Forces de Van der Waals
Revisió de 23:17 2 nov 2016 per EirVal (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Los [[Gekkonidae|fardachos gecko poden adherir-se a les parets i sostres, per les forces de Van der Waa...»)
En fisicoquímica, les forces de Van der Waals o interaccions de Van der Waals, són les forces atractives o repulsives entre molèculas (o entre parts d'una mateixa molècula) distintes a aquelles degudes a un enllaç intramolecular (Enllaç iònic, Enllaç metàlic i enllaç covalent de tipo reticular) o a la interacció electrostàtica de ións en uns atres o en molècules neutres.[1]
El terme inclou:
- Força entre dos dipols permanents. Si les interaccions són entre molècules que estan polarisades de manera permanent (per eixemple, les molècules d'aigua que atrauen atres molècules d'aigua o atres molècules polars), es coneixen com forces de Keesom.
- Força entre un dipol permanent i un dipol induït. Quan un dipol induït (açò és, un dipol que s'induïx en un àtom o una molècula que d'una atra manera seria no polar) interactua en una molècula que té un moment dipolar permanent, esta interacció es coneix com força de *Debye. Un eixemple d'esta interacció serien les forces entre les molècules d'aigua i les de tetraclorur de carbono.
- Força entre dos dipols induïts instantàneament. Si les interaccions són entre dos dipols que estan induïts en els àtoms o molècules, es coneixen com forces de London (per eixemple, el tetraclorur de carbono).
També s'usa en ocasions com un sinònim per a la totalitat de les forces intermoleculars.
Estes forces varen ser nomenades en honor al físic neerlandés Johannes Diderik van der Waals (1837—1923), premi Nobel de Física en 1910, que en 1873 va ser el primer en introduir els seus efectes en les equacions d'estat d'un gas (vore equació de Van der Waals).
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Fuerzas de Van der Waals de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.