Anar al contingut

Sebastian Coe

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sebastian Coe

Sebastian Newbold Coe (Chiswick, Londres, Anglaterra; 29 de setembre de 1956) és un exatleta britànic especialiste en proves de mig fondo. Va ser campeó olímpic dels 1500 metros en Moscou 1980 i Los Àngeles 1984, va batre numerosos récorts del món i està considerat com un dels millors atletes de l'història. En l'any 1987 se li va concedir el Premie Príncip d'Astúries dels Deports.

Una volta retirat va escomençar en la seua carrera política i va aplegar a ser elegit membre del parlament britànic. Més tart, va anar el director de la candidatura de Londres als Jocs Olímpics de 2012 i, despuix de l'èxit de la mateixa, president del Comité Organisador de dits Jocs. El 19 d'agost de 2015 va ser elegit president de World Athletics, la federació internacional d'atletisme.

Biografia

Inicis

Encara que va nàixer en Londres, es crie en Sheffield. Va escomençar a fer atletisme en 12 anys en l'equip dels Hallamshire Harriers i ràpidament va destacar com a corredor de mija distància.

En 1973 es va proclamar campeó de Gran Bretanya jovenil en els 1500 m i en 1975 va ser 3.º en els 1500 m dels Campeonats d'Europa junior d'Atenes.

El seu primer triumfo internacional important en categoria absoluta va ser en els 800 m del Campeonat Europeu d'Atletisme en Pista Coberta de 1977, en un nou récort britànic (1:46,5).

En 1978 va participar en el Campeonat d'Europa a l'aire lliure de Praga, a on va ser 3.º en la prova de 800 m despuix de l'alemà Olaf Beyer (or) i el també britànic Steve Ovett (argent). Era la primera volta que Coe i Ovett s'enfrontaven al màxim nivell. Va ser l'inici d'una intensa rivalitat entre abdós que duraria varis anys.

En 1979 Coe es va convertir en el millor mediofondista del món, batent en l'interval de 41 dies els récorts del món dels 800 m (1:42,33), els 1500 m (3:32,03) i la Milla (3:49,0). Era el primer atleta de l'història que ostentava estos tres récorts al mateix temps.

Moscou 1980

La seua consagració definitiva va tindre lloc en els Jocs Olímpics de Moscou 1980. Els duels en el seu compatriota Steve Ovett en els 800 i en els 1500 metros d'eixos Jocs han passat a l'història de l'atletisme.

En principi, Coe partia com a favorit en els 800 m, mentres que Ovett tenia més opcions en els 1500 m, prova en la que duya 45 carreres consecutives (més de tres anys) sense conéixer la derrota.

Al final les coses es varen desenrollar just al revés. Primer Ovett va guanyar l'or en els 800 m, a on Coe va acabar 2.º Uns dies més tart, en la final dels 1500 m, Coe li va tornar el colp i va guanyar la medalla d'or, per davant de l'alemà Jürgen Straub i del propi Ovett, que solament va ser 3.º Va ser una carrera tàctica i decidida al sprint en l'última recta.[1]

Poques semanes despuix, Ovett li va arrebatar a Coe en Coblenza el récort mundial dels 1500 m en 3:31,36.

1981-1983

En l'estiu de 1981 Coe va batre els récorts mundials dels 800 m (1:41,73), els 1000 m (2:12,18) i el de la Milla en dos ocasions (3:48,53 i 3;47,33). El seu récort dels 800 m duraria 16 anys, fins a agost de 1997, quan va ser batut pel danés d'orige kenià Wilson Kipketer. Aixina i tot la marca de Coe seguix sent en 2020 la tercera millor de l'història, solament superada per Kipketer i l'actual plusmarquiste mundial, David Rudisha.

En el Campeonat Europeu d'Atletisme de 1982, en Atenes, va sofrir una inesperada derrota en els 800 m a mans del casi desconegut alemà Hans-Peter Ferner.

1983 va ser un mal any per a Coe. Una malaltia li va mantindre apartat de les pistes tota la temporada, perdent-se aixina el primer Campeonat Mundial d'Atletisme, celebrat en Helsinki.

