La apologètica en teologia i lliteratura consistix en la defensa de la fe segons una posició o punt de vista. La paraula apologètica prové del grec apologia (απολογία), que designa la posició de defensa militar contra un atac.

El primer en usar el terme en abdós connotacions ha segut John Henry Newman, qui intitula la seua autobiografia espiritualista Apologia Pro Vita Sua en 1864. Les primeres referències poden trobar-se en la Apologia de Sòcrates (en la qual Platón narra la defensa de Sòcrates durant el seu procés), pero també algunes obres apologètiques de començos de la cristiandat com les dos Apologies del Màrtir San Justí, dirigides a l'emperador Marc Aureli.