Príncips de la Torre
.png)
El terme Príncips de la Torre és en el que es coneix al jove rei d'Anglaterra Eduardo V de 12 anys i el seu germà Ricardo de Shrewsbury, duc de York de 9 anys.[1] Abdós eren fills del rei Eduardo IV i d'Isabel Woodville, i hereus del tro d'Anglaterra.[2]
Varen ser un dels principals focs de conflicte en l'etapa final de les guerres de les Dos Roses, ya que havien segut educats baix l'influència dels seus parents materns, la família Woodville, els qui eren considerats ambiciosos i advenedizos per la família York. Varen ser posats baix la custòdia del seu tio patern, Ricardo de Gloucester, que va assumir el liderage del bando anti-Woodville. Des de la seua posició de control com Lord Protector, va capturar al jove rei que s'havia refugiat en el seu tio matern Thomas Woodville, i varen ser tancats en la Torre de Londres (llavors palau real) en abril de 1483.[3]
En els menors baix el seu control, Ricardo va fer valdre els seus drets al tro en donar a conéixer certs antecedents que feyen supondre que els fills del difunt rei eren bastardos, ya que el seu pare havia donat promesa de matrimoni a Leonor Talbot, abans de la seua boda en Isabel Woodville, lo que invalidava esta unió. Acceptats tals antecedents pel Parlament, els jóvens varen ser declarats fills illegítims i carents, per tant, de drets al tro. Despuix d'açò res més se sap del destí dels chiquets, ya que es va prohibir a la seua mare Isabel visitar-els, de la mateixa manera que a tots els que tenien contacte en ells.
Ràpidament el poble començaria a tindre la sospita de que els príncips havien segut en realitat assessinats per l'ara rei Ricardo III, concretament asfixiats per orde seua. Des de llavors s'han teixit infinitat de llegendes sobre el verdader destí dels "príncips de la Torre". Alguns suponen que Ricardo III no hauria ordenat les seues morts, i que en realitat varen ser deliberadament ocultats el restant de les seues vides; mentres que per a uns atres no hi havia cap dubte de que varen ser victimar pel seu tio, hipòtesis reforçada per un fet ocorregut sigles més vesprada.
En 1674, mentres es realisaven treballs de remodelació de la Torre de Londres va ser trobada una caixa en el cos de dos chiquets. En un començ es va dubtar molt sobre que corresponguera als jóvens príncips, pero per orde de Carlos II varen ser enterrats com a tals en una urna en l'Abadia de Westminster. Treballs posteriors en 1933 per al reconeiximent dels restants no varen donar resultats, mantenint-se l'incògnita fins al dia d'hui.
Context històric
[editar | editar còdic]El 9 d'abril de 1483 mor inesperadament Eduardo IV, víctima d'una breu malaltia. En el moment de la seua mort, el seu fill i ara rei Eduardo V es trobava en Ludlow, i el seu germà Ricardo, duc de Gloucester i futur Ricardo III, es trobava en Middleham Yorkshire. Les inesperades notícies varen aplegar a Ricardo el 15 d'abril, per lo que va viajar a York Minster per a declarar-se lleal al nou sobirà. Segons la crònica de Croyland, abans de la seua mort, el rei Eduardo IV havia nomenat al seu germà “lord protector”.
Eduardo V i Ricardo es varen dirigir a Londres des de l'oest i el nort respectivament, trobant-se el 29 d'abril en Stratford. El 30 d'abril Ricardo va arrestar al sèquit d'Eduardo incloent al seu tio Antonio Woodville i el seu germanastre Ricardo Grey, els qui varen ser enviats a Pontefract Castle en Yorkshire i decapitats el 25 de juny en el mateix lloc. Despuix de la captura del seu tio i germanastre, Gloucester va capturar a Eduardo, induint a Isabel Woodville a buscar asil en sagrat en l'abadia de Westminster en el seu atre fill, Ricardo, duc de York, i les seues filles.
