José Luis Manglano de Mas
| José Luis Manglano de Mas | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ingenier | ||
| Naiximent: | 1 de decembre de 1940 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
José Luis Manglano de Mas (Valéncia, 1 de decembre de 1940) és un ingenier industrial valencià. Rector Honorari de l'Universitat Cardenal Herrera - CEU i Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) des de l'any 2019.
Biografia[editar | editar còdic]
Doctor Ingenier Industrial per l'Escola d'Ingeniers Industrials de Madrit, en l'any 1970. Obtingué el Premi Fi de Carrera d'Ingeniers Industrials, en 1965, el Premi Extraordinari de Doctorat en l'any 1970. Va eixercir la seua professió en Hidroelèctrica Espanyola, en Tecnitec, en Cobertes i Teulades, en l'eixecució del Pla Sur de Valéncia. Despuix de ser ingenier de Chatam Blanquets en Elkin, Carolina del Nort (Estats Units), va eixercitar el lloc d'ingenier de proyectes en Aigües Potables de Valéncia, i ha desenrollat numerosos proyectes d'Ingenieria.
És membre de la Societat Espanyola de Microscopia Electrònica, de la American Physical Society i del American Institute of Physics.
Des de l'any 1966 és professor de Física de l'Escola Superior d'Arquitectura de Valéncia. En 1973 guanya per oposició la Càtedra de Física de l'Universitat de Sevilla. És nomenat Subdirector de l'Escola d'Ingeniers Industrials d'eixa Universitat. Traslladat a l'Universitat Politècnica de Valéncia, des de 1975 a 1979 eixercita el càrrec de Director de l'Escola d'Ingeniers Industrials. També fon Director del Departament de Física Fonamental i Aplicada. Entre els anys 2000 i 2004 fon Rector de l'Universitat Cardenal Herrera - CEU.
Entre 1979 i 1982 es llançà a l'arena política: Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Valéncia, cap de la llista més votada, també fon portaveu d'Unió de Centre Democràtic (UCD) en l'Ajuntament de Valéncia, diputat en la Diputació Provincial de Valéncia i del Plenari de Diputats (nacionals i provincials), que va elaborar l'Estatut d'Autonomia que es va enviar al Congrés dels Diputats. Secretari Provincial i President, despuix, de UCD de Valéncia. Membre del Consell Polític Nacional fins al 13 de setembre de 1982 en el que renuncia a tots els seus càrrecs públics i es dona de baixa de UCD.
És acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) des de l'any 1988 i fon nomenat Decà de dita entitat en giner de 2019, succeint a Federico Martínez Roda.
Obra[editar | editar còdic]
Ha segut director de tesis doctorals i proyectes d'investigació entre els que destaquen els relatius al disseny integral, a través de processos informàtics. Ha publicat, entre uns atres, els següents llibres:
- Mecánica (1975)
- Fluídos, calor i sonido (1976)
- Electro i magnetismo (1977)
- Problemas de física (1983)
- Teoria General de Campos, El campo electromagnètic, La contaminació acústica (1990)
- Lecciones de Física (3 vol.) (1988-1995).
Els seus artículs científics han aparegut en les següents revistes: Hidrología, Agua, DYNA, Cerámica i Vidrio, Anales de Ingenieria Mecánica, Revista de Acústica, The Journal of the Acoustical Society of America i Applied Acoustic.
Premis i guardons[editar | editar còdic]
- Víctor d'Argent al mèrit professional
- Premi ordinari de la Cambra Oficial d'Indústria de Madrit a proposta del Patronat de la Fundació González-Baylín, en 1965
- Premi Alts Forns de Viscaya
- Premi Extraordinari a l'Excelència Docent 2000 otorgat per l'Universitat Politècnica de Valéncia
- Premi Física 2001 otorgat per l'Acadèmia Mundial de Ciències, Tecnologia i Formació Professional.
- Medalla d'Honor al Foment de l'Invenció, otorgada per la Fundació García Cabrerizo de Madrit, en 1988.
En l'any 1981 el Grup Cultural Ilicità d'Elig li va otorgar la Palma Dorada.
Des de 2004 és Rector Honorari de l'Universitat Cardenal Herrera - CEU.