Llibre del Repartiment de Valéncia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llibre del Repartiment de Valéncia

El Llibre del Repartiment de Valéncia, del qual se conserva l'original en l'Archiu de la Corona d'Aragó, és un protocol notarial en tres volums en el qual s'anaven anotant els oferiments de cases i terres que Jaume I feu a tots els creuats que varen acodir a la conquista de Valéncia. Se va escomençar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins a molt de temps despuix de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars més antics que tenim en Espanya de llibres en esta matèria.

En el sigle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la Corona d'Aragó. En el volum 9 (Barcelona, 1856) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentàriament per Próspero de Bofarull. Els erros i el desconcert originat per l'edició de Bofarull ne són molts, grans i variats, i l'historiografia tardarà molt de temps en arreglar-los. Des de la data d'entrada de Jaume I en Valéncia fins a la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com a una distribució inexacta de procedències, són erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i encara que les investigacions posteriors han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap crítica.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la Cancelleria Real fixen la data de capitulació de Valéncia el dia 28 de setembre i durant el vespre varen entrar a la ciutat.

En el Repartiment original hi ha una nota que diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie". A soles cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres que la noticia de l'entrada es fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escrivans del Repartiment els que varen entrar el 9 d'octubre en Valéncia i no el rei de forma triumfant com nos diu Bofarull.

En l'edició original hi ha unes llínees en noms tachats i unes atres sense tachar. L'edició de Bofarull elimina generalment les llínees que estan tachades per unes ralles en els còdics i dona les llectures que són més fàcils. Pareix que pensà que, en molts casos, les ralles podrien vore's com a erros dels autors del Llibre del Repartiment.

En el reconte sobre l'edició de Bofarull ix que s'entregaren 1.018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d'Aragó. Quan se comprovà que el cavaller aragonés Artal de Luna, primer nom que consta en el Repartiment i que, com demostren els documents publicats per Huici-Ampar Cabanes, documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l'edició de Bofarull per estar tachada, aixina es va vore necessari de fer una nova edició.

En l'any 1979, Cabanes-Ferrer publicaren una nova edició del Llibre del Repartiment i arribaren a la conclusió que el Repartiment era un protocol notarial en el qual s'anotaven tots els oferiments que el rei feya als cavallers que li ajudaven en la Conquista de Valéncia. Quan la donació es realisava s'estenia el títul de propietat (dels quans se'n conserven molts), al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

El contrast entre el Llibre del Repartiment i els títul de propietat demostren que el reconte de Bofarull deixa vore els que varen vindre per les bules oferides pel Papa Gregori IX i se'n varen anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, sent, puix, el seu reconte de donacions totalment erròneu.

Cabanes-Ferrer amprant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres d'aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar a soles un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis catalanistes.

Al sorgir la Renaixença, el seu gran impulsor Teodor Llorente, secretari de Lo Rat Penat, fixant-se en el text de Bofarull, el va usar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. "Els seus monuments i arts. Sa naturalea e història. Valéncia" (Barcelona 1887,tom I, p.88). Alguns valencians se varen decantar al catalanisme influïts del gran prestigi de Llorente.

Cites[editar | editar còdic]

De entrada hay que comenzar diciendo que el valenciano nunca fue catalán. Cuando las huestes aragonesas de Jaime el Conquistador recuperaron Valencia de manos de los invasores islámicos –una labor en que les había precedido efímeramente el Cid castellano– encontraron a una población que hablaba en una lengua romance que podían entender sin mucha dificultad, pero que no era, ni mucho menos, el catalán. El «Llibre del Repartiment» –estudiado entre otros por Huici, Cabanes y Ubieto– deja claramente de manifiesto que la lengua valenciana no llegó con las tropas del rey conquistador, primero, porque en su mayoría esas fuerzas procedían de Aragón y no de Cataluña, y, segundo, porque los pocos catalanes que vinieron no se asentaron en las áreas valenciano parlantes.
'En defensa del valenciano', per César Vidal (La Razón, 19.9.2004)

Vore també[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]