Fibrat
En topología, un fibrat (o fes fibrat) és una funció contínua suprayectiva π, d'un espai topològic I en un atre espai topològic B, satisfent una atra condició que ho fa d'una forma particularment simple localment. Introduint un atre espai topològic F, utilisem la funció de proyecció de B × F → B com a model. Per eixemple en el cas d'un fibrat vectorial, F és un espai vectorial.
Definició
Un fibrat consistix en una cuaterna , a on , i són espais topològics i és una aplicació contínua i sobreyectiva, de manera que per a qualsevol existix un entorn de en , i un homeomorfisme tal que , en , . Equivalentement, per a tot punt de B existix un entorn i un homeomorfisme tal que el següent diagrama commuta:

L'aplicació és oberta per ser una proyecció en un producte cartesià i B té la topología cocient. L'espai es diu el espai de base del fibrat, el espai total, per a qualsevol , es diu la fibra en i la funció es diu la proyecció. Es denota i es diu que és localment trivial i el parell és una trivialisació local. És habitual escriure en lloc de si i es poden entendre per context i dir que I és un fibrat sobre B.
Eixemples
El primer eixemple és el fibrat producte o fibrat trivial dau per .
Un eixemple de fibrat no (globalment) trivial és la Banda de Möbius com a espai total I, base un círcul i fibra F=(0,1) un segment de llínea. La rotació dels segments F a lo llarc de la cinta és apreciable només globalment ya que localment l'estructura de la banda és homeomorfa a un producte . Una descripció analítica explícita és
i l'aplicació és la proyecció en la primera coordenada.
Un fibrat vectorial és en particular un fibrat. El fibrat vectorial es diu real o complex si la fibra F és un espai vectorial real o complex respectivament. El fibrat tangente i el fibrat cotangente són eixemples de fibrats vectorials.
Un espai recubridor o coberta és un fibrat, ací la F és un conjunt discret.
Existixen en la lliteratura una àmplia cantitat d'eixemples en varietats específiques o fibres prescrites. Un parell d'eixemples recurrents en topología algebraica són la fibración de Hopf de sobre en fibra i la fibración de l'espai de camins d'un espai topològic en punt base , en fibra isomorfa a l'espai de llaços de .
Referències
- Steenrod, Norman(1951).«The Topology of Fibre Bundles».Princeton University Press..
- Bleecker, David(1981).«Gauge Theory and Variational Principles».Addison-Wesley publishing..
- Husemöller, Dona-li(1994).«Fibre Bundles».Springer Verlag.
- Michor, Peter W.(2008).«Topics in Differential Geometry».American Mathematical Society.Vol. 93 (to appear).
- {{{1}}} en Springer
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fibrado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.