Anar al contingut

Poble taita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Poble taita

El poble taita és un subgrup bantú també conegut en els etnónimos teita, wateita, wataita o dabida-taita.[1][2] Les seues comunitats habiten les valls i ales dels tossals Taita, rodejades pel desert de Nyiri, en el comtat de Taita-Taveta, Kènia. Desenrollen una tècnica d'agricultura intensiva que els permet explotar plantacions de bananas, canya de sucre i ñame en terrenys fèrtils pero poc extensos. Estos establiments també inclouen la cria de ganado.[3] Parlen taita, una llengua derivada del bantú coster.[4] S'estima que hi ha 360.000 parlants d'esta llengua en Kènia i 28.000 en la veïna Tanzània.[5]

Idioma

Artícul principal → Idioma taita.
Situació del comtat de Taita-Taveta en Kènia

L'idioma i dialectes taita també comprenen el bura, chawia, dabida, davida, dawida, kasigau, kidabida, kitaita, mbale, mbololo, mwanda, teita o werugha.[6][7]

Societat

Vivendes tradicionals en una finca tiata
Panoràmica de la zona de Sabana baix els tossals Taita

Varen ocupar les terres altes de les regions de Dawida, Saghala i Kasigau, un lloc estratègic per al pas de les rutes de caravanes que unien la costa en el Kilinmanjaro i llac Victoria. El pas de viagers, comerciants, exploradors i missioner va ser enriquint la cultura labriega dels taita.[3][8]

Originàriament va ser dels pocs grups bantúes en desenrollar un sistema de regadiu innovador que va permetre el cultiu dacsa, cazabe, dacseta i canya de sucre.[8]

L'agricultura va influir en el conjunt de creències i rituals que formen la seua tradició. També, junt en les característiques orogràfiques de les terres altes, va influir en la seua organisació social i territorial. Les seues finques familiars inclouen els terrenys de cultiu. Cada zona respon a un linaje o un grup de linajes emparentats que s'organisen social i políticament en barris.[9]

Les tasques agrícoles es repartixen casi sense diferències entre hòmens i dònes. En el XX es varen montar cooperatives de producció i distribució dels cultius taita que es varen orientar per a la seua venda als mercats de Voi i Mombasa.[8]

Estan emparentats i compartixen veïnat en els pobles igembe, mer, tharaka, chuka, embu, mbeere, kikuyu, pokomo, mijkenda, pare i taveta.[10]

Referències

  1. ↑ Unesco, 1984, p. 181.
  2. ↑ Stokes, et a el, 2009, p. 682.
  3. ↑ 3,0 3,1 Shillington, et a el, 2005, p. 126.
  4. ↑ «Glottolog 4.4 - Taita». glottolog.org. Consultat el 2021-11-22.
  5. ↑ «Dabida Taita | Joshua Project». joshuaproject.net. Consultat el 2021-11-22.
  6. ↑ «OLAC resources in and about the Taita language». olac. ldc. upenn.edu. Consultat el 2021-11-22.
  7. ↑ «Nyika-Taita (I.74)» (en en). Ethnologue. Consultat el 2021-11-22.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Gonen et al., 1996, p. 876.
  9. ↑ Shillington, et a el, 2005, p. 127.
  10. ↑ Page, et al., 2005, p. 967.

Bibliografia