Falàcia del sicòlec

La falàcia del sicòlec és una falàcia que ocorre quan un observador assumix que la seua experiència subjectiva reflectix la verdadera naturalea d'un event o acontenyiment. Esta falàcia va ser aixina batejada per William James en el XIX:

La gran trampa del sicòlec és la confusió del seu propi punt de vista en el del fet mental sobre el que està fent el seu reporte. En avant la cridaré la «falàcia del sicòlec» per excelència.^[1]

Un clàssic eixemple de la falàcia del sicòlec és l'experiència del model geocéntrico del sistema solar. Un observador en la Terra experimenta el moviment del sol a través del cel. Esta experiència, no obstant, no revela la verdadera naturalea del moviment de la Terra que gira al voltant del sol.

Estats alternatius de la falàcia

Algunes fonts enuncien la Falàcia del sicòlec com si es tractara de dos «persones» —l'observador i l'observat— en lloc d'un observador i un fet. Per eixemple,

Falàcia del sicòlec, la falàcia, a la que el sicòlec és peculiarmente vulnerable, de llegir en la ment que està examinant lo que és cert de la seua pròpia; sobretot de llegir en ments inferiors lo que és verdader per a les superiors.^[2]

Un perill a evitar-se, conegut com a «falàcia del sicòlec». Açò sorgix del fet de que el experimentador és propens a supondre que el subjecte respondrà a un estímul o una orde en la mateixa forma que ell mateixa respondria en tals circumstàncies.^[3]

En esta variant, la falàcia es descriu com una forma concreta del estereotip de «semblança a mi»: lo que es desconeix sobre una atra persona se supon, per a simplificar, usant coses que l'observador sap sobre sí mateixa. Tal biaix du a l'observador a presupondre coneiximents o habilitats, o la falta dels mateixos, que posseïx una atra persona. Per eixemple, «Yo (o tots els que conec, o la majoria de gent que conec) no sé molt de química. Per tant, puc supondre que esta atra persona sap molt poc de química». Esta hipòtesis pot ser certa en qualsevol número de casos específics, fent un raonament inductivo sobre la base d'este supòsit convincent, pero no és aplicable en el cas general (hi ha molta gent que sap molt en el camp de la química), i per lo tant el raonament deductivo sobre la base d'esta suposició pot no ser vàlit.

Estes declaracions alternatives, no obstant, no coincidixen en lo que William James caracterisa quan va posar el seu nom a la falàcia.^[1]

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 William James, Principles of Psychology volume I. chapter vii. p. 196, 1890.
↑ James Mark Baldwin, Dictionary of Philosophy and Psychology volume II. p. 382/2, 1902.
↑ British Journal of Psychology. XXI. p. 243, 1931.

Vore també

Falàcia de l'historiador

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Falacia del psicólogo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[james-1902-1] 1,0 ^1,1 William James, Principles of Psychology volume I. chapter vii. p. 196, 1890.

[2] James Mark Baldwin, Dictionary of Philosophy and Psychology volume II. p. 382/2, 1902.

[3] British Journal of Psychology. XXI. p. 243, 1931.

[1]

[2]

[3]