Anar al contingut

Ryūjō (1933)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ryūjō (1933)

El Ryūjō o Ryūjyō (龍驤 dragó rampante?) va ser un portaavions llauger de l'Armada Imperial Japonesa. Va ser construït en les drassanes de Mitsubishi en Yokohama en 1929, botat en 1931 i assignat en 1933.

Disseny

El seu disseny molt característic de només 8.000 tonellades ràpidament es va guanyar una pobra reputació marinera ya que va demostrar ser casi inoperable com a plataforma aérea i com a buc en alta mar baixa condicions de mar grossa per la seua forta inestabilitat lateral.

En la mateixa década del 30, en els anys 1934 fins a 1936 va ser profundament modificat per a fer-ho més mariner, es va eixamplar la seua obra viva per a baixar el centre de gravetat i es va elevar una coberta el seu castell de proa per a fer-ho menys "humit", puix l'aigua de mar solia batre-ho fàcilment en el disseny original. Despuix de les millores, va ser amprat en la segona guerra sino-japonesa.

En setembre de 1935, el Ryūjō junt a atres navío varen enfrontar un tifó d'envergadura, una ona jaganta va colpejar el frontal del pont i ho combó severament danyant també la part davantera de la seua pista. Va ser dut a remolc a Kure per a reparacions i modificacions.[1]

El Ryūjō presentava la coberta correguda de llongitut menor que l'eslora fins al sector del pont de mando situat en la part davantera. Tenia l'armament en plataformes molt eixints de l'estructura, els seus fumerals estaven en el costat de estribor i cap a avall llançades en àngul cap a arrere, tenia brodes particularment baixes El buit de l'ascensor de popa va resultar ser chicotet per a les noves generacions d'avions embarcats, pero a pesar de tot el Ryūjō va tindre activa participació en la segona guerra sino-japonesa a on les condicions de mar li eren més favorables. Ademés el seu blindage era molt pobre no sobrepassant els 20 mm de gruixa en el horisontal i 25 mm en la vertical.

Durant la Segona Guerra Mundial va ser comandado pel capità Tadao Kato, i es va convertir en el buc insígnia de la 4.ª Divisió de Portaavions. Despuix de participar en l'invasió japonesa de Filipines, va ser assignat a operacions secundàries en comparació a les realisades pels grans portaavions llavors actius. Esta situació va canviar despuix de la pèrdua de quatre grans portaavions en la batalla de Midway, durant la qual va participar en l'atac a les illes Aleutianas junt al portaavions Junyō. Despuix de Midway de nou va ser destinat a primera llínea.

Va ser utilisat com a enza durant la batalla de les Salomón Orientals i afonat el 24 d'agost de 1942, al nort de Guadalcanal per un atac aéreu dels aparats del USS Saratoga (CV-3), despuix de ser alcançat per vàries bombes (el número de les mateixes diferix segons versions) i un torpedo. 120 membres de la seua tripulació es varen afonar en el barco.

Vore també

Referències

Commons


Referències