Institució Lliure d'Ensenyança
La Institució Lliure d'Ensenyança o ILE fon un proyecte pedagògic que es va desenrollar en Espanya durant mig sigle (1876-1936), inspirat en la filosofia krausista introduïda en la Universitat Central de Madrit per Julián Sanz del Riu, i que va tindre una important repercussió en la vida intelectual de la nació espanyola, per a la que va eixercitar una llabor fonamental de renovació.
En 1876, Laureano Figuerola, primer president de l'Institució, va inaugurar la Associació de l'Institució Lliure d'Ensenyança i junt en un grup de catedràtics (Francisco Giner dels Rius, Gumersindo de Azcárate, Teodoro Sainz Rueda i Nicolás Salmerón, entre uns atres) separats de la Universitat Central de Madrit per defendre la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar les seues ensenyances a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral, varen tindre que proseguir la seua llabor educativa al marge de l'Estat creant un establiment educatiu privat llaic (*ILE), que va començar en primer lloc per l'ensenyança universitària i despuix es va estendre a l'educació primària i secundària.
Varen recolzar i varen secundar el proyecte intelectuals de la talla de: Joaquín Costa, Leopoldo Ales (Clarín), José Ortega i Gasset, Gregorio Marañón, Ramón Menéndez Pidal, Antonio Machado, Joaquín Sorolla, Augusto González de Linares, Santiago Ramón y Cajal o Federico Rubio, entre atres personalitats compromeses en la renovació educativa, cultural i social.