Anar al contingut

Tecnologia educativa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tecnologia educativa
Aula de classe del sigle XIX, en un piano i una pissarra, i en bancs de fusta, en Auckland, Nova Zelanda.
Àbac utilisat en una escola primària.

La tecnologia educativa és definida com l'espai intelectual pedagògic que estudia els mijos, l'estudi i les tecnologies de l'informació i la comunicació, les seues formes de representació, difusió i accés al coneiximent i a la cultura en distints contexts educatius: educació escolar, educació no formal, educació informal, educació a distància i educació superior.[1]

Definició

Seguint a Edith Litwin, Les tecnologies aplicades a l'educació constituïxen un eix transformador en els processos d'ensenyança i aprenentage, especialment a mida que alvancem cap a 2025.es deu entendre la tecnologia educativa com el desenroll de propostes d'acció basades en disciplines científiques referides a les pràctiques d'ensenyança que, incorporant tots els mijos al seu alcanç, donen conte dels fins de l'educació en els contexts soci històrics que li otorguen significació.[2]

La tecnologia educativa proporciona al docent ferramentes de planificació i desenroll necessàries per a portar a terme els processos d'ensenyança i aprenentage, a través de recursos tecnològics, en la finalitat de millorar-los per a maximizar el progrés dels objectius educatius i buscar l'èxit de l'aprenentage.[3]

La tecnologia educativa pot desenrollar-se per a conseguir l'alfabetisació digital i la fluïdea tecnològica. Els àmbits de formació poden ser: presencials en espais de formació en equips tecnològics, semi-presencials, o en llínea quan s'utilisen tecnologies mòvils (m-Learning),[4] entre uns atres.

Aspectes de la tecnologia educativa:

  • Teoria i pràctica dels enfocaments educatius per a l'aprenentage.
  • Ferramentes tecnològiques i mijos que ajuden en la comunicació del coneiximent i en el seu desenroll i intercanvi.
  • Learning Management System (per les seues sigles, LMS) per a la gestió d'estudiants, plans d'estudi i sistemes d'informació de gestió educativa (EMIS); Learning Experience Platform (per les seues sigles, LXP) que és una plataforma d'aprenentage que es pot personalisar d'acort a l'usuari.
  • Tecnologia educativa per a la gestió administrativa, per a la capacitació de sistemes de gestió llogística i d'administració del presupost.
  • Learning Récort Store (per les seues sigles, LRS) per a l'almagasenament i anàlisis de senyes d'aprenentage.
  • Tecnologia educativa en sí mateixa com un tema educatiu; dits cursos poden denominar-se "Informàtica" o "Tecnologia de l'informació i la comunicació (TIC)".

Térmens relacionats

La tecnologia educativa és un terme polisèmic que inclouen abdós els materials físics i els processos, aixina com les bases teòriques per a recolzar l'ensenyança-aprenentage. La tecnologia educativa no està restringida a la tecnologia d'alta gama, sino que millora l'aprenentage en aula en l'us d'aula invertida, ensenyança tradicional o ensenyança en llínea.[5]

Un professional en la tecnologia educativa és aquell que està altament entrenat en el ram. Estos professionals analisen, dissenyen, desenrolla, implementen i evaluen processos i ferramentes per a millorar l'aprenentage.[6] Mentres que el terme educational technologist és usat principalment en Estats Units i Canadà, en països de Llatinoamèrica el concepte no és tan difòs.

La tecnologia educativa moderna és una part important de la societat el dia de hui, l'actual revolució tecnològica digital, recolzada en l'informàtica i les telecomunicacions representen una nova tendència i per lo tant nous rols a eixercitar. [7] És aixina que, la tecnologia educativa engloba l'aprenentage visual, la tecnologia instruccional, les tecnologies de l'informació i de la comunicació (TIC), la tecnologia de l'aprenentage, l'aprenentage multimèdia, l'aprenentage basat en la tecnologia, la codificació, l'aprenentage per mig de còmput, l'assistència per mig d'ordenadors, l'aprenentage per mig d'Internet, l'aprenentage flexible, l'aprenentage per mig de la ret, l'educació en llínea, la colaboració educacional i digital, l'aprenentage distribuït, la comunicació per mig d'equips de còmput, el ciberaprendizaje, l'instrucció multimèdia, l'educació virtual, els ambients personals d'aprenentage, l'aprenentage en la ret, els ambients virtuals d'aprenentage i l'educació digital.


Cada u d'estos numerosos térmens té els seus proponentes, els qui resalten les seues característiques distintives.[8] No obstant, molts térmens i conceptes en la tecnologia educativa han segut definits d'una manera dispersa. Per eixemple, en una revisió a la lliteratura de Fiedler es pot trobar numeroses discrepàncies respecte als components d'un ambient personal d'aprenentage. Adicionalment, Moore observa estes tecnologies i emfatisa característiques en particular com lo són els enfocaments digitals, els components o els seus principals métodos, en lloc de que estos siguen fonamentalment diferents en un concepte o principi. Per eixemple, l'aprenentage mòvil emfatisa la movilitat, la qual permet asincronía, accessibilitat i ubicacions flexibles en l'aprenentage; no obstant, el seu propòsit i conceptes principals són els mateixos de la tecnologia educativa.