Eduardo V i Ricardo varen aplegar a Londres, a on es realisaven els apanys per a la coronació d'Eduardo, a on la data de la coronació es va pospondre del 4 de maig al 25 de juny. El 19 de maig de 1483 Eduardo va ser estajat en la torre de Londres, lloc tradicional de residència dels futurs monarques abans de la seua coronació i que es convertiria en presó durant l'época Tudor. El 16 de juny el seu germà Ricardo duc de York va ser estajat igualment en la torre i des d'eixe moment Ricardo va pospondre la coronació del seu nebot indefinidament. El dumenge 22 de juny, el dr. Shaa va pronunciar un sermón en la creu de sant Pablo en el que va declarar a Ricardo com a únic hereu llegítim de la casa de York. El 25 de juny, "un grup de lores, cavallers i senyors" va demanar a Ricardo que prenguera el tro. Els dos príncips varen ser declarats bastardos i illegítims pel Parlament, lo que va ser confirmat en 1484 en un acta del Parlament titulada Titulus regius, en la que es declarava que el matrimoni d'Eduardo IV i Isabel Woodville era nul, ya que Eduardo es trobava compromés en lady Leonor Butler. El duc de Gloucester va ser coronat com Ricardo III d'Anglaterra el 3 de juliol.
Desaparició
[editar | editar còdic]Dominic Mancini, un flare italià que va visitar Anglaterra al voltant de 1480 i que, específicament, va visitar Londres en la primavera de 1483, va registrar que, en acabant de que Ricardo III prenguera el tro, Eduardo i el seu germà chicotet varen ser duts a les recambres interiors de la torre i que cada volta eren vists en menys freqüència fins que varen desaparéixer totalment. Mancini afirma que durant eixa época, Eduardo era visitat asiduamente per un mege, i segons les seues paraules, "com una víctima preparada per al sacrifici, va demanar la remissió dels seus pecats en confessions i penitència diàries, perque creïa que la mort li aguaitava"
Existixen testimonis de persones que varen vore els dos príncips jugant prop de la torre, poc temps en acabant de que el germà menor, Ricardo, s'unira al seu germà en la torre, pero no existixen informes de que es vera els príncips despuix de l'estiu de 1483. En juliol d'eixe any es va intentar un rescat que va fracassar. El destí dels príncips és un misteri que perdura fins als nostres dies.
Molts historiadors creuen que els príncips varen ser assessinats; alguns sugerixen que el crim podria haver-se comés a finals de l'estiu de 1483. Maurice Keen argumenta que "la rebelió contra Ricardo III en 1483, pretenia rescatar a Eduardo V i el seu germà Ricardo de la torre ans que fora massa tarde", pero quan es va involucrar el duc de Buckingham, va mudar en apoyo d'Enrique Tudor, perque "Buckingham sabia en casi total seguritat que els príncips de la Torre estaven morts".
S'han trobat quatre cossos sense identificar que podrien estar relacionats en els successos ocorreguts sigles arrere: dos en la torre de Londres i atres dos en la capella de sant Jorge del castell de Windsor. Els cossos trobats en la torre varen ser enterrats en l'abadia de Westminster, pero fins ara les autoritats no han permés que s'analise l'ADN d'abdós restants per a identificar-els definitivament.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lewis, Matthew (2017-09-11). The Survival of the Princes in the Tower: Murder, Mystery and Myth (en en), The History Press. ISBN 978-0-7509-8528-4.
- ↑ Langley, Philippa (2023-11). The Princes in the Tower: Solving History's Greatest Cold Case (en en), History Press Limited. ISBN 978-1-80399-541-0.
- ↑ Weir, Alison (2014-08-07). Richard III and the Princes in the Tower (en en), Random House. ISBN 978-1-4735-2073-8.
- Princes in the Tower. (19 de maig de 2014). Obtingut de Princes in the Tower
- Este artícul conté una traducció derivada de «Príncipes de la Torre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.