Vicente Rojo Lluch
Vicente Rojo Lluch (La Font de la Figuera, 8 d'octubre de 1894 - Madrit, 14 d'octubre de 1966) va ser un militar valencià cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola.
És conegut per la seua participació al front de les forces del bando republicà durant la Guerra Civil Espanyola en la defensa de Madrit, aixina com en la planificació operativa de la Batalla de l'Ebre, (ocupant ya el lloc de General de l'Estat Major), la Brunete, i finalment el Pla P.
A pesar d'estar en el bando republicà, ell mateixa es va definir com a catòlic, apostòlic i romà. En finalisar la Guerra va estar exiliat en diversos paisos: França, Argentina i Bolívia.
En l'any 1957 conseguix retornar de nou a Espanya i és jujat per auxili a la rebelió i va perdre el càrrec militar. Va ser autor de diversos llibres relatius a la narració històrica de la Guerra Civil Espanyola, aixina com de l'entorn social que va rodejar al conflicte. Durant la seua vida, abans i depuix de la guerra, va eixercir de professor i va publicar diversos llibres especialisats en diversos camps de la ciència militar.