Anar al contingut

Internet de les coses

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Descripció gràfica del món interconectado

El internet de les coses (IdC) descriu objectes físics (o grups d'estos) en sensors, capacitat de processament, software i atres ents que es conecten i intercanvien senyes en atres dispositius i sistemes a través d'internet o atres rets de comunicació.[1][2][3][4] L'Internet de les coses s'ha considerat un terme erròneu perque els dispositius no necessiten estar conectats a l'Internet pública. Només necessiten estar conectats a una ret i ser direccionables individualment.[5][6]

Este camp ha evolucionat gràcies a la convergència de múltiples tecnologies, com l'informàtica ubiqua, els sensors, els sistemes integrats cada volta més potents i l'aprenentage automàtic.[7] Els camps tradicionals dels sistemes embebidos, les rets de sensors inalàmbrics, els sistemes de control i l'automatisació (inclosa la domòtica i l'inmótica) fan possible, de forma independent i colectiva, l'Internet de les coses.[8] En el mercat de consum, la tecnologia del IdC és més sinònim de productes sobre el concepte de «llar inteligent», que inclou dispositius i aparats (dispositius d'allumenament, termostats, sistemes de seguritat de la llar, cambres i atres electrodomèstics) que soporten un o més ecosistemes comuns. Pot controlar-se per mig de dispositius associats a eixe ecosistema, com els mòvils i altaveus inteligents. l'IdC també s'utilisa en els sistemes sanitaris.[9]

Hi ha moltes preocupacions sobre els riscs en el creiximent de les tecnologies i productes del IdC, especialment pel que fa a la privacitat i la seguritat. En conseqüència, l'indústria i els governs han començat a prendre mides per a fer front a estes preocupacions, incloent el desenroll de normes internacionals i locals, directrius i marcs regulatorios.[10]

Per eixemple, l'Unió Europea va implementar el Reglament General de Protecció de Senyes (RGPD) en 2018, que exigix la protecció de senyes quan es tracta d'almagasenar i administrar senyes de persones en l'Unió Europea. Encara que la llegislació només s'aplica als ciutadans de l'UE, té un impacte global perque afecta a organisacions globals que tenen mercats europeus.[11]

Definició original

Bill Joy va imaginar la comunicació D2D (de l'anglés: Device to Device, de dispositiu a dispositiu) com a part de la seua estructura de les "Sis Web" (en 1999 en el Fòrum Econòmic Mundial de Davos);[12] pero fins a l'arribada de Kevin Ashton, l'indústria no va donar una segona oportunitat a l'internet de les coses.

En un artícul de 2009 per al diari RFID, «Eixa cosa d'el “internet de les coses”», Ashton va fer la següent declaració:

Els ordenadors actuals —i, per tant, internet— són pràcticament depenents dels sers humans per a recaptar informació. Una majoria dels casi 50 petabytes (un petabyte són 1000 terabytes) de senyes disponibles en internet varen ser inicialment creats per humans, a pur de teclejar, pressionar un botó, prendre una image digital o escanejar un còdic de barres. Els diagrames convencionals d'internet, deixen fòra als routers més importants de tots: les persones. El problema és que les persones tenen un temps, una atenció i una precisió llimitats, i no se'ls dona molt ben conseguir informació sobre coses en el món real. I això és un gran obstàcul. Som cossos físics, de la mateixa manera que el mig que nos rodeja. No podem menjar bits, ni cremar-los per a resguardar-nos de la fredor, ni ficar-los en tancs de gas. Les idees i l'informació són importants, pero les coses quotidianes tenen molt més valor. Encara que, la tecnologia de l'informació actual és tan depenent de les senyes escrites per persones que els nostres ordenadors saben més sobre idees que sobre coses. Si tinguérem ordenadors que saberen tot lo que tingueren que saber sobre les “coses”, per mig de l'us de senyes que ells mateixos pogueren arreplegar sense la nostra ajuda, nosatres podríem monitorizar, contar i localisar tot al nostre entorn, d'esta manera es reduirien increiblement despeses, pèrdues i costs. Sabríem quàn reemplaçar, reparar o recuperar lo que fòra, aixina com conéixer si el seu funcionament estiguera sent correcte. L'internet de les coses té el potencial per a canviar el món tal i com va fer la revolució digital fa unes décades. Tal volta inclús fins a més.[13]

