Estat termodinàmic
En termodinàmica, un estat termodinàmic d'un sistema és la seua condició en un moment específic; és dir, completament identificat pels valors d'un conjunt adequat de paràmetros coneguts com a variables d'estat, paràmetros d'estat o variables termodinàmiques. Una volta que s'ha especificat dit conjunt de valors de variables termodinàmiques per a un sistema, els valors de totes les propietats termodinàmiques del sistema queden determinades de forma única. Per lo general, de forma predeterminada, es considera que un estat termodinàmic és un d'equilibri termodinàmic. Açò significa que l'estat no és simplement la condició del sistema en un moment específic, sino que la condició és la mateixa, immutable, durant un periodo de temps indefinidament llarc.
La termodinàmica establix una estructura conceptual idealisada que pot resumir-se per mig d'un esquema formal de definicions i postulats. Els estats termodinàmics es troben entre els objectes o nocions fonamentals o primitius de l'esquema, per als quals la seua existència és primària i definitiva, en lloc de derivar-se o construir-se a partir d'atres conceptes.[1][2][3]
Un sistema termodinàmic no és simplement un sistema físic.[4] Més be, en general, infinits sistemes físics alternatius diferents comprenen un sistema termodinàmic dau, perque en general un sistema físic té moltíssimes més característiques microscòpiques de les que es mencionen en una descripció termodinàmica. Un sistema termodinàmic és un objecte macroscòpic, els detalls microscòpics del qual no es consideren explícitament en la seua descripció termodinàmica. El número de variables d'estat necessàries per a especificar l'estat termodinàmic depén del sistema i no sempre es coneix abans de l'experiment; generalment es troba a partir d'evidència experimental. El número és sempre dos o més; per lo general, no és més d'una dotzena. Encara que el número de variables d'estat es fixa per mig de l'experiment, queda l'elecció de quin d'elles utilisar per a una descripció convenient particular; un sistema termodinàmic dau es pot identificar alternativament per mig de vàries eleccions diferents del conjunt de variables d'estat. L'elecció generalment es fa sobre la base de les parets i l'entorn que són rellevants per a laProcesos termodinàmics que es deuen considerar per al sistema. Per eixemple, si es pretén considerar la transferència de calor per al sistema, llavors una paret del sistema deu ser permeable a la calor, i eixa paret deu conectar el sistema a un cos, en les afores, que tinga una temperatura invariable en el temps definida.[5][6]
Per a la termodinàmica d'equilibri, en un estat termodinàmic d'un sistema, el seu contingut està en equilibri termodinàmic intern, en fluix zero de totes les cantitats, tant internes com entre el sistema i l'entorn. Para Max Planck, la característica principal d'un estat termodinàmic d'un sistema que consta d'una sola fase, en absència d'un camp de força impost externament, és l'homogeneïtat espacial.[7] Per a termodinàmica fora de l'equilibri, un conjunt adequat d'identificació de variables d'estat inclou algunes variables macroscòpiques, per eixemple, un gradient espacial de temperatura distint de zero, que indiquen una desviació de l'equilibri termodinàmic. Tals variables d'estat d'identificació de no equilibri indiquen que algun fluix distint de zero pot estar ocorrent dins del sistema o entre el sistema i les afores.[8]
Variables d'estat i funcions d'estat
Un sistema termodinàmic es pot identificar o descriure de vàries formes. Més directament, pot identificar-se per mig d'un conjunt adequat de variables d'estat. De manera menys directa, es pot descriure per mig d'un conjunt adequat de cantitats que inclou variables d'estat i funcions d'estat.[9]
L'identificació primària o original de l'estat termodinàmic d'un cos de matèria és per mig de cantitats físiques ordinàries directament mensurables. Per a alguns propòsits simples, per a un cos donat de constitució química donada, un conjunt suficient de tals cantitats és "volum i pressió".
Ademés de les variables físiques ordinàries directament mesurables que originalment identifiquen un estat termodinàmic d'un sistema, el sistema es caracterisa per atres cantitats nomenades funcions d'estat, que també es denominen variables d'estat, variables termodinàmiques, cantitats d'estat o funcions d'estat. Estan determinats de forma única per l'estat termodinàmic tal com ha segut identificat per les variables d'estat originals. Hi ha moltes funcions estatals d'este tipo. Alguns eixemples són energia interna, entalpia, energia lliure de Helmholtz, energia lliure de Gibbs, temperatura termodinàmica i entropia.[9] Per a un cos donat, d'una constitució química donada, quan el seu estat termodinàmic ha segut completament definit per la seua pressió i volum, llavors la seua temperatura es determina de forma única. La temperatura termodinàmica és un concepte específicament termodinàmic, mentres que les variables d'estat originals directament mesurables es definixen per mig de medicions físiques ordinàries, sense referència a conceptes termodinàmics; per esta raó, és útil considerar la temperatura termodinàmica com una funció d'estat.[9]
El pas d'un estat termodinàmic inicial dau a un estat termodinàmic final donat d'un sistema termodinàmic es coneix com procés termodinàmic; per lo general, es tracta d'una transferència de matèria o energia entre el sistema i l'entorn. En qualsevol procés termodinàmic, qualssevol que siguen les condicions intermiges durant el pas, el canvi respectiu total en el valor de cada variable d'estat termodinàmic depén solament dels estats inicial i final. Per a un procés idealisat continu o cuasi estàtic, açò significa que els canvis incrementals infinitesimals en tals variables són diferencials exactes. Junts, els canvis incrementals a lo llarc del procés, i els estats inicial i final, determinen completament el procés idealisat.
En l'eixemple simple més comunament citat, un gas ideal, les variables termodinàmiques serien tres de les següents quatre: cantitat de substància, pressió, temperatura i volum. Per tant, l'estat termodinàmic es distribuiria en un espai d'estats tridimensional. La variable restant, aixina com atres cantitats com l'energia interna i la entropia, s'expressarien com a funcions d'estat d'estes tres variables.[9] Les funcions estatals satisfan certes restriccions universals, expressades en les lleis de la termodinàmica, i depenen de les peculiaritats dels materials que componen el sistema concret.
S'han desenrollat varis diagrames termodinàmics per a modelar les transicions entre estats termodinàmics.
Propietats que definixen un estat termodinàmic
- La temperatura (T) representa l'energia cinètica promig de les partícules d'un sistema. És una mida de cuán calenta o fret està un sistema.
- La pressió (P) és la força que eixercixen les partícules d'un sistema sobre una unitat d'àrea de les parets del recipient.
- El volum (V) es referix a l'espai que ocupa el sistema.
- La composició definix la cantitat de cada component present en sistemes en més d'un component (per eixemple, mescles).
Referències
- ↑ Callen, H.B. (1960/1985), p. 13.
- ↑ Carathéodory, C. (1909).
- ↑ Marsland, R. III, Brown, H.R., Valente, G. (2015).
- ↑ Jaynes, E.T. (1965), p. 397.
- ↑ Prigogine, I., Defay, R. (1950/1954), p. 1.
- ↑ Zemanksy, M.W., Dittman, R.H. (1937/1981), p. 6.
- ↑ Planck, M., (1923/1927), p. 3.
- ↑ Eu, B.C. (2002).
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Callen, H.B. (1960/1985). Thermodynamics and an Introduction to Thermostatistics, (1st edition 1960) 2nd edition 1985, Wiley, New York, ISBN 0-471-86256-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estado termodinámico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.