MUSIC/SP

MUSIC/SP (Multi-User System for Interactive Computing / System Product; Originalment cridat "McGill University System for Interactive Computing") Va ser desenrollat en l'Universitat McGill en la década de 1970 poc despuix del "IBM clave-sharing system(sistema de temps compartirdo)" cridat RAX (Sistema de Computació per Accés Remot). El sistema operatiu funciona en els equips IBM S/360, S/370, i 4300-séries mainframe, i oferia noves característiques (pel moment) com el control d'accés a archius i la compressió de senyes. Va ser desenrollat per a permetre als acadèmics i estudiants crear i eixecutar els seus programes interactivament en una Terminal, en un àrea en el que tota la computació mainframe s'estava fent utilisant targetes perforades. En els anys, el desenroll va continuar i el sistema va evolucionar per a comprendre el correu electrònic, internet i eventualment la WWW. En el seu punt màxim a finals de 1980, hi havia més de 250 universitats, coleges i districtes escolars que utilisen el sistema en el Norteamérica i Sudamérica, Europa i Àsia.
Història
1966 - Llançament de l'IBM RAX (Remote Access Computing System - Sistema de Computació per Accés Remot).
1972 - S'accepten les modificacions del RAX per part de McGill per part d'IBM per a la distribució com "Programa instalat per a l'usuari" baix el nom de "McGill University System for Interactive Computing" (MUSIC).
1978 - MUSIC 4.0 Un canvi gran permet al sistema d'archius manejar noms d'archiu més llarcs i un control d'accés alvançat.
1981 - MUSIC 5.0 Soportat per IBM 4300 séries CPUs i discs FBA.
1985 - MUSIC/SP 1.0 Adoptat per IBM com "Producte del sistema". Soport per a Memòria Virtual.
1991 - MUSIC/SP 2.3 Soport per a Internet i sistema de fichers en estructura en arbre.
Característiques
Sistema d'Archius
El sistema d'archius del MUSIC/SP va ser únic en varis aspectes. Va haver un únic sistema d'archiu d'índex d'ample. L'ANEU d'usuari del propietari i el nom de l'archiu es varen mesclar per a localisar l'archiu en este índex, per lo que qualsevol archiu en el sistema podria ser ubicat en una única I / S d'una única operació. No obstant, est va presentar un "pla" del sistema d'archius per a l'usuari. Caria de l'estructura de directoris comunament oferits pel DOS, Windows i Unix. En 1990, es va superpondre una "estructura d'arbre" per a vore el directori del sistema d'archius, proporcionant un sistema més d'acort en els sistemes d'archius que estaven disponibles llavors. Per defecte, l'informació almagasenada en els archius es comprimixen. Açò oferia un considerable aforro en l'espai de disc. El sistema d'archius posseïa un sofisticat sistema de control d'accés que permet al propietari controlar quí pot llegir, escriure, afegir i eixecutar l'archiu. També va tindre el concepte d'un archiu de "públic" que era visible per a tots els usuaris i un archiu "privat" que només fora visible per al propietari.
Memòria Virtual
Les versions inicials del sistema no varen proporcionar el respal per a la memòria virtual i traducció de direccions. Només un usuari actiu podria utilisar la memòria del processador al mateix temps. La llectura/escritura en disc es va utilisar per a compartir el temps entre els diferents usuaris. L'us de la memòria virtul es va introduir en 1985. Açò permetia a múltiples usuaris utilisar la memòria del processador al mateix temps, eliminant moltes de les restriciciones en el tamany dels programes que es podrien eixecutar i va proporcionar una gran millora del rendiment. El rendiment del sistema va millorar també la precarga de mòduls d'us comú en la memòria virtual en temps d'inici en el que podria estar disponible per a tots els usuaris de forma simultànea.
Llenguages de Programació
El sistema dissenyat per a recolzar a l'informàtica acadèmica i l'ensenyança de les ciències de la computació per a un variat conjunt de llenguages de programació estava disponible. El núcleu del sistema (kernel) va ser escrit en llenguage ensamblador de l'IBM/370 pero la majoria de les aplicacions natives varen ser escrits en Fortran. El sistema soporta la WATFIV Waterloo i compiladors WATBOL i també va proporcionar compiladors de Pascal, C, PL / 1, BASIC, APL, ALGOL, RPG, i GPSS. Al sistema li faltava un llenguage de comandos per lots fins que REXX ho va importar de la CMS en 1984. Més tart, en 1986, un interfaç d'usuari completa va ser escrita enterament en REXX.
Correu electrònic i Internet
El correu electrònic és una de les principals aplicacions en MUSIC/SP. L'interfaç de correu electrònic inicialment permetia accedir al correu electrònic localment. Com les rets desenrollades, est va ser ampliat per a facilitar l'accés a BITNET i correu electrònic basat en Internet. MUSIC/SP no tindrà accés directe a Internet fins a 1990, quan el còdic TCP/IP de l'Universitat de Wisconsin Wiscnet va ser portat al sistema, permetent que el sistema proporcione accés a tots els servicis d'Internet.
Compatibilitat en atres sistemes d'IBM
Una característica important del sistema és la seua capacitat per a eixecutar programes que varen ser dissenyats per a funcionar en el sistema operatiu principal del mainframe d'IBM (MVS). Açò es va portar a terme usant un emulador de MVS que interceptava les cridades al sistema en el nivell SVC (Supervisor de cridades). La majoria de les aplicacions de tercers s'eixecutaven d'esta forma. En lloc d'escriure la seua pròpia versió d'una aplicació, els desenrolladors de MUSIC/SP partixen de la versió MVS i la recompilan per a que s'eixecute en modo d'emulació de MVS. Des de que l'emulació MVS va ser un subconjunt molt limitidado d'una cosa real, les aplicacions generades s'eixecutaven molt més eficientemente en MUSIC/SP.
Atres Característiques
Una gran ventaja que el sistema tenia en l'entorn educatiu és que per mig de l'utilisació de llínees especials cridades "targetes de control" en la part superior d'un archiu, archius de còdic font de qualsevol llenguage soportat podia ser dirigit automàticament cap al compilador adequat (Fortran és el predeterminat), compilado, vinculats, i eixecutat, (en la compilació, enllaç, i les opcions d'eixecució també s'especifica en les targetes de control), simplement introduint el nom d'archiu en una llínea de comandos.
Una àmplia varietat de terminals se soporten a partir de 1980, incloent tant les unitats basades en EBCDIC usant els protocols d'IBM, i unitats d'ASCII asíncrona. Des de que es varen conectar els terminals per mig de diversos tipos de processos de comunicació (segons la pràctica comuna d'IBM de temps compartit tant llavors com ara), i per lo tant podria funcionar sense l'atenció de la CPU per a una cantitat considerable de temps, MUSIC/SP utilisada llongituts variables de parts de temps, que podria usar, en la envoltura del processament computacional, per a conseguir el màxim número de segons per cada porció de temps.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «MUSIC/SP» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.