Palau de Santa Cruz
El Palau de Santa Cruz, situat en la ciutat de Madrit, és hui dia la seu del Ministeri d'Assunts Exteriors i Cooperació d'Espanya. Anteriorment tingué la funció de presó i de palau. Està declarat Be d'Interés Cultural des de 1996.
| Palau de Santa Cruz | |
_03.jpg) Palau de Santa Cruz i Font d'Orfeu. | |
| Ficha tècnica | |
|---|---|
| Tipo | Presó de Cort |
| Localisació | Pl. Provincia (Centre) 20px Madrid  Espanya
|
| Estil | Herrerià |
Història
El rei Felip IV d'Espanya ordenà l'any 1629 la construcció d'un nou edifici per acollir les dependències de la Sala d'Alcaldes de Casa i Cort i de la Presó de la Cort, sent obra de l'aparellador Alonso Carbonel entre 1629 i 1636, junt amb altres arquitectes madrilenys.[1] L'edifici fon concebut de planta rectangular, mantenint dos patis simètrics que organisen l'espai permetent la ventilació i l'entrada de llum natural. L'any 1767 finalisà la seua funció de presó per passar a ser un palau, si be encara es conserva l'expressió madrilenya dormir sota l'àngel com a sinònim d'anar a la presó, en alusió a l'estàtua d'un àngel que hi ha a la frontera de l'edifici, rememorant els seus dies en esta funció. Un incendi l'any 1791 lo destruí completament, tan sols la frontera va salvar-se'n.
El 1953, durant la dictadura franquista s'hi va firmar el Pacte de Madrit, una série de convenis, principalment de colaboració militar entre Espanya i els Estats Units d'Amèrica, el que va fer sortir el règim de Franco del seu aïllament econòmic i polític a nivell internacional.[2]
Referències
- ↑ José Antonio de Urbina,História del Palacio de Santa Cruz (espanyol) a la web del Ministeri d'Afers Exteriors, s.d. (en valencià: Història del Palau de Santa Cruz)]
- ↑ Carlos Barciela López, «L'evolució de la posició dels EUA en relació amb Espanya» (espanyol) i (català), L'ajuda americana a Espanya (1953-1963), Biblioteca virtual Miguel de Cervantes, Universitat d'Alacant, 2000, pàgina 6