Los Àngeles 1984

A l'any següent, i ya recuperat, va participar en els seus segons Jocs Olímpics, els de Los Àngeles '84. En els 800 m s'esperava el gran duel entre Coe i Ovett com a resquit de lo ocorregut quatre anys abans. No obstant, va anar el brasiler Joaquim Cruz qui es va dur el triumfo en una de les majors sorpreses dels Jocs. Coe es va tindre que conformar en l'argent, de la mateixa manera que quatre anys abans, mentres Ovett va aplegar a la meta exhaust en 7.ª posició i poc despuix va caure desplomat, per lo que varen tindre que dur-li a l'hospital.

En els 1500 m el seu principal rival era el campeó mundial Steve Cram, també britànic, i al que la majoria dels mijos del seu país donaven com a favorit a l'or, ya que desconfiaven de Coe despuix d'haver estat un any parat. Inclús molts criticaven la participació de Coe en esta prova, ya que deixava fòra de l'equip a Peter Elliott, qui havia quedat per davant d'ell en la proves de selecció preolímpicas.

No obstant en la final Coe va demostrar la seua gran categoria. La prova es va trencar en un atac a falta de 500 metros de l'espanyol José Manuel Abascal, que solament Coe i Cram varen poder resistir. Finalment Coe es va dur la medalla d'or en un nou récort olímpic de 3:32,53. L'argent va ser para Steve Cram i el bronze per a Abascal. Fins a hui és l'únic atleta que ha guanyat dos voltes els 1500 m dels Jocs Olímpics.

Última etapa

En els Europeus a l'aire lliure de Stuttgart en 1986 va guanyar l'or dels 800 m, el que seria l'únic títul europeu de la seua vida i la seua única victòria en els 800 m en una gran competició a l'aire lliure. Els britànics varen guanyar les tres medalles en joc, en Coe (or), Tom McKean (argent) i Steve Cram (bronze). En els 1500 m Coe no va poder en Cram i va haver de conformar-se en l'argent. Va ser l'única victòria de Cram sobre Coe en una gran competició.

Semanes despuix va fer en Rieti, Itàlia, la millor marca de la seua vida en els 1500 m en 3:29,77 (l'única volta que va baixar de 3:30), encara que per a estes dates el récort mundial ho tenia el marroquí Saïd Aouita en 3:29,46.

A partir de llavors, Coe va entrar en l'etapa final de la seua carrera deportiva, marcada per les lesions i els resultats discrets. No va participar en els Mundials de Roma 1987 i no va ser seleccionat per a competir en els Jocs Olímpics de Seül 1988.

En octubre de 1988 va tindre lloc un moment emocionant quan Sebastian Coe i Steve Cram es varen enfrontar en la Great Court Run. Es tracta de recórrer el perímetro del Great Court del Trinity College de Cambridge en menys temps del que duren les 12 campanadas del rellonge (que sonen dos voltes). Són 367 metros que cal recórrer en aproximadament 43 segons i, tradicionalment, els estudiants intentaven completar el circuit en la nit del seu sopar de graduació. Esta prova apareix reflectida en una seqüència de la película de 1981 Chariots of Fire. Coe i Cram es varen enfrontar en este circuit i la victòria va correspondre a Coe, que ademés va aplegar a la meta ans que finalisaren les campanadas.

En 1989 va representar a Gran Bretanya en els 1500 m de la Copa del Món de Barcelona, a on va acabar 2.º despuix de el somalí Abdi Bile.

La seua última competició varen ser els Jocs de la Commonwealth d'Auckland en 1990, despuix dels quals es va retirar de l'atletisme.

Despuix de la retirada

Despuix de la seua retirada de l'atletimos, Sebastian Coe va iniciar una carrera política en el seu país, vinculada al Partit Conservador. Va ser elegit membre del Parlament britànic en 1992 i va ocupar el seu escan fins a 1997, quan ho va perdre en les eleccions.


Posteriorment es va dedicar a treballar per la candidatura de Londres per a organisar els Jocs Olímpics de 2012. En maig de 2004 va ser elegit cap de la candidatura britànica que el 6 de juliol de 2005 va conseguir que Londres fora finalment la ciutat elegida, derrotant a París. La presentació de Coe en la crítica reunió del COI de juliol de 2005 va ser considerada pels comentaristes especialment eficaç, front a la dura competència de París i Madrit, i la candidatura de Londres va obtindre la bendició del COI el 6 de juliol.[2] Despuix d'este èxit va ser elegit per a presidir el Comité Organisador dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Londres 2012.