Els estudis relacionats en l'internet de les coses estan encara en un punt molt primerenc de desenroll. Com a resultat carim d'una definició estandardisada per a este terme. Una enquesta realisada per varis investigadors resumix d'alguna manera el terme.[14]

Antecedents i orige

El concepte d'Internet de les Coses (IdC, o IoT en anglés) té les seues raïls en l'idea de conectar dispositius a Internet per a permetre la comunicació i l'intercanvi de senyes de forma remota. Els primers conceptes sobre la creació d'una ret de dispositius inteligents es varen discutir en 1982, quan una màquina de Coca-cola modificada es va convertir en el primer electrodomèstic conectat a Internet. Durant la década dels 90 es varen publicar distints artículs en l'àmbit acadèmic i el terme Internet de les coses es va fer popular en 1999. A partir d'eixe moment, el concepte d'Internet de les coses i la seua evolució varen estar relacionats en l'incorporació de sensors i conexions en qualsevol tipo de dispositiu que poguera admetre-ho. Bàsicament es tractava d'incorporar “inteligència” en distints objectes electrònics que pogueren admetre-ho.

Dates notables

  • 1999: Kevin Ashton, del Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), falca el terme "Internet de les Coses" (IoT).
  • 2008: La primera versió del protocol IPv6 és estandardisada, lo que proporciona un gran número de direccions IP para dispositius IoT.
  • 2010: El número de dispositius conectats a Internet supera al número de persones en el món.
  • 2014: Google adquirix Nest Labs, una empresa dedicada a dispositius domèstics inteligents, lo que marca un gran pas en la popularisació del IoT en la llar.
  • 2016: La companyia de software nortamericà PTC adquirix l'empresa d'IoT ThingWorx per 112 millons de dólars, demostrant el creiximent del mercat d'IoT.

Funcionament

El funcionament dels sistemes IoT convencionals consistix en l'enviament, la recepció i l'anàlisis continu de senyes en un cicle de retroalimentación. Depenent del tipo de tecnologia utilisada en IoT, les senyes poden ser analisats per humans o sistemes de inteligència artificial i aprenentage automàtic (IA/ML) de manera casi immediata o despuix d'un periodo de temps determinat.

El terme IoT descriu el conjunt de dispositius físics que es comuniquen entre sí per mig de rets inalàmbriques i requerixen d'una mínima intervenció humana. Este sistema es conseguix gràcies a l'incorporació de dispositius informàtics en diversos objectes d'us quotidià.

Quatre etapes

Se solen establir quatre etapes:

  • Adquisició de senyes: Els dispositius d'IoT capturen senyes del seu entorn per mig de sensors. Estes senyes poden variar en complexitat, des d'informació tan simple com la temperatura fins a feeds de video en temps real.
  • Compartición de senyes: Els dispositius IoT envien les senyes capturades per mig de conexions de ret disponibles a un sistema en el núvol públic o privada (dispositiu-sistema-dispositiu), a un atre dispositiu (dispositiu-dispositiu), o els almagasenen localment per al seu processament en l'edge.
  • Processament de senyes: En esta etapa, el software es programa per a portar a terme certes accions basades en les senyes adquirides, com encendre un ventilador o enviar una advertència.
  • Presa de decisions a partir de les senyes: Les senyes de tots els dispositius en una ret d'IoT s'analisen per a obtindre informació estratègica valiosa per a respalar decisions i accions de negoci confiables.

Aplicacions

Erro al crear miniatura:
Un termostat inteligent Nest informa sobre l'us d'energia i l'estat del temps.
Erro al crear miniatura:
Un refrigerador marca LG en pantalla informativa i de comandos, denominat pel fabricant com smart.

