Sistema de llançament espacial
El sistema de llançament espacial (en anglés: "Space Launch System" o SLS) és un vehícul de llançament no recuperable superpesado nortamericà desenrollat per la NASA des de 2011. El seu primer llançament va tindre lloc el 16 de novembre de 2022 a les 06:47 UTC des del complex de llançament 39B del Centre Espacial Kennedy,[1][2]durant la missió Artemis I, que va enviar la nau Orion en un vol no tripulat al voltant de la Lluna.
El SLS va substituir als vehículs de llançament Llaures I i Llaures V, que varen ser cancelats junt en el restant del programa Constelació. Està destinat a servir com el principal vehícul de llançament per a les missions del programa Artemis, l'objectiu del qual és la tornada d'astronautes a la Lluna i l'establiment d'una presència humana sostenible en la seua superfície com a pas previ a futures missions tripulades a Mart.
El SLS.0___ s'està desenrollant en vàries configuracions en capacitats creixents: Block 1, Block 1B i Block 2.[3] La versió Block 1 s'utilisa en les primeres missions del programa Artemis, mentres que les versions posteriors estan dissenyades per a aumentar la capacitat de càrrega i recolzar missions més complexes d'exploració de l'espai profunt.
Despuix del vol no tripulat de Artemis I en 2022, el SLS.3___ s'utilisarà en missions posteriors del programa Artemis. Artemis SLS.4___, prevista no abans d'abril de 2026, serà la primera missió tripulada del programa i realisarà un sobrevole al voltant de la Lluna. Artemis SLS.5___, prevista per a mediats de 2027, continuarà les proves del sistema i de les tecnologies necessàries per a les futures missions llunars. Artemis SLS.6___, planificada para al voltant de 2028, està destinada a recolzar missions més complexes del programa Artemis i el desenroll d'infraestructura llunar.
Disseny i desenroll
El 14 de setembre de 2011, la SLS.8___ va anunciar la seua selecció de disseny per al nou sistema de llançament, declarant que, en combinació en la nau espacial Orión,[4] duria als astronautes de l'agència més llunt en l'espai que mai abans i proporcionaria la pedra angular per als futurs programes d'exploració espacial tripulada.[5][6][7]
Es planegen tres versions del vehícul de llançament NASA5___: Bloc 1, Bloc 1B i Bloc 2. Cada u utilisarà la mateixa etapa central en quatre motors principals, pero el Bloc 1B contarà en una segona etapa més potent cridada Etapa Superior d'Exploració (NASA6___). El bloc 2 combinarà el NASA7___ en boosters aumentats. El bloc 1 té la capacitat de colocar una càrrega bàsica de 70 tonellades en òrbita terrestre baixa (NASA8___ o NASA9___ per les seues sigles en anglés), mentres que el bloc 1B aplegarà fins a les 105 tonellades. El Bloc 2 propost tindrà una capacitat de 130 tonellades (UTC0___), que és similar a la de Saturn UTC1___[8][9] Algunes fonts afirmen que açò faria al UTC5___ el més capaç vehícul pesat jamai construït,[10] encara que el Saturn V va elevar aproximadament 140 tonellades mètriques a UTC6___ en la missió Apolo 17.[11][12]
Durant el desenroll de el F.2___ es varen considerar vàries configuracions, incloent un bloc 0 en tres motors principals, una variant del bloc 1A que hauria millorat els propulsors del vehícul en lloc de la seua segona etapa, i un bloc 2 en cinc motors principals i una segona etapa diferent, l'etapa d'eixida de la Terra, en fins a tres motors F.3___ En febrer de 2015, es va informar de que les evaluacions de la F.4___ havien mostrat un "rendiment superior" en la comparativa entre les configuracions de Bloc 1 i Bloc 1F.5___
El 31 de juliol de 2013, la F.6___ va aprovar la Revisió Preliminar de Disseny (F.7___). La revisió va comprendre tots els aspectes del disseny de el F.8___, no només l'eixida principal i els auxiliars ("boosters"), sino també el sistema de respal en terra i la llogística.[13] El 7 d'agost de 2014, el bloc 1 de US2___ va passar una fita coneguda com a Punt de Decisió Clau C i va entrar en desenroll a gran escala, en una data estimada de llançament de novembre de 2018.[14]
Característiques