Coe va assistir als Jocs Olímpics d'Hivern de 2010 celebrats en Vancouver per a vore cóm la ciutat afrontava els reptes de ser amfitriona. Coe va senyalar que els Jocs s'havien "recuperat gradualment del seu tumultuoso començ" i va qüestionar que "mai va pensar que els britànics trobarien rivals en la seua preocupació per les condicions meteorològiques, que és casi una prova olímpica", ya que va donar crèdit al Comité Organisador de Vancouver per fer front a reptes imprevists com el clima inusualment càlit de Cypress Mountain. Coe va afegir: "Poques voltes he vist una ciutat amfitriona tan apassionada i tan disposta a acollir els Jocs".[3][4]


El 19 d'agost de 2015, Sebastian Coe va ser elegit president de l'IAAF (actualment World Athletics) en Pequín, durant el quinquagèsim congrés de l'organisació, poc abans del Campeonat Mundial celebrat en dita ciutat. Prèviament, en decembre de 2014, Coe havia donat a conéixer el seu manifest "El creiximent de l'atletisme en una nova era".[5][6] En la votació d'agost de 2015 va véncer al també exatleta ucranià Serguéi Bubka per 115 vots a 92.[7][8][9]

El 17 d'agost de 2023, en Budapest, va ser reelegit sense oposició per a un tercer i últim mandat com a president. [10]

En 2015, la presidència de Coe en l'IAAF va generar agitació en mig d'una crisis sobre el dopage quan el seu principal patrocinador, Adidas, va rescindir un multimillonari contracte de patrocini quatre anys abans de lo previst.[11]

Escàndals

Violació d'Estàndarts Ètics a través d'acorts a porta tancada

Coe es va eixercitar com a President del Comité de Candidatura de Londres 2012, i també com a President del Comité Organisador dels Jocs Olímpics de Londres. Durant i despuix del procés de licitació, els crítics varen acusar durament a Coe de supostament comprometre l'integritat de la candidatura de Londres 2012 per mig de tàctiques agressives i presunts acorts a porta tancada. Varen argumentar que el seu intens lobby va eclipsar la necessitat de transparència i rendició de contes, sugerint que el seu impuls per guanyar es va produir a costa dels estàndarts ètics.[12]

Corrupció en l'Elecció Presidencial de World Athletics

L'elecció de Sebastian Coe com a President de l'Associació Internacional de Federacions d'Atletisme (IAAF) es va vore empañada per acusacions sobre els seus vínculs en Papa Massata Diack, fill de l'expresident de l'IAAF Lamine Diack, qui estava en el centre d'un escàndal de corrupció, extorsió i dopage, i va ser condenat a presó com a resultat. Els mensages de text varen indicar que Diack Jr. va jugar un paper clau en assegurar vots per a Coe, proporcionant informació privilegiada i respal durant l'elecció. Diack Jr. va dir que Coe no hauria aplegat a ser president de l'IAAF sense la seua ajuda.[13]

La Política de Coe en el Deport - Un alluntament del Principi de Neutralitat del COI

Sebastian Coe ha enfrontat crítiques significatives per la seua postura sobre els atletes russos i bielorusos despuix de l'invasió d'Ucrània. En una forta defensa de la prohibició de World Athletics, Coe va emfatisar que no podia permanéixer neutral en l'assunt, citant els seus sentiments personals sobre el conflicte. Esta posició ha segut qüestionada per funcionaris russos, incloent al President del Comité Olímpic Rus Stanislav Pozdnyakov, qui va acusar a Coe de perseguir una agenda "rusófoba". Coe s'ha resistit a les recomanacions del Comité Olímpic Internacional per a que els atletes russos i bielorusos retornen a les competicions com a neutrals individuals baix certes condicions, insistint que ell "no és neutral". Tal afirmació de Coe contradiu el principi de neutralitat política del COI, com es descriu en la Carta Olímpica i el Còdic d'Ètica.[14][15][16]

Escàndal de dopage rus

El Comité de Digital, Cultura, Mijos i Deport en 2015 va acusar a Coe d'enganyar al comité. També va ser acusat de bloquejar la publicació d'un informe de l'Universitat de Tübingen que mencionava l'alcanç del dopage.[17]

