Protector de la Confederació Perú-Boliviana
El Protector de la Confederació Perú-Boliviana va ser el títul que va adoptar el mariscal Andrés de Santa Creu quan es va assumir formalment el govern de dita Confederació, integrada per tres repúbliques: Estat Bolivià, l'Estat Sud-Peruà i l'Estat Nor-Peruà, segons lo estipulat en el Pacte de Tacna, firmat l'1 de maig de 1837. Si ben Santa Creu va utilisar la denominació de Suprem Protector a lo manco des de 1836,[1] el títul llegalment establit en la Llei Fonamental de la Confederació de 1837 va ser Protector de la Confederació, sent també denominat en la mateixa llei com a Cap Suprem de la Confederació, en el seu rol com a cap del poder eixecutiu.[2] Andrés de Santa Creu va dur este títul des de 1837 fins a 1839, en una breu tongada interina per Juan Pío de Tristán i Moscoso per uns mesos en 1837.
Naturalea
[editar | editar còdic]El títul de Protector ya havia segut usat abans pel general José de Sant Martín quan va assumir el govern del Perú en 1821, el qual es va denominar Protectorat. Aixina mateix en 1825, Simón Bolívar, havia segut nomenat per l'Assamblea de l'Alt Perú com Protector. Per la seua banda, Santa Creu va ser ungido com a Suprem Protector dels Estats Sur i Nor Peruans en 1836, abans de ser proclamat formalment com a Protector de la Confederació Perú-Boliviana en 1837.
El sistema polític encapçalat per un Protector tenia un caràcter transitori aixina com un propòsit renovador de tot el sistema llegal del país. En el cas de Sant Martín i Bolívar va ser motivat per la conjuntura fundacional de la República Peruana i la República de Bolívar; en el cas de Santa Creu, davant l'anarquia desnugada per les guerres civils i revolucions dels inicis de la República Peruana.
Orige
[editar | editar còdic]
Andrés de Santa Creu era president de Bolívia des d'inicis de 1829. Despuix d'apropiar-se del Perú despuix d'una sanguinosa guerra lliurada entre 1835 i 1836, va procedir a organisar la Confederació peruà boliviana. A fi de rebre facultats llegals que li possibilitaren tal llabor, va instigar a que es reuniren dos assamblees representatives en el Perú, per cada una de les grans divisions que va impondre en dita nació: el Sur i el Nort peruans. Una atra assamblea o congrés en Bolívia va ser convocada per a igual fi.
l'assamblea dels departaments del Sud del Perú (Cuzco, Arequipa, Ayacucho i Puno) reunida en Sicuani, va crear l'Estat Sud-Peruà (març de 1836). Uns mesos despuix es va reunir l'assamblea dels departaments del Nort del Perú (Amazones, Lima, La Llibertat i Junín) en Huaura (agost de 1836), que va acordar la creació del Estat Nor-Peruà. Abdós assamblees varen donar el poder polític a Santa Creu com a Suprem Protector i li varen otorgar facultats per a que organisara la Confederació. Aixina mateix, en Bolívia es va reunir en juny un Congrés Extraordinari (Congrés de Tapacarí) que va donar autorisació a Santa Creu per a dur avant el proyecte confederatiu.
Proveït puix, de tots els elements llegals que li varen otorgar les assamblees de Sicuani, Huaura i Tapacarí, Santa Creu va procedir a establir la Confederació Perú-Boliviana per va decretar del 28 d'octubre de 1836. Va convocar després a un congrés de plenipotenciaris de les tres repúbliques, que es va reunir en Tacna, en el fi discutir les bases de l'estructura política de la Confederació. Dits plenipotenciaris varen firmar el Pacte de Tacna, l'1 de maig de 1837, i en ell es va otorgar a Santa Creu el títul de Protector de la Confederació Perú-Boliviana, per damunt dels càrrecs eixecutius que ya eixercitava: President de Bolívia i Suprem Protector dels Estats Sud i Nor Peruans.
Vore també
[editar | editar còdic]- Govern de la Confederació Perú-Boliviana
- Pacte de Tacna
- Congrés de Tacna
- Confederació Perú-Boliviana
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [https://www.leyes.congreso.gob.pe/Documentos/Constituciones/Ecpb1836.pdf Decret del 28 d'Octubre de 1836 (Establiment de la Confederació Perú - Boliviana)] Consultat el 04 d'Abril de 2025.
- ↑ [https://www.leyes.congreso.gob.pe/Documentos/constituciones_ordenado/CONSTIT_1837/Lcpb1837.pdf Llei Fonamental de la Confederació Perú - Boliviana (1837)] Consultat el 23 d'Abril de 2025.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Basadre, Jorge: Història de la República del Perú. 1822 - 1933, Octava Edició, corregida i aumentada. Tom 2. Editada pel Diari "La República" de Lima i l'Universitat "Ricardo Palma". Imprés en Santiago de Chile, 1998.
- García Belaunde, Dumenge: Les Constitucions del Perú. Segona edició, Lima, 2005.
- Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 13, PEÑ/QUI. Lima, PEISA, 2001. ISBN 9972-40-162-5
- Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú. La República (1833-1843) Octau Tom. Primera Edició. Editor Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1971.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Protector de la Confederación Perú-Boliviana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.