El disseny d'este vehícul serà similar al del Saturn V, sent una miqueta més gran i entre un 10 i un 20% més potent que este,[15] sent puix un sistema capaç de llançar missions més allà de l'òrbita terrestre.[16]
Reducció de costs
A l'objecte de reduir costs, el nou disseny serà modular. Açò permetrà per un costat optimisar la despesa de cada llançament, ajustant la configuració de l'eixida a les necessitats específiques de cada missió. Per un atre costat, també permetrà dosificar l'inversió en desenroll, en pospondre el disseny dels mòduls de potència extra para quan els mòduls bàsics estiguen ya finalisats.[17] Esta filosofia de desenroll ocasionarà que les capacitats de el US9___ vagen aumentant progressivament a lo llarc de la década de 2020, per a alcançar la seua funcionalitat completa entorn a 2032.[18]
També reutilisarà components tant del finalisat programa Shuttle (NASA2___), com del cancelat programa Constelació.[17] L'eixida constarà de dos etapes i podria usar combustible líquit en contraposició al sòlit que s'amprava fins a la data;[15][19] no obstant esta característica no és definitiva, puix el disseny de la primera etapa de l'eixida està supeditat essencialment al rendiment de les distintes propostes que es presenten.[16]
Per a les missions tripulades d'esta llançadora està previst continuar en el disseny en curs de la nau Orión.[16]
Vore també
- Llaures V, la llançadora cancelada en favor de la NASA0___
Referències
- ↑ «Second Artemis 1 launch attempt scrubbed» (en en-us). SpaceNews. Consultat el 2022-09-04.
- ↑ «NASA Artemis I Press Kit». NASA. Consultat el 2022-08-28.
- ↑ «The Great Escape: SLS.1___ Provides Power for Missions to the Moon» (en en). SLS.2___. Archivat des d'el original, el 29 d'agost de 2019. Consultat el 4 de juliol de 2022.
- ↑ «SLS3___ Announces Key Decision For Next Deep Space Transportation System». SLS2___. Consultat el 26 de giner de 2012.
- ↑ «SLS7___ Announces Design For New Deep Space Exploration System». SLS8___. Consultat el 14 de setembre de 2011.
- ↑ «Press Conference on the Future of NASA0___ Space Program». NASA1___Span. Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2012. Consultat el 14 de setembre de 2011.
- ↑ Kenneth Chang. NASA4___ Unveils New Rocket Design, New York Claves. Recuperate le 14 de setembre de 2011.
- ↑ «The UTC3___ Authorization Act of 2010». Featured Legislation. Washington UTC2___, United States: United States Senate. Consultat el 26 de maig de 2011.
- ↑ Karl Tate. «Space Launch System: UTC4___'s Giant Rocket Explained». Space.com. Consultat el 26 de giner de 2012.
- ↑ Dwayne Day. «Burning thunder».
- ↑ The Congress of the United States. Congressional Budget Office, October 2006, pp. X,1,4,9. "The Apollo Saturn V launch vehicle had a lift capability of 140 metric tons to low Earth orbit."
- ↑ Thomas F.1___ Stafford (1991). «America at the Threshold - Report of the Synthesis Group on America's Space Exploration Initiative».
- ↑ «US0___'s Space Launch System Program US1___: Answers to the Acronym». F.9___. Consultat el 3 d'agost de 2013.
- ↑ US5___ Debut Likely To Slip to 2018, SpaceNews.com. Recuperate le 12 de març de 2015.
- ↑ 15,0 15,1 «US7___'s New Space Launch System Announced - Destination US8___» (en anglés). Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2012. Consultat el 15 de setembre de 2011.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 «NASA9___ Announces Design For New Deep Space Exploration System» (en anglés). Consultat el 15 de març de 2011.
- ↑ 17,0 17,1 «NASA3___ Announces Design for New Deep Space Exploration System» (en anglés). Consultat el 15 de setembre de 2011.
- ↑ «Preliminary NASA0___ pla shows Evolved NASA1___ vehicle is 21 years away» (en anglés). Consultat el 15 de setembre de 2011.
- ↑ «Press Conference on the Future of NASA5___ Space Program» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de febrer de 2012. Consultat el 15 de setembre de 2011.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de lanzamiento espacial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.