Ret fantasma

- Per a la ret d'espionage de computadores, vore GhostNet.

Rets fantasmes són rets de peixca que han segut perdudes o abandonades per peixcadors.
Estes rets, casi invisibles a la llum del dia, poden enredrar-se en secs, trencant els corals, o surar a la deriva en mar oberta a on poden enredrar peixos, delfins, tortugues marines, taburons, dugongos, cocodrils, aus marines, carrancs i atres criatures, inclosos ocasionals buços humans.[1]
Fetes per a lo que varen anar estes rets a pesar de quedar rebujades seguixen funcionant, per lo que restringixen el moviment en l'animal atrapat, causant fam, laceraciones i infeccions, i –en animals que necessiten tornar a la superfície per a respirar– sofocació.[2]
Descripció

Alguns peixcadors comercials usen rets d'enmalle. Estes estan ancorades al fondo de la mar i en la vora superior en boyas de flotació. Açò crea una paret de centenars de metros de llarc, a on qualsevol peix de cert tamany pot ser atrapat. Normalment estes rets són arreplegades pels peixcadors i la captura retirada. De qualsevol modo, si açò no es fa la ret contínua atrapant peixos fins que el pes de la caça excedix la força que fan les boyas de flotació. La ret s'afona, i els peixos són devorats en el fondo per crustacis o atres peixos. Després la flotació tira de la ret cap a dalt i el cicle comença de nou. Donada l'alta calitat dels sintètics usats per a fabricar les rets, estes captures poden continuar per molt temps. Les rets antigues eren de fibres vegetals, com cànem, que perdudes terminaven podrint-se i desapareixent, pero des de mediats del XX varen ser ràpidament substituïdes per les de fibres sintètiques, com nailon, més resistents i duradores per lo que creen un atre problema en quedar abandonades, perque el plàstic dura sigles i solament es va fragmentant fins a acabar reduït a microplásticos que entren en el sistema alimentari marí.
El problema no solament són les rets; velles trampes per a langostas, sense manteniment, deixades en el fondo, es transformen en trampes que atrapen carrancs i langostas any rere any sense control, a açò se li crida “pudrición en la trampa”. Inclús llínees de peixca fetes un ovillo poden ser mortals per a una varietat de criatures, incloent aus i mamífers marins. Cada volta les rets marines es fabriquen més eficaces. En general, és menys provable que els peixos siguen atrapats en rets que han estat baix l'aigua per molt temps.[3]
Entre 1980 i 1981 el governe francés va oferir recompenses per les rets fantasma entregades als guardacostas, en una fracció de la costa de Normandia. El proyecte va ser abandonat perque la gent vandalizaba rets per a obtindre recompenses, sense traure cap verdadera ret fantasma de les costes.[4]
Des d'inicis del XXI diverses organisacions tracten de sensibilisar sobre el problema a governs i peixcadors locals per a que colaboren en l'identificació i retirada de rets abandonades. En 2015, una missió liderada per WWF en el Mar Bàltica va conseguir recuperar 268 tonellades de rets, cuerdo i atres materials.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Esteban, Michelle (2002) Tracking Down Ghost Nets
- ↑ «'Ghost fishing' killing seabirds». BBC News (28 de juny de 2007). Consultat el 1 d'abril de 2008.
- ↑ Dunagan, Christopher (2000)The Sun. The net effect: trouble, 5 April
- ↑ BBC News. "Ghost fishing" killing seabirds
- ↑ «Els nostres oceans estan posseïts per les rets fantasma: sona aterrador pero podem solucionar-ho» (25 de juny de 2019).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Red fantasma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.