Les aplicacions per a dispositius conectats a internet són àmplies. Múltiples categories han segut sugerides, pero la majoria està d'acort en separar les aplicacions en tres principals branques d'us: consumidors, empresarial, i infraestructura.[15][16] George Osborne, exmiembro del gabinet encarregat de finances, propon que la IdC és la pròxima etapa en la revolució de l'informació, referint-se a la interconectividad de tot: des del transport urbà fins a dispositius mèdics, passant per electrodomèstics.[17]

La capacitat de conectar dispositius embebidos en capacitats llimitades de CPU, memòria i energia significa que IdC pot tindre aplicacions en casi qualsevol àrea.[18] Estos sistemes podrien encarregar-se de recolectar informació en diferents entorns: des d'ecosistemes naturals fins a edificis i fàbriques,

[19] per lo que podrien utilisar-se para monitoreo ambiental i planejament urbanístic.[20]

Sistemes de compra inteligents, per eixemple, podrien seguir els hàbits de compra d'un usuari específic rastrejant el seu teléfon mòvil. A estos usuaris se'ls podrien oferir ofertes especials en els seus productes preferits o inclús guiar-los cap a l'ubicació dels artículs que necessiten comprar. Estos artículs estarien en una llista creada automàticament per la seua refrigerador inteligent en el seu teléfon mòvil.[21][22] Poden trobar-se més casos d'us en aplicacions que s'encarreguen de la calefacció, el suministrament d'aigua, electricitat, l'administració d'energia i inclús sistemes inteligents de transport que assistixquen al conductor.[23][24][25]

Atres aplicacions que pot proveir l'internet de les coses és agregar característiques de seguritat i automatisació de la llar.[26] S'ha propost el concepte d'un "internet de les coses vives" a on es descriuen rets de sensors biològics que podrien utilisar anàlisis basats en l'informàtic en el núvol per a permetre als usuaris estudiar l'ADN i atres molècules.[27][28]