Resultats

Competicions

  • Europeus Indoor de Sant Sebastian 1977 - 1.º en 800 m (1:46,5)
  • Europeus de Praga 1978 - 3.º en 800 m (1:44,8)
  • Jocs Olímpics de Moscou 1980 - 2.º en 800 m (1:45,9), 1.º en 1500 m (3:38,4)
  • Copa del Món de Roma 1981 - 1.º en 800 m (1:46,16)
  • Europeus d'Atenes 1982 - 2.º en 800 m (1:46,68)
  • Jocs Olímpics de Los Àngeles 1984 - 2.º en 800 m (1:43,64), 1.º en 1500 m (3:32,53)
  • Europeus de Stuttgart 1986 - 1.º en 800 m (1:44,50), 2.º en 1500 m (3:41,67)
  • Copa del Món de Barcelona 1989 - 2.º en 1500 m (3:35,79)
  • Jocs de la Commonwealth d'Auckland 1990 - 6.º en 800 m (1:47,24)

Récorts del Món

800 metros:

  • (pista coberta) 1:46,0 - Cosford, 11-Feb-1981
  • (pista coberta) 1.44.91 - Cosford, 12-Mar-1983

1.000 metros:

  • 2:13.40 - Oslo, 1-Jul-1980
  • 2:12.18 - Oslo, 11-Jul-1981

1.500 metros:

  • 3:32,03 - Zuric, 15-Ago-1979

Una milla:

  • 3:49,0 - Oslo, 17-Jul-1979
  • 3:48,53 - Zuric, 19-Ago-1981

4x800 metros:

(en Peter Elliott, Garry Cook i Steve Cram)

Marques personals

Distància Marca Lloc Data
400 m 46.87 1979
800 m 1:41.73 Florencia 10 de juny de 1981
1000 m 2:12.18 Oslo 11 de juliol de 1981
1500 m 3:29.77 Rieti 7 de setembre de 1986
Mile 3:47.33 Brusseles 28 d'agost de 1981
2000 m 4:58.84 1982
3000 m 7:54.32 1979
5000 m 14:06.2 1980


Referències

  1. ↑ «Els jjoo de Sebastian Coe».
  2. ↑ Orlovac, Mark. «Profile: Lord Coe», BBC Sport, 2005-12-31. Consultat el 23 May 2010.
  3. ↑ «Sebastian Coe defends Vancouver Winter Olympics from critics», The Guardian, 2010-02-18.
  4. ↑ Coe, Sebastian. «Winter Olympics 2010: Vancouver baix passionate to embrace Games, says Seb Coe», The Daily Telegraph(London), 2010-02-23 (en anglés).
  5. ↑ Coe, Sebastian. «Sebastian Coe: I want to lead athletics into a new era», Telegraph.co.uk, 2014-12-02 (en anglés).
  6. ↑ «Presidential hopeful Coe pledges revamp», reuters.com, 2014-12-03. Consultat el 13 d'octubre de 2023.
  7. ↑ Gibson, Owen (2015-08-19). «Sebastian Coe elected as president of world governing body for athletics». The Guardian.
  8. ↑ «Athletics: Sebastian Coe elected IAAF president», BBC Sport, BBC, 2015-08-19. Consultat el 2015-08-19.
  9. ↑ Nathan, Alec. «Sebastian Coe Elected IAAF President: Latest Details, Comments and Reaction». Bleacher Report. Turner Broadcasting System. Consultat el 2015-08-19.
  10. ↑ «Coe re-elected as president of World Athletics», The Hindu, The Hindu, 2023-08-17. Consultat el 2023-08-17.
  11. ↑ «Adidas to end IAAF sponsorship deal early in wake of dopage crisis», BBC Sport, 2018-03-04.
  12. ↑ Campbell, Denis. «Olympic bribes row forces London into £15m O-turn», /www.theguardian.com, 24 d'abril de 2005.
  13. ↑ «Sebastian Coe helped to IAAF presidency by 'corrupt' official», BBC Sport, 2016-06-16. Consultat el 2025-03-19 (en en-gb).
  14. ↑ «Coe accused by Pozdnyakov of leading Russophobic World Athletics». web.archive.org (2024-07-23). Consultat el 2025-03-19.
  15. ↑ Rowbottom, Mike. «Coe sticks by World Athletics ban on Russians and Belarusians, insisting "I am not a neutral"», https://www.insidethegames.biz/, 2 d'agost de 2023. Consultat el 19 de març de 2025.
  16. ↑ «Declaration by the IOC against the politicisation of sport», 19 de març 2024. Consultat el 19 de març de 2025.
  17. ↑ Kelner, Martha. «Sebastian Coe accused of misleading inquiry into Russian dopage», The Guardian, 2018-03-05. Consultat el 2025-03-19 (en en-gb).

Enllaços externs


Referències