Falàcia de l'historiador

Plantilla:Falàcies La falàcia de l'historiador és una falàcia que es produïx quan es dona per supost que els qui varen prendre una decisió en el passat podien considerar les coses des del punt de vista i en l'informació que s'obté temps despuix d'haver pres la decisió.

Experiments realisats en l'àrea de la psicologia sugerixen que la gent tendix a recordar de modo inexacto que lo que va acabar sent important abans d'aplegar a ser-ho i que és difícil descontar la ventaja de saber qué és lo que va acabar succeint. Vore prejuí de retrospectiva.

Esta falàcia va ser mencionada per primera volta per David Hackett Fischer, que la va considerar anàloga a la falàcia del sicòlec de William James.

No es deu confondre en el presentismo, que és un tipo d'anàlisis històric en el que s'apliquen estàndarts morals contemporàneus a figures històriques.

Eixemples d'esta falàcia

• Hui nosatres sabem que Juliol César seria assessinat per destruir la república i convertir-se en dictador. Per lo tant, també Juliol César sabia que seria assessinat per destruir la república i convertir-se en dictador abans de portar a terme estes mides.
• Hui se sap que la Primera Guerra Mundial no va servir para res i que només va donar lloc a la Segona Guerra Mundial. En conseqüència, els líders polítics i militars que es varen vore involucrats en la declaració de la Primera Guerra Mundial, sabien des d'ans que esclatara eixe conflicte bèlic que eixa guerra no serviria per a res i només donaria lloc a una atra encara pijor.

Vore també

• Llista de prejuïns cognitius
• Prejuí de retrospectiva

Bibliografia

García Landa, José Ángel. Objects in the Rearview Mirror May Appear More Solid Than They Llaure: Retrospective / Retroactive Narrative Dynamics in Criticism. Universitat de Saragossa, 2005-9. Online edition: