El acte administratiu, és el mig a través del com la Administració pública complix l'objectiu de satisfer els interessos colectius o públics. És la formalisació de la voluntat administrativa, i deu ser dictat de conformitat en el principi de llegalitat.[1]

El tema de l'acte administratiu és de suma importància en el Dret públic, ya que el reconeiximent d'un acte com a administratiu implica sometre-ho a un règim especial que ho diferencia d'atres manifestacions estatals, per #lo que és una matèria que ha segut molt discutida en la doctrina jurídica, *sosteniéndo diferents definicions, segons siga el concepte que es tinga, en general, de la funció administrativa.

Definicions d'acte administratiu [2]

Manifestació de la voluntat d'una autoritat en el seu eixercici de l'activitat administrativa que produïx efectes jurídics com crear, transmetre, modificar o extinguir drets i obligacions.

Elements

  • El subjecte: és l'orgue que, en representació de l'Estat formula la declaració de la voluntat, per #lo que dit orgue conta en una competència, la qual constituïx el conjunt de facultats que té el mateix.
  • La competència: és la cantitat de poder públic que té o adquirix l'orgue per a dictar un acte, per #lo que no és una qualitat, sino una cantitat; per això es considera com la mesura de poder que pertany a cada orgue de dit acte.
  • La voluntat: és un impuls generalment psíquic, una acció en una intenció.

Concorren en la voluntat administrativa elements subjectius i objectius. Dita acció de l'acte Administratiu està composta per la voluntat subjectiva (voluntat a l'acte mateix) del funcionari i ademés, la voluntat objectiva del llegislador (voluntat sense saber de les circumstàncies particulars de cada cas.)

  • L'objecte: este, deu ser cert física i jurídicament possible; per lo que deu decidir sobre totes les peticions formulades, pero pot involucrar unes atres no propostes en prèvia audiència de l'interessat i sempre que això no afecte als drets adquirits.
  • El motiu: respon al perqué justificatiu. És la causa que respon a el ¿per qué?

La motivació apareix quan en l'acte existix la possibilitat de la discrecionalitat per part del funcionari públic. Si un acte és discrecional deu motivar-se, pero si un acte és totalment reglat no seria necessària la motivació.

  • El mèrit: se li ha considerat com un element del acte administratiu, entés com l'adequació necessària de mijos per a conseguir els fins públics específics que l'acte administratiu de que es tracte tendix a aplegar.
  • La forma: és la materialisació de l'acte administratiu en sí, ademés és el modo d'expressió de la declaració ya formada. Per la forma de l'acte administratiu es convertix en físic i objectiu. En resum, la forma equival a la formació externa de l'acte.

Regulació per país

Espanya

Artícul principal → Acte administratiu (Espanya).

Els actes administratius de la Administració Pública d'Espanya reben la seua regulació essencial en la Llei 30/1992, encara que en octubre de 2016 entrarà en vigor la nova Llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú.[3]

Concorde a la Constitució espanyola de 1978, els actes administratius són controlats per òrguens pertanyents al Poder Judicial, que integren la Jurisdicció Contenciós-Administrativa d'Espanya.

Referències

  1. «Acto administrativo - Derecho Administrativo». Facultad de Derecho. Consultat el 8 de octubre de 2012.
  2. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  3. Plantilla:Cita publicació