix els almohades. En la desintegració de l'imperi almohade la zona de l'actual Algarve formà part de la taifa de Boira, governada per Ibn Mahfot, a on permaneixqué fins la conquista portuguesa. El rei Sancho I de Portugal conquistà efimerament la ciutat de Silves en 1189 (d'ella se deya que era deu voltes major que Lisboa), pero no fon fins 1249 quan el rei Alfons III de Portugal conquistà definitivament l'Algarve proclamant-se llavors rei de Portugal i l'Algarve.
Després de el tractat de Badajoz, en l'any 1267, la possessió portuguesa de l'Algarve fon reconeguda pel Regne de Lleó i pel Regne de Castella. El Regne de l'Algarve formà part del regne de Portugal, lo que no supongué per a la regió ningun tipo d'autonomia. El nom oficial del regne fon freqüentment cridat «Regne de Portugal i dels Algarves» o Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve, pero mai constituí un regne separat de fet, encara que sí lo fora de dret, conegut com Regne d'Algarve. En la proclamació de la república portuguesa en 1910 el regne de l'Algarve deixà d'existir.
En 1807, quan el general Junot dirigí l'invasió del nort de Portugal, l'Algarve fon ocupat per les tropes espanyoles de Manuel Godoy, que foren expulsades a l'any següent durant la rebelió de Olhão.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Algarve