Grup d'empreses, grup empresarial o grup industrial és, en dret i economia, el conglomerat de empresas que depenen totes d'una mateixa empresa matriu,[1] perque esta té una participació econòmica suficient en la seua capital com per a prendre les decisions.

Si be en dret cada empresa és una persona jurídica diferent, en ocasions es tenen en conte regulacions especials per als grups d'empreses per a evitar fraus de llei que provoquen perjuïns a tercers.

Específicament un conglomerat o una empresa multi-indústria sol referir-se a la combinació de dos o més empreses que realisen negocis completament diferents. Els conglomerats solen ser grans i poden ser formats per la fusió de més de tres empreses.

Concentració empresarial o concentració industrial és l'agrupació de empresas a través d'acorts, fusions o la dependència de participacions accionarials a una empresa matriu (holding, trust, càrtel, etc.). La concentració d'empreses del mateix sector (o de la mateixa etapa d'un procés de producció) es denomina concentració horisontal; mentres que la d'empreses de distints sectors (vinculades per ser clients unixques d'atres) es denomina concentració vertical (la que intenta concentrar totes o la major part de les fases d'un mateix procés productiu, lo que també s'aplica a empreses de la mateixa indústria pero que operen en diferents etapes del procés de producció). Les concentracions, en superar els efectes negatius del denominat *minifundismo empresarial, solen generar sinèrgias i economies d'escala; encara que, en alguns casos, sobrepassar certs llímits de dimensions o complexitat organisativa produïx efectes disfuncionals (deseconomías d'escala).

Quan l'extensió del tamany d'una concentració o grup d'empreses supera les fronteres nacionals es denomina multinacional o transnacional.


Motius per a la creació de grups d'empreses

En el tràfic econòmic és habitual acodir a la formació de grups d'empreses per distints motius:

  • Fusiones: En ocasions, per a evitar una fusió completa de dos societats, en tota la seua complexitat administrativa, es procedix a una simple adquisició de les accions. La societat *adquirente pansa a ser matriu de l'adquirida, prenent el control de les seues decisions.
  • Motius organisatius: Una empresa decidix dividir el seu negoci en diferents particions, cadascuna controlada per una empresa en òrguens d'administració específics. En això conseguix un control més especialisat, i convertix a la matriu en una empresa holding, o simple propietària de accions.
  • Llimitació de responsabilitat: Davant l'implantació de negocis nous en cert risc, en ocasions es decidix crear una societat nova que els porte a terme en un capital específic, llimitant els riscs de l'operació.
  • Inversió en l'estranger: Per a simplificar les operacions, es creen empreses noves en el país en el que es va a invertir. En això s'eviten des de problemes administratius fins a aranzels.

Espanya

En Espanya, es troba regulada, entre atres normes, l'artícul 42 del Còdic de Comerç[2] i per la norma d'elaboració dels contes anuals nº @15.ª "Partixes vinculades del Pla General de Contabilitat (PGC)", i nº 11 del Pla General de Contabilitat de Menudes i Mijanes Empreses.[3]


Vore també

Bibliografía

  • Concepción Muñoz Delgado Geografía, Anaya.

Enllaços externs