Nat (esperit)
Els nats (နတ္; MLCTS: nat; Plantilla:IPA-my) són esperits adorats en Birmània i països veïns en paralel al Budisme. Es dividixen en els 37 Grans Nats i tots els demés (és dir, esperits d'arbres, aigua, etc.). Casi tots els 37 Grans Nats varen ser sers humans que es varen enfrontar a morts violentes (စိမ်း သေ, lliteralment, "mort verda"). Per lo tant, també poden cridar-se nat sein (နတ် စိမ်း; lit. esperits verts). La paraula 'sein', encara que significa 'vert', s'usa per a significar 'cru' en este context. No obstant, hi ha dos tipos de nats en la creència budista birmana.
Els esperits nat poden ser nats inferiors o auk nat ( အောက် နတ်), ya siga en nom o sense nom, mentres que els ahtet nat(အထက် နတ်) o nats superiors dewas habiten els sis cels.[1]
Com succeïx en els sants, els nats poden ser invocats per una varietat de raons, incloses les que solament es coneixen en certes regions de Birmània. El cult és menys comú en les zones urbanes que en les rurals, i es practica entre minories ètniques aixina com en la societat en general. No obstant, és entre els budistes Theravada birmans a on es troben les formes més desenrollades de ritual.[2]
Cada poble birmà té un auk nat (နတ်စင်) que essencialment servix com a santuari per al guardià del lloc, cridat ahtet nat (ရွာစောင့်နတ်). A sovint es penja un altar de coco ( နတ် အုန်းသီး) en el poste principal del surest (ဥ ရူ တိုင်) de la casa, en un nat sin (tocat) perfumado, com una ofrena al nat Min Mahagiri (Senyor de la Gran Montanya), també conegut com ywa saung nat (အိမ်တွင်း နတ်) o gaung baung ( အိမ် စောင့် နတ်) (guardià de la casa). Es pot heretar un nat determinat o, en alguns casos, dos dels 37 nats com ein dwin (မိ ဆိုင် ဖ ဆိုင်; (lliteralment mi hsaing hpa hsaing, «lado de la madre») d'un o abdós progenitors segons el lloc d'orige de les seues famílies. Cada persona té també un esperit guardià propi cridat ein saung ( ကိုယ် စောင့် နတ်).[3]
Referències
- ↑ Kelly, Braun (15 de giner de 2001 2001). «Syncretism in Burma and Thailand». Axis Mundi, Universitat d'Alberta. Consultat el 13 d'abril de 2020.
- ↑ Brac de la Perriere, Benedicte. «The Spirit-possessió Cult in the Burmese Religion». dhammaweb.net. Archivat des de l'original, el 4 de març de 2009. Consultat el 12 d'abril de 2020.
- ↑ Spiro, Melford (1996). Burmese Supernaturalism, Transaction Publishers, p. 114. ISBN 978-1-4128-1901-5.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nat (espíritu)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.