Referències

  1. ↑ Gillis, Alexander (2021). «What is internet of things (IoT)?» (en en). IOT Agenda. Consultat el 17 d'agost de 2021.
  2. ↑ Brown, Eric (20 de setembre de 2016). «21 Open Source Projects for IoT» (en en). Linux. com. Consultat el 23 d'octubre de 2016.
  3. ↑ «Internet of Things Global Standards Initiative» (en en). ITU. Consultat el 26 de juny de 2015.
  4. ↑ Hendricks, Drew. «The Trouble with the Internet of Things» (en en). London Datastore. Greater London Authority. Consultat el 10 d'agost de 2015.
  5. ↑ (2018) Internet of things and big data analytics toward next-generation intelligence, Nilanjan Dey, Aboul Ella Hassanien, Chintan Bhatt, Amira Ashour, Suresh Chandra Satapathy (en en), Cham, Switzerland, pp. 440. OCLC 1001327784. ISBN 978-3-319-60435-0.
  6. ↑ «Forecast: The Internet of Things, Worldwide, 2013» (en en). Gartner. Consultat el 2022-03-03.
  7. ↑ Hu, J.; Niu, H.; Carrasco, J.; Lennox, B.; Arvin, F., «Navegació cooperativa tolerant a fallos d'eixams de vehículs aéreus no tripulats en ret per a la vigilància d'incendis forestals» (en anglés) Aerospace Science and Technology, 2022.
  8. ↑ Hu, J.; Lennox, B.; Arvin, F., "Robust formation control for networked robotic systems using Negative Imaginary dynamics" Automatica, 2022.
  9. ↑ Laplante, Phillip A.; Kassab, Mohamad; Laplante, Nancy L.; Voas, Jeffrey M.(2018).«Building Caring Healthcare Systems in the Internet of Things».IEEE Systems Journal.12(3): 3030–3037.ISSN 1932-8184.doi:10.1109/JSYST.2017.2662602.(en en)
  10. ↑ «The New York City Internet of Things Strategy» (en en). www1. nyc. gov. Consultat el 2021-09-06.
  11. ↑ Li, He; Yu, Lu; He, Wu(2019-01-02).«The Impact of GDPR on Global Technology Development».Journal of Global Information Technology Management.22(1): 1–6.ISSN 1097-198X.doi:10.1080/1097198X.2019.1569186.Consultat el 2023-10-03.(en en)
  12. ↑ Jason, Pontin (2005). ”ETC: Bill Joy's Six Web”.
  13. ↑ «That 'Internet of Things' Thing - 2009-06-22 - Page 1 - RFID Journal». www. rfidjournal. com. Consultat el 5 d'abril de 2020.
  14. ↑ Charith Perera, Arkady Zaslavsky, Peter Christen, and Dimitrios Georgakopoulos(2013).«Context Aware Computing for The Internet of Things: A Survey».Communications Surveys Tutorials, IEEE.Early Access(n/a): 1-44.doi:10.1109/SURV.2013.042313.00197.
  15. ↑ «The Enterprise Internet of Things Market». Business Insider (25 de febrer de 2015). Consultat el 26 de juny de 2015.
  16. ↑ Perera, C.; Liu, C. H.; Jayawardena, S.(December 2015).«The Emerging Internet of Things Marketplace From an Industrial Perspective: A Survey».IEEE Transactions on Emerging Topics in Computing.3(4): 585–598.ISSN 2168-6750.doi:10.1109/TETC.2015.2390034.
  17. ↑ «"Budget 2015: some of the things we'veu announced"». Consultat el 31 de març de 2015.
  18. ↑ Vongsingthong, S.; Smanchat, S.(2014).«Internet of Things: A review of applications & technologies».Suranaree Journal of Science and Technology.
  19. ↑ Ersue, M.; Romascanu, D.; Schoenwaelder, J.; Sehgal, A.(4 de juliol de 2014).«Management of Networks with Constrained Devices: Use Cases».IETF Internet Draft.
  20. ↑ Mitchell, Shane; Vila, Nicola; Stewart-Weeks, Martin; Lange, Anne. «The Internet of Everything for Cities: Connecting People, Process, Data, and Things To Improve the 'Livability' of Cities and Communities». Cisco Systems. Consultat el 10 de juliol de 2014.
  21. ↑ Narayanan, Ajit. «Impact of Internet of Things on the Retail Industry». PCQuest. Cyber Mija Ltd.. Archivat des de l'original, el 24 de maig de 2014. Consultat el 20 de maig de 2014.
  22. ↑ CasCard; Gemalto; Ericsson«Smart Shopping: spark deals».EU FP7 BUTLER Project.
  23. ↑ Kyriazis, D.; Varvarigou, T.; Rossi, A.; White, D.(4–7 June 2013).«Sustainable smart city IoT applications: Heat and electricity management & Eco-conscious cruise control for public transportation».IEEE International Symposium and Workshops on a World of Wireless, Mobile and Multimèdia Networks (WoWMoM).: 1.doi:10.1109/WoWMoM.2013.6583500.
  24. ↑ Eggimann, Sven; Mutzner, Lena; Wani, Omar; Mariane Yvonne, Schneider(2017).«The potential of knowing more – a review of data-driven urban water management».Environmental Science & Technology.
  25. ↑ Xie, Xiao-Feng; Wang, Zun-Jing(2017).«Integrated in-vehícul decision support system for driving at signalized intersections: A prototype of smart IoT in transportation».Transportation Research Board (TRB) Annual Meeting, Washington, DC, USA.
  26. ↑ Witkovski, Adriano(2015).«An IdM and Key-based Authentication Method for providing Single Sign-On in IoT».Proceedings of the IEEE GLOBECOM.: 1.doi:10.1109/GLOCOM.2015.7417597.
  27. ↑ Clark, Liat. «Oxford Nanopore: we want to create the internet of living things». Wired UK. Consultat el 8 de decembre de 2015.
  28. ↑ «Making your home 'smart', the Indian way», The Times of Índia. Consultat el 26 de juny de 2015.