Un chèrif[1] (en àrap, شريف šarīf, femení شريفة šarīfa: noble, respectable) és un descendent del profeta Mahoma, en general a través de la seua filla Fátima, esposa de Alí. Per esta raó, molts jerifes s'han cridat fatimís (de Fátima) o alauís, que la presa de l'àrap šurafā' o ašraf, plural de šarīf, i és per tant traduïble com chèrifs.

Algunes tradicions consideren chèrif sol al que és descendent de Hasan, fill major d'Ali i Fátima, mentres que als descendents del fill menor, Husayn, se'ls dona el títul de sayyid (senyor).

La dinastia alauí reinant en Marroc és chèrif. Per esta raó, fins a la creació del Marroc modern en 1956, el país era anomenat Imperi cherifià.

També és chèrif la dinastia Hashimí o Hachemí reinant en Jordània. Abans de la creació del regne de Jordània, els Hashimíes dominaven la regió del Hiyaz en Aràbia (d'on varen ser expulsats pels saudí). El monarca hashimí d'eixe territori portava el títul de chèrif de la Meca.

Ser chèrif implica cert reconeiximent social, pero cap privilegi. Molts musulmans ho són. En Marroc, per eixemple, un gran número de persones són no solament chèrifs sino específicament alauíes, i per tant estan emparentades en major o menor mesura en la família reinant sense que això es traduïxca en una posició social elevada o qualsevol atre privilegi.

Entre els musulmans chiïtes, els membres del clero que són chèrifs porten un turbant negre, mentres que els que no ho són ho porten de color blanc.

Referències