Culla és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la província de Castelló, en la comarca de L'Alt Maestrat.

Geografia

Culla està situat en plena Serra de Seguras el seu clima és continental. La seua orografia es caracterisa per grans desnivells, profunts barrancs i numeroses coves i alvencs, la qual cosa proporciona un fort atractiu natural i paisagístic a la zona.

El clima és mediterràneu, pero en contrasts més acusats per l'influència de l'element orogràfic. Els hiverns són una miqueta més frets que en la costa en lo que no és rar vore la neu. Els estius són molt agradables, en calor durant el dia i fresca de nit.

S'accedix a esta localitat des de Castelló de la Plana prenent la CV-10 i despuix la CV-15 i posteriorment la CV-163.

Història

Remonta els seus orígens a époques prehistòriques. Prova d'això són els restants arqueològics trobats al voltant de la Font de la Carrasca i en la Roca del Corp, aixina com les pintures rupestres del Barranc de Santa Maria i Covarcha o els restants del poblat íber del Castellar.

Fins a l'Edat Mija es carix de senyes històriques sobre el municipi de Culla, sent incerta l'época de dominació romana. Va ser domini musulmà fins a principis del sigle XIII, i va quedar definitivament en mans cristianes a raïl de la reconquista de Morella per Blasco de Alagón en 1233. Jaume I va donar a dit noble la vila i castell de «Cuellar» per privilegi de l'11 de maig de 1235.

Culla va rebre la seua Carta Pobla en 1244, de mans de Guillem III d'Anglesola i de Constança d'Alagón, la seua dòna, filla del primer senyor.

Poc despuix es disputaven la seua possessió Guillem IV d'Anglesola, fill dels anteriors, i Blasco II d'Alagón, el seu cosí, senyor de Sástago, net també del concessionari. El castell de Culla jugava un important paper estratègic per la seua situació i per lo ampli del seu territori. Era en aquells dies castellà del mateix Arnau de Monsonís. Per sentència de 1264, Jaume I va dirimir el pleit a favor del d'Anglesola. I en 1303, este va vendre Culla i tots els seus dominis a l'Orde del Temple per un preu de 500.000 sòus jaquesos.

En 1312 el Papa Clement V va dissoldre el Temple, i des de 1317 les seues possessions en la Corona d'Aragó varen passar a dependre de l'Orde de Santa Maria de Montesa, fundada precisament per a arreplegar esta herència. La balia de Culla va quedar en poder de Bernat de Monsonís, Comanador Major de la nova Orde i comanador també d'Ares i de Peníscola, i despuix d'ell va seguir vinculada a la seua descendència, succeint-se en els Catalá de Monsonís fins al sigle XVIII.

En el sigle XIV es va formar la Setena de Culla o «Comunitat d'Herbage» que estava integrada per Culla, Benassal, Vistabella del Maestrat, Atzeneta del Maestrat, Benafigos, Vilar de Canes i la La Torre d'En Basora. Esta agrupació de municipis va comprar a l'Orde de Montesa els drets d'explotació dels recursos pecuaris i forestals, per a d'esta forma defendre en més força els seus interessos ganaders comuns. El funcionament de la Setena de Culla va perdurar fins a mijan el sigle XIX.

En el sigle XVIII es produïx una forta transformació urbanística en Culla, en la construcció de l'iglésia, l'ermita de Sant Cristòfol, i atres obres de millora i ampliació del caixco urbà.




Municipis de l'Alt Maestrat
Albocàsser    Ares del Maestrat    Atzeneta del Maestrat    Benafigos    Benassal    Catí    Culla    Sarratella    Tírig    La Torre d'En Basora    Vilar de Canes    Vistabella del Maestrat