En la pràctica, conforme la tecnologia ha alvançat, els aspectes terminològics que estaven ben definits varen ser emfatisats pel nom i s'han mesclat en el camp general de l'educació tecnològica.[8] Inicialment l'ensenyança virtual era definida en un sentit semàntic en el qual s'implicava entrar en una simulació de l'ambient en un món virtual, per eixemple en el tractament d'estrés postraumático. En la pràctica, un curs virtual educatiu es referix a tot això, o a lo manco la majoria d'estos són impartits en internet. "Virtual" és utilisat en un sentit ampli de la paraula en el qual es descriu un curs que no és ensenyat en un aula cara a casa sino per mig d'un modo que reemplaça a lo que conceptualment es coneix com a ensenyança virtual en l'aula, lo que significa que les persones no requerixen anar a un aula a prendre les lliçons. Adicionalment, l'educació virtual es referix a una forma d'ensenyança a distància en la qual el contingut del curs és impartit per mig de varis métodos com lo són el maneig d'aplicacions multimèdia, recursos multimèdia, i videoconferència.[9] L'educació virtual i simulada presenta oportunitats d'aprenentage com lo són els jocs i oferix oportunitats als estudiants per a vincular aules a situacions reals.


El contingut educatiu que es troba intencionalment insertat en els objectes es troba al voltant de l'estudiant, el qual pot estar o no conscient del procés d'ensenyança-aprenentage, el qual utilisa un interfaç personalisat i materials que s'adapten a l'individu, qui rep instruccions personalisades en accés a recursos digitals i oportunitats d'aprenentage en una varietat de llocs i en varis llocs. Tot açò es coneix com a aprenentage inteligent, el qual és un component d'una ciutat inteligent.[10][11]

Vore també

Referències

  1. ↑ Area Moreira (2009). «La reconceptualizaació de la Tecnologia Educativa des d'una multidisciplinar i crítica de les ciències socials», Introducció a la Tecnologia Educativa (en Espanyol), Espanya: Universitat de l'Estany, p. 20.
  2. ↑ Litwin, E. (1994). La tecnologia educativa i la didàctica: un debat vigent.contingut educatiu segons les necessitats i estils d'aprenentage individuals, facilitant una experiència formativa més inclusiva i eficaç. Aixina mateix, la realitat aumentada i la realitat virtual oferixen entorns inmersivos que potencien la comprensió i retenció de conceptes per mig d'experiències interactives en disciplines com a ciències, història o art. Complementen este panorama les plataformes digitals accessibles que trenquen barreres geogràfiques i físiques, i els sistemes d'anàlisis de senyes educatives que proporcionen a docents ferramentes per a millorar les seues estratègies pedagògiques en temps real. En conjunt, estes tecnologies estan redefinint l'educació, promovent un aprenentage més flexible, personalisat i conectat en les habilitats del sigle XXI. Educació, 3(6), 135-151.
  3. ↑ Antonio Bautista García-Vora i Carmen Alba Pastor. «¿Qué és tecnologia educativa?: Autors i significats». Consultat el 23 de març de 2018.
  4. ↑ «Baix, what does a Learning Technologist do?». Consultat el 3 de juliol de 2006.
  5. ↑ «HERD Reviewers, 31 October 2015 to 31 October 2016».Higher Education Research & Development.35(6)
    1322–1323.ISSN 0729-4360.doi:10.1080/07294360.2016.1253141.Consultat el 2023-03-10.
  6. ↑ Selwyn, Neil (2017). Education and Technology, Bloomsbury Academic. ISBN 978-1-4742-3591-4.
  7. ↑ De Pablos Pons (2009). «Capitule 3», Aljibe (ed.). Tecnologia Educativa La formació del Professorat en l'era d'Internet (en espanyol), Edicions Aljibe, p. p.96. ISBN 978-84-9700-730-6.
  8. ↑ 8,0 8,1 «i-Learning, online learning, and distance learning environments: Llaure they the same?».The Internet and Higher Education.14(2)
    129–135.ISSN 1096-7516.doi:10.1016/j.iheduc.2010.10.001.Consultat el 2023-03-10.
  9. ↑ «How to Empower elearning with Virtual Classrooms in WordPress?» (en en-us). elearning. Consultat el 2023-03-10.
  10. ↑ «Learning communities in smart cities. Case studies».2014 International Conference on Web and Open Access to Learning (ICWOAL).IEEE.
    1–4.doi:10.1109/ICWOAL.2014.7009244.Consultat el 2023-03-10.
  11. ↑ «Modelling the smart city performance».Innovation: The European Journal of Social Science Research.25(2)
    137–149.ISSN 1351-1610.doi:10.1080/13511610.2012.660325.Consultat el 2023-03-10.


[1]Enllaços externs

  1. ↑ «Pautes didàctiques per a l'us de WhatsApp en ESO: escritura acadèmica/ escritura digital».Melguizo Moreno, E. (2021). Pautes didàctiques per a l'us de WhatsApp en ESO: escritura acadèmica/ escritura digital. En C. J. Sants Martínez, S. Martínez María-Dolores i N. Martínez León (Coords.). Alfabetizando digitalment per a la nova docència (pp.281-295). Piràmide..Consultat el 14/10/2025.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tecnologia_educativa&oldid